Editorial

Comencem un curs ben diferent a tots els anteriorment viscuts. Per això, em sembla que és el moment de preguntar-nos què espera Déu de nosaltres en aquestes circumstàncies. Segurament ja ens ho hem preguntat diverses vegades en els últims mesos. Cada un haurà anat o anirà trobant la resposta adequada si la planteja en la presència de Déu, si sabem fixar la nostra mirada en Ell.

En la intimitat del nostre cor sentirem la seva resposta i obtindrem la força interior suficient per acceptar-la i secundar-la. Procurem iniciar el curs mantenint aquesta mirada en Déu i descobrirem, a poc a poc, que Déu espera de nosaltres que confiem plenament en Ell i que sapiguem aprofitar aquests moments per donar testimoni de la veritat que només Ell conté.

Si tenim la mirada posada en Déu ens serà fàcil recórrer a Ell en tot moment, des de l’inici del dia. Sabrem posar tots els nostres afanys, il·lusions i dificultats a la seva mà. Procurarem treballar i fer totes les altres tasques habituals buscant l’amor de Déu i el servei als altres. Per aconseguir-ho caldrà que siguem més piadosos, que tinguem cura de les pràctiques de pietat que l’Església ha proposat sempre. Si resem i ens sacrifiquem trobarem la resposta a tants interrogants que se’ns plantegen en el moment actual. Sabrem ajudar els altres a viure de cara a Déu, descobrint el seu rostre i la seva mirada en tot el que fem, pensem i diem.

La manera de superar el mal físic o moral és a través de l’oració i la mortificació. La manera de no caure, a hores d’ara, en la injustícia, en l’egoisme i en el pessimisme és resant i acudint a les fonts de la gràcia, especialment l’Eucaristia, on es fa més visible la mirada de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Arribem al mes d’agost i continuem sota l’ombra, no petita, de la pandèmia. Situació que ens porta a afrontar un mes, tradicionalment dedicat al descans, d’una manera diferent a l’habitual. Però no per això deixarem que decaigui el nostre ànim i la nostra esperança. Si som homes i dones de fe també ho serem d’esperança.

La Solemnitat que celebrarem a meitat de mes, l’Assumpció de la Mare de Déu al cel en cos i ànima, ens brinda l’oportunitat d’acollir-nos, un cop més, a la seva protecció maternal i afrontar la situació actual amb més visió sobrenatural i, per tant amb confiança plena en Déu.

Les paraules del papa emèrit, Benet XVI, parlant d’aquesta festa ens poden facilitar tenir aquesta actitud esperançadora: “En aquesta solemnitat de l’Assumpció contemplem Maria: ella ens obre a l’esperança, a un futur ple d’alegria i ens ensenya el camí per assolir-la: acollir en la fe el seu Fill; no perdre mai l’amistat amb ell, sinó deixar-nos il·luminar i guiar per la seva Paraula; seguir-lo cada dia, fins i tot en els moments en què sentim que les nostres creus resulten pesades. Maria, l’arca de l’aliança que està al santuari de cel, ens indica amb claredat lluminosa que estem en camí cap a la nostra veritable Casa, la comunió d’alegria i de pau amb Déu. ”

La imatge de Santa Maria de Montalegre ens convida a ficar-nos sota el seu mantell, aquest mantell ampli, estès, perquè tots hi capiguem; perquè ningú quedi exclòs de la seva maternal protecció. Acudim a Ella amb confiança, resem amb fe per superar les conseqüències negatives de la pandèmia. Com ens aconsella sant Josepmaria: “crida-la fort, t’escolta”. Maria sempre escolta les nostres peticions. En aquests moments de major dificultat li demanem que es mostri com a Mare, que aboqui sobre nosaltres l’esperança segura que només pot atorgar-nos el seu Fill, Jesucrist. Aquesta esperança és certesa que, amb l’ajuda de tots, afrontarem amb serenitat les dificultats i les superarem. Com hem fet fins ara.

Mn. Xavier Argelich

La nova normalitat sorgida com a conseqüència de la pandèmia soferta i encara amenaçant ens porta a plantejar-nos nous reptes, nous enfocaments o maneres d’afrontar la vida en totes les seves facetes: personal, familiar, social i laboral. Decidim-nos a afrontar-los amb la mirada posada en Crist i disposats a actuar com Ell ens ensenya.

Sens dubte, un dels reptes més visible en aquests moments és el d’afrontar la situació de precarietat econòmica i laboral en què es troben tantes persones i famílies senceres. Són molts els esforços que s’han fet fins ara i els que caldrà fer d’ara endavant. Per poder arribar al major nombre possible de famílies es requereix l’ajuda i l’esforç de tots. En primer lloc cal fonamentar bé la nostra vida en la pregària i en la vida sacramental per saber descobrir què podem fer amb l’ajuda de Déu. El Senyor ens empenyerà a la generositat envers els més vulnerables. Quantes iniciatives, en aquest sentit, han sorgit aquests dies de pandèmia! A Montalegre som testimonis directes d’aquesta generositat i solidaritat.

Un altre dels principals reptes és redescobrir el valor immesurable de la família tal com l’ha previst Déu al crear a l’home i la dona. Aquests dies de confinament quants hem agraït passar-los en família sota el mateix sostre o fent-nos present amb vídeos trucades o d’una altra manera. L’estar pendent dels altres, el resar junts, el passar més temps en família ha facilitat adonar-nos de la importància de pertànyer a una família i, alhora, de pertànyer a la Família de Déu que és l’Església. Donem gràcies i defensem la família cristiana buscant com millorar la nostra i com facilitar als altres el redescobriment d’aquest gran bé.

Mn. Xavier Argelich

La força d’aquesta breu pregària dirigida al nostre Senyor Jesucrist ha portat, al llarg dels segles, al fet que molta gent trobi pau i assossec en moments de tribulació, gran o petita, és una oració senzilla que manifesta la fe i l’esperança que els creients dipositem en el Fill de Déu fet home. Va dirigida directament al Sagrat Cor de Jesús. I surt directament dels nostres pobres cors, torbats per les dificultats personals o per les que ens provoquen els altres o per altres motius, com la situació actual que vivim. Per això, és un bon moment per repetir-la moltes vegades al llarg del dia i, si fos el cas, de la nit.

Aquesta oració, associada també a la devoció a la Divina Misericòrdia, ens ajudarà a trobar aquesta pau, aquest assossec i aquesta alegria, autèntic goig, que tant necessitem en aquests moments tan peculiars i desconcertants, especialment per les seves conseqüències socials, econòmiques i, també , personals. Volem fomentar la confiança en Déu i per això necessitem dir-li de moltes maneres diferents, amb aquestes paraules o amb unes altres, sense paraules fins i tot, n’hi ha prou un pensament, una mirada a el cel, a una imatge del Sagrat Cor de Jesús, a un crucifix o un mirada a Maria, la seva mare i mare nostra, al seu Immaculat Cor. Quantes vegades ho hem fet i hem recuperat la pau i la serenitat perdudes.

Entre tots, amb fe, esperança i caritat, confiant en Déu, que és pare totpoderós i que ens estima immensament, anirem superant les dificultats, afrontant els nous reptes i procurant no deixar ningú enrere. Jesús, confiem plenament en Tu i a Tu acudim plens de confiança i seguretat!

Mn. Xavier Argelich

La Pasqua ens posa davant la grandesa del misteri de la redempció que es fa present en la nostra vida i al món a través dels sagraments de l’Església i de manera particular, en la Pasqua, amb els sagraments del Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia. El confinament, provocat per la pandèmia del coronavirus, ha dificultat i impedit que puguem participar de la celebració dels misteris pasquals. Batejos, confirmacions i primeres comunions que s’han hagut de retardar. Tants diumenges i dies sense poder assistir a l’Eucaristia a les Esglésies, sense poder combregar i sense poder rebre l’absolució dels nostres pecats en el sagrament de la penitència. Tot i això, gràcies a l’esforç de tots, a l’ajuda dels mitjans telemàtics i, sobretot, de la gràcia de Déu, que no ens deixa mai, no ens ha descoratjat. És més, ha suposat un redescobriment del valor i la força que tenen l’Eucaristia i els altres sagraments en la nostra vida. Ha suscitat un desig ardent de participar de la Santa Missa i de rebre el Cos i la Sang de Crist. Estic convençut que tots ens hem formulat propòsits de, quan puguem, viure’ls amb més intensitat, amb més fe i treure més fruit d’aquest do preciós que Déu ens ha donat.

Necessitem viure de l’Eucaristia, alimentar-nos d’ella i dels altres sagraments. L’Església i els cristians vivim de l’Eucaristia i quan ens falta ens dol i ens sentim més buits. No obstant això, durant aquest temps, amb la pregària, les comunions espirituals i les misses a la televisió o a internet ens han ajudat a mantenir viva l’esperança i a descobrir el molt que necessitem els sagraments. Déu ens ho haurà compensat atorgant-nos moltes gràcies.

Preparem-nos per recuperar com més aviat possible tot aquest bé. Fomentem un desig ardent de rebre’l en la comunió eucarística. Ens pot ajudar repetir amb freqüència i meditar diàriament aquestes precioses paraules de Sant Tomàs d’Aquino: “Oh do! Que ens recorda la mort del Senyor, pa vivent que vida dóna al viador, feu que sempre visqui de Vós el meu cor, feu que gusti sempre la vostra dolçor.”

Mn. Xavier Argelich.

Amb el Diumenge de Rams comencem la Setmana Santa a la qual participarem un cop més del gran misteri de la nostra redempció, de la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist. Des del primer moment li diem a Jesús que volem acompanyar-lo de prop, molt units a Ell en aquests moments que suposen el centre de la història de la humanitat i que, tot i el dolor i sofriment, donen llum a la nostra ànima i a la nostra ment, il·luminen i alimenten la nostra fe i tota la nostra vida.

Aquest any viurem uns dies sants molt especials, molt més que en anys anteriors. Els viurem a casa, seguint les cerimònies litúrgiques a través dels diferents mitjans de comunicació; o confinats a l’habitació guardant quarantena; o al llit d’un hospital; o atenent als malalts o prestant serveis essencials. Sigui quina sigui la situació personal, buscarem unir-nos a Crist, abraçats a la seva Creu i esperant la seva Resurrecció. En cap moment ens sentirem sols i, alhora, no deixarem sol a ningú. Tenim per davant una gran ocasió de viure la comunió dels sants i d’experimentar en carn pròpia l’eficàcia d’aquesta veritat de fe. Amb l’oferiment de tot el que fem o del que no puguem fer, de la malaltia, el dolor i el sofriment, de l’esforç per viure l’alegria en aquests moments difícils, unint-nos a la Creu de Crist i a la dels altres trobarem pau, assossec i enteresa per avançar i vèncer. Amb la pregària, acompanyem a tots i, unint-nos a les misses que celebren els sacerdots, estarem units a tots i tindrem forces per donar-nos als altres.

D’aquesta manera, experimentarem d’una manera més viva i plena el sentit de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist, despertarà en nosaltres el desig de ser corredemptors per després anunciar al món que Crist viu i ens estima immensament. Tot i que aquests dies no puguem acostar-nos a rebre els sagraments, però sí desitjar viure la comunió espiritual freqüentment, a l’unir-nos a les celebracions de l’Església experimentarem que és Mare i que el Senyor se’ns fa present en l’Església que és el seu cos místic, i que l’Església és i som els batejats, és a dir, cada un de nosaltres. Aquest pot ser un gran descobriment en aquesta Setmana Santa a casa o a l’hospital.

Hi ha molts recursos per ajudar-nos a viure aquests dies amb intensitat, reaprofiteu. Busquem ficar-nos en els grans moments d’aquesta setmana: el Diumenge de Rams, aclamant el Senyor que ha volgut habitar en la nostra ànima en gràcia i meditant la seva Passió; el Dijous Sant i la institució de l’Eucaristia i de el sagrament de l’Orde sacerdotal, el manament de la caritat; el Divendres Sant revivint el camí de la creu i considerant el lliurament total del Fill de Déu per amor als homes, sentint-nos acompanyats de Maria; la Vetlla Pasqual i el Diumenge de Resurrecció exultant amb tota l’Església i el món sencer perquè Crist Viu i ens obté la vida eterna, la vida per a sempre, encara que hàgim de passar per la creu. Ens unim a tu Senyor en aquest temps de dolor i sofriment sabent que la teva Llum resplendirà de nou.

Maria, Salut dels malalts, consoladora dels afligits, uneix-nos més al teu Fill i entre nosaltres.

Mn. Xavier Argelich

Davant el confinament obligat per la situació d’emergència provocada per la pandèmia del Coronavirus, és bo que sapiguem afrontar aquest difícil moment amb l’esperança i l’optimisme que ens proporciona la nostra fe i confiança en Déu. L’Arquebisbe de Barcelona ens ha ajudat a enfortir aquesta esperança amb les seves paraules plenes de fe, recordant-nos que Crist ens acompanya i conforta en les nostres pors, angoixes, cansament i en el nostre dolor. “Ell ens estima i ens ajudarà a sortir d’aquesta situació”. També el Papa Francesc ens anima a resar i confiar en Déu amb la seva petició de que amb la seva mà aturi aquesta pandèmia. Tots dos ens han indicat el camí, acudir a Maria. El Papa ho va fer davant la imatge de Santa Maria Salus Populi Romani; i l’Arquebisbe de Barcelona amb aquesta indicació meravellosa de Sant Bernat de Claravall: “Mira l’Estrella, invoca Maria”.

En aquest temps de Quaresma tan especial, anem amb fe, pietat i fervor a Santa Maria pregant-li que obtingui del seu Fill la gràcia de la fi d’aquesta epidèmia i que conforti els nostres cors atribolats i ens ajudi a estimar més Déu i ajudar amb generositat als que tenim més propers i amb dificultats per subsistir. Em fa il·lusió poder-vos dir que, durant aquests dies de confinament, hem pogut fer arribar a tots els beneficiaris de l’Acció Social de Montalegre dels aliments que necessiten. Per les circumstàncies ha calgut fer-ho sense els voluntaris habituals, però amb l’ajuda dels veïns i voluntaris de barri s’han pogut repartir tots els lots, que no són pocs. Gràcies a tots i en especial a les persones que treballen en l’Acció Social Montalegre.

Resem pels que pateixen més directament les conseqüències d’aquesta malaltia; demanem per la seva curació, pels que els atenen i pels seus familiars. Que tots, alhora, ens ajudem a créixer en la fe i a donar-nos compte que estem en les mans de Déu i que com deia la santa d’Àvila: “Només Déu n’hi ha prou”.

Seran dies llargs i complicats, però si acudim al Senyor i la seva Mare sabrem afrontar-los amb el desig d’aprofitar-los per créixer en devoció i pietat, resant amb més calma i temps; busquem la manera d’aprofitar el dia amb activitats útils i constructives; ajudem més a casa i fomentem les virtuts que faciliten i fan amable la convivència familiar i veïnal. I en tot moment podeu comptar amb el suport i l’atenció dels sacerdots de Montalegre, amb més facilitat els que viviu al Raval, però també tots els altres. Cada dia obrim l’Església perquè pugueu acudir a resar, a parlar, a buscar suport i a rebre el sagrament de la Penitència. Tots els dies celebrem l’Eucaristia de manera privada, perquè així ho ha establert el Sr. Arquebisbe, però en la qual esteu tots presents i estan totes les vostres intencions i peticions. És una oració de tota l’Església que és portada per mans dels Àngels a la presència del nostre Pare Déu.

Tots els dies, davant la Mare de Déu i Mare nostra, sota les advocacions de Santa Maria de Montalegre i de la Verge de la Medalla Miraculosa implorem la seva maternal assistència i protecció per a tots vosaltres i per a tothom.

Mn. Xavier Argelich

Rector de Sta. Ma. de Montalegre

La Quaresma ens disposa i prepara per celebrar la passió, mort i resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. És un camí cap a la Pasqua que és el centre de gravetat de la història del món, és un tornar a l’Amor etern, que es lliura a la mort de creu pels nostres pecats i ressuscita victoriós per donar-nos vida sobrenatural, vida en l’esperit.

En el temps de Quaresma, l’Església ens desperta de nou a la necessitat de renovar el nostre cor i les nostres obres, de manera que descobrim cada vegada més la centralitat del misteri pasqual: Crist ens ha salvat, ens ha alliberat dels lligams del dimoni.

Des de jove sacerdot, Sant Josepmaria animava a meditar la Passió del Senyor, el misteri de la nostra redempció, l’amor de Déu per cada un de nosaltres que pateix el insofrible per aconseguir-nos el perdó de les nostres ofenses; que ofereix la seva vida perquè tinguem vida en Ell; que es deixa ultratjar per mostrar-nos la força de la caritat veritable; que obre els braços a la creu per abraçar-nos a tots; que vessa fins a l’última gota de la seva sang per purificar el nostre cor i els nostres sentiments; que porta la creu a coll per enfortir la nostra lluita diària; que lliura la seva vida al Pare per elevar-nos a la dignitat de filles i fills de Déu; i que ressuscita per omplir-nos d’esperança i perquè siguem testimonis davant del món de la seva obra salvadora.

La meditació de la passió ens portarà, en paraules del Papa Francesc, a mirar els braços oberts de Crist crucificat i deixar-se salvar una vegada i una altra per Ell. Ens portarà a desitjar la conversió, a pregar amb més intensitat, a sacrificar-nos personalment perquè ell visqui en nosaltres, a mirar i tocar amb fe la carn de Crist en tantes persones que pateixen. Ens portarà a confessar els nostres pecats i creure en la seva misericòrdia que ens allibera de la culpa. Al costat de la creu sempre trobarem a Maria.

Mn. Xavier Argelich

El 14 de febrer de 1930, mentre celebrava la Santa Missa, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, va percebre que el camí de santedat enmig del món que el Senyor li havia fet veure un any i mig abans, també era per a les dones, en contra d’allò que inicialment havia entès. Des d’aquest moment, amb una gran alegria, va començar a difondre el carisma rebut entre les dones, obrint horitzons inesperats de vida espiritual, familiar i professional. Cridades a aportar al mon, a l’Església i a les famílies el seu gran potencial humà i espiritual, amb les característiques pròpies de la feminitat.

En aquest sentit, sant Josepmaria afirmava que la dona està cridada a dur a la família, a la societat civil, a l’Església, una cosa característic, que li és propi i que només ella pot donar: la seva delicada tendresa, la seva generositat incansable, el seu amor pel concret, la seva agudesa d’enginy, la seva capacitat d’intuïció … Escrivà encoratjava a les dones a afirmar conscient i decididament la seva singularitat femenina: a descobrir, acceptar i desenvolupar els propis talents.

Aquest plantejament ha portat a dignificar en molt la funció de les dones, a reconèixer la igualtat essencial entre l’home i la dona en el que és comú a la naturalesa humana i a ressaltar el que és propi i desigual de la dona en bé de la humanitat, enriquint-la en tots els sentits. Donem gràcies a Déu pels 90 anys, el pròxim dia 14, d’aquest meravellós camí de santedat en el món.

Mn. Xavier Argelich

Tot inici d’any suposa un al·licient per renovar els bons desitjos de millorar i no repetir els errors comesos en l’any que acabem de deixar. Però, a la vegada, no podem oblidar tot el camí recorregut fins ara amb totes les coses bones dutes a terme. D’aquí, que, en començar un nou any, fem una mica de balanç de l’any anterior i donem gràcies a Déu per tantes bondats rebudes, per la nostra feina ben feta, pels nostres esforços per ser millors i perquè també hem sabut aprendre dels nostres errors i hem procurat corregir-los. També donem gràcies a Déu perquè ens ha ajudat sempre i ens ha perdonat sempre que hem anat a Ell penedits. Si mirem enrere només hauríem de tenir motius per a ser agraïts a Déu i a tantes persones que ens envolten i ens estimen. I així és com us animo a començar aquest any.

Donem gràcies i formulem propòsits de seguir avançant pel camí correcte, aquell que ens assenyala nostre Senyor Jesucrist. Redrecem el que calgui redreçar, reforcem el que calgui reforçar, emprenguem el que encara hem d’emprendre, mantinguem-nos ferms en les nostres conviccions encertades i siguem constants en la nostra vida cristiana, amb desitjos d’apropar-nos més i més a Déu. Que Ell sigui realment la fi i l’objecte de la nostra existència. Per a això és important tenir una sòlida formació i viure amb constància aquelles pràctiques de pietat que acostumem a fer o que ens proposem viure a partir d’ara.

Aquest any celebrarem el centenari del naixement de Sant Joan Pau II i, per aquest motiu, hem organitzat un pelegrinatge a Polònia a finals de l’estiu vinent. La seva vida i el seu magisteri com a Papa és un estímul per buscar enamorar-nos més de Déu i de la Mare de Déu, a través dels sagraments i de les pràctiques de pietat: com pregava!, com resava el Rosari!, l’Àngelus! i tantes altres manifestacions de pietat de les que molts hem estat testimonis i ens han servit per mantenir-nos segurs en el camí emprès, el camí que condueix a la trobada definitiva amb Déu. Bon Any nou!

Mn. Xavier Argelich