Editorial

Quan Jesús predica a Natzaret els seus conciutadans es sorprenen i s’estranyen dels seus coneixements i de la seva eloqüència, arribant-se a preguntar: d’on li ve a aquest tal saviesa i prodigis? No és el fill de l’artesà? El coneixen per l’ofici de sant Josep.

Sens dubte, sant Josep, va ser un Pare treballador. Va exercir amb diligència i responsabilitat el seu treball professional. Ens el podem imaginar treballant al seu taller, amb prestesa i mestratge, i alhora, amb esforç i tenacitat, amb il·lusió per realitzar una tasca ben feta, que satisfaci als seus clients, lliurant puntualment i ben acabats els encàrrecs rebuts. No sense gran encert, l’Església celebra la festa de sant Josep obrer i el proposa com a model i exemple d’home treballador. Per això, tots els que procurem realitzar les nostres tasques habituals cara a Déu, buscant la seva Glòria, acudim sovint a la intercessió del sant Patriarca.

Com a pare de família, sant Josep, va realitzar la seva tasca pensant en ella, superant les dificultats i el cansament per amor a Jesús i Maria, no només per portar el suport necessari a la llar, sinó perquè els estimava. Es va esforçar sempre en complir la voluntat de Déu que incloïa protegir i sustentar a les persones que se li havien confiat.

Com a bon Pare i treballador es va preocupar d’ensenyar l’ofici al seu fill, Jesús, que va voler aprendre un ofici a l’igual que tots nosaltres. El va aprendre de sant Josep i el va realitzar al costat d’ell durant molts anys. Aprenem també nosaltres a realitzar les nostres tasques i treballs amb cura i responsabilitat, fent-les per amor a Déu, als nostres éssers estimats i a tota la humanitat, conscients que el treball i qualsevol ocupació honrada i digna ens perfecciona, ens santifica i porta el món a Déu.

Mn. Xavier Argelich

El Papa Francesc ens presenta a Sant Josep com Pare de la valentia creativa. Anem a reflexionar una mica sobre aquesta expressió original del Sant Pare.

Que Sant Josep sigui considerat com a Pare ho tenim molt assumit i sorgeix del fet de ser escollit per Déu perquè faci de Pare del seu Fill a la terra. Des d’antic els cristians hem acudit a ell com a “pare i senyor nostre”. Ell realment va exercir de pare de Jesús des del moment en que va acollir a casa seva a Maria. Coneixem els diversos passatges de l’Evangeli en què exerceix aquesta paternitat. De la mateixa manera, acudim a ell freqüentment buscant la seva intercessió paternal.

Valentia és una virtut de l’ésser humà que impulsa a executar una acció malgrat la por i temor per les dificultats i riscos a sobrepassar. És una disposició personal d’afrontar de manera prudent però decidida les situacions difícils i els problemes que se’ns presenten a la vida corrent. Es tracta, sobretot, de realitzar en tot moment la voluntat de Déu. I aquesta és l’actitud de Sant Josep davant tot allò que Déu li demana, fins i tot quan no acaba de comprendre-ho o li pogués semblar contradictori enfront de la condició divina de Jesús, com podria ser el fet de no ser hostejat o haver de fugir.

Creativa suposa posar l’enginy personal, no esperar que ens ho donin tot resolt. Sant Josep busca complir la voluntat de Déu que se li manifesta en somnis o en les diverses situacions que es van presentant, però el que no se li diu és com ha de dur-la a terme. És aquí quan entra en joc la seva creativitat com veiem reflectit en el fet de buscar un lloc per al naixement del Fill de Déu i arreglar-lo el millor possible, o quan organitza la fugida a Egipte i se les enginya per viure en aquest país estranger, o quan decideix anar a Natzaret. “Quan ens enfrontem a un problema podem detenir-nos i baixar els braços, o podem enginyar-nos-les d’alguna manera. A vegades les dificultats són precisament les que treuen a la llum recursos en cada un de nosaltres que ni tan sols pensàvem tenir “(Patris corde, 5).

Mn. Xavier Argelich

En aquest mes de maig, mes de Maria, podem contemplar com Sant Josep rep a casa seva a Maria. Transcorregut un cert temps després de l’Encarnació del Verb, Sant Josep decideix desfer en secret l’acord matrimonial amb Maria, i ho decideix així per ser un home just. Mentre Sant Josep considerava aquesta decisió, “Un àngel del Senyor se li va aparèixer en somnis i li va dir: – Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, perquè el que en ella ha estat concebut és obra de l’Esperit Sant . (…) Al despertar-se, Josep va fer el que l’àngel del Senyor li havia ordenat, i va rebre a la seva esposa “ (Mat. 1 18-24).

En tot moment Sant Josep actua en bé de Maria, no pensa malament, no recrimina, no se sent ofès. Ans al contrari, intueix l’acció divina i decideix no interposar-se, deixa que la seva esposa segueixi el seu camí. I per això, tampoc li sorprèn que l’àngel del Senyor se li presenti en somnis, no dubta d’ell i posa per obra de manera immediata el que se li ha anunciat. I rep a casa seva a Maria. Quin exemple tan meravellós trobem en el Sant Patriarca. Amb confiança, seguretat i fortalesa, i, segurament, profundament agraït i enamorat, acull Maria a casa seva. Decideix compartir el misteri redemptor amb ella, sense cabòries ni càlculs roïns del que suposarà aquesta resolució. És conscient què rebre i acollir a Maria és el millor que li podia passar, encara que canviïn de cop tots els seus plans i projectes. Simplement, es fia de Déu. Per a Josep, Maria és un gran regal que porta amb si un do més gran: el Fill de Déu.

Acudim a la intercessió de Sant Josep perquè nosaltres també sapiguem acollir a Maria, perquè la introduïm a les nostres vides, la estimem i recorrem a la seva ajuda maternal en tot moment i ens mostri el fruit beneït del seu ventre, Jesús. I procurem pregar amb pietat i devoció el Sant Rosari, si pot ser, en família, demanant per la fi de la pandèmia i per les necessitats de totes les famílies, especialment per les que estan patint més les conseqüències econòmiques i morals de la pandèmia.

Mn. Xavier Argelich

Acabem de celebrar el misteri Pasqual, la culminació de l’obra redemptora del Pare realitzada pel Fill. Déu ens ha salvat, ens ha redimit i ens ha fet fills seus. No se’ns escapa que tot això és fruit de l’obediència del Fill al Pare. Nostre Senyor Jesucrist ho manifesta en moltes ocasions, ha vingut a complir la voluntat del seu Pare.

Aquests dies passats, hem procurat acompanyar el Senyor en la seva Passió i mort i ens hem alegrat amb Ell en la seva Resurrecció. Un dels moments de major intensitat ha estat el de l’oració a l’hort de les oliveres, on, de manera punyent però ben conscient i lliurement, dirigeix ​​una petició a Déu Pare que acaba amb “Però no es faci la meva voluntat sinó la vostra”. I fruit d’aquesta obediència, d’aquesta identificació amb el voler diví, tots els homes i dones de tots els temps hem estat rescatats de l’esclavitud de pecat, del mal. Ara ja som fills de Déu amb veritable llibertat. Alegrem-nos i estiguem agraïts, corresponent a tant Amor per nosaltres.

En sant Josep també trobem aquesta actitud obedient. La seva obediència s’encamina a deixar obrar en ell i per ell al voler de Déu. Els plans de salvació de Déu es duen a terme mitjançant l’obediència dels seus elegits. Sorprèn aquesta manera d’actuar diví. Compta amb la nostra llibertat i, aquesta, es posa en pràctica i es fa gran obeint, complint la voluntat de Déu.

A sant Josep se li manifesta el voler de Déu a través de la vida ordinària, corrent, a través dels esdeveniments que ocorren al seu voltant i, principalment, mitjançant la resposta afirmativa de la seva esposa, Maria, a la voluntat de Déu. Sant Josep, a diferència de Maria, li arriba també aquest voler en els somnis. Quatre somnis que l’ajuden a descobrir el que Déu espera d’ell en moments de major dificultat per discernir correctament. I amb promptitud i decisió s’aixeca i els porta a terme, sense dilació, sense dubtes ni temors, sense cap queixa i sense demanar explicacions. En aquest temps pasqual procurem estar més atents al voler de Déu i també veurem meravelles al nostre voltant, perquè estarem deixant que Déu actuï.

Mn. Xavier Argelich

En el mes que celebrem la solemnitat de Sant Josep, en aquest any dedicat a ell, us convido, al costat de el Papa Francesc, a contemplar-lo com Pare en la tendresa.

Josep, bon coneixedor de les Sagrades Escriptures, era conscient que el Déu d’Israel és un Déu de tendresa, que és bo per a tots i ple de misericòrdia. Quantes vegades hauria escoltat i experimentat que «la seva tendresa arriba a totes les criatures» (Sl 145,9). Estem convençuts, a més, que també ell mostrava aquesta tendresa en el tracte amb els altres i molt especialment amb Jesús i Maria. És més, Jesús, com a home, va conèixer de Josep la tendresa de Déu Pare.

Sant Josepmaria ens ajuda a contemplar aquesta tendresa d’una manera senzilla i entranyable: “Que bo és Josep! -Em tracta com un pare al seu fill. -Fins i tot em perdona, si prenc en els meus braços a l’Infant i em quedo, hores i hores, dient-li coses dolces i enceses!” Que fàcil ens resulta contemplar a Sant Josep en aquesta actitud paternal i afectuosa amb el Nen!

Si acudim sovint en aquest temps quaresmal al sant Patriarca obtindrem la gràcia de la conversió personal. Conversió facilitada per haver descobert la bondat de Déu, la seva tendresa amb els homes i la seva immensa misericòrdia. El Papa Francesc ens anima a “trobar-nos amb la Misericòrdia de Déu, especialment en el sagrament de la Reconciliació, tenint una experiència de veritat i tendresa (…) Déu no ens condemna, sinó que ens acull, ens abraça, ens sosté, ens perdona.” No desaprofitem l’ocasió d’experimentar la tendresa de Déu que ens abraça amorosament cada vegada que li demanem perdó per les nostres ofenses.

Recorreguem aquest temps penitencial al costat de Josep i Maria perquè ens portin fins el seu Fill i descobrirem un cop més del què és capaç de patir per amor a nosaltres; perquè la tendresa de Déu Pare ens inundi i ens sentim realment estimats per Ell. Tan de bo descobrim a la Creu, en els Sagraments i en la litúrgia de Quaresma i Setmana Santa la bondat, misericòrdia i tendresa de Déu.

Mn. Xavier Argelich

La carta apostòlica Amb Cor de Pare, amb la qual el Papa Francesc convoca l’any especial de Sant Josep, dedica el primer capítol a recordar-nos la devoció i l’afecte que els batejats tributem al sant Patriarca.

Sant Josep és Pare i Senyor nostre i així ens dirigim freqüentment a ell. Ho és perquè Déu el va escollir perquè fos espòs de Maria i fes de Pare del seu Fill fet home. Sant Josep és el pare de família de la Sagrada Família de Natzaret. De la mateixa manera que Maria és Mare nostra, també podem afirmar que sant Josep és Pare per a nosaltres.

Citant a Sant Pau VI el Papa ens convida a considerar que la paternitat de sant Josep es posa de manifest «A l’haver fet de la seva vida un servei, un sacrifici al misteri de l’Encarnació i a la missió redemptora que li està unida; a l’haver utilitzat l’autoritat legal, que li corresponia a la Sagrada Família, per fer-ne un do total de si mateix, de la seva vida, del seu treball; a l’haver convertit la seva vocació humana d’amor domèstic a l’ofrena sobrehumana de si mateix, del seu cor i de tota capacitat en l’amor posat al servei del Messies nascut a casa seva»

Sant Josep és un pare que sempre ha estat estimat pel poble cristià i nosaltres volem continuar aquesta tradició, no pel fet de continuar-la, sinó perquè realment l’estimem i l’acollim com a patró de la nostra vida i model de conducta noble, honesta, diligent i fidel. És tot un exemple per a nosaltres en tots els aspectes de la nostra vida com a homes i dones de fe.

En les circumstàncies actuals tots podem “Trobar en sant Josep -l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i ocultació- un intercessor, un suport i una guia en temps de dificultat. Sant Josep ens recorda que tots els que estan aparentment ocults o en “segona línia” tenen un protagonisme sense igual en la història de la salvació”. Procurem estimar més el Sant Patriarca tractant-lo amb confiança i devoció i experimentarem el seu amor paternal.

Mn. Xavier Argelich

Després d’un any marcat per l’emergència sanitària i les seves dràstiques conseqüències hem iniciat un any amb l’esperança d’anar sortint d’aquesta situació amb l’ajuda de Déu. I per això, el Sant Pare ens convoca a viure-ho d’una manera molt especial: dedicant-lo a Sant Josep i, a partir de la festivitat d’aquest sant, també a les famílies.

El passat 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, el papa Francesc ens sorprenia gratament amb la proclamació d’un any especial dedicat a Sant Josep amb motiu del 150 aniversari de la proclamació d’aquest sant baró com a patró de l’Església Universal. Per a tots nosaltres és un motiu de gran alegria poder transcórrer tot aquest any que acabem d’iniciar sota el patrocini de Sant Josep.

Durant aquest any procurarem apropar-nos més a la figura entranyable de Sant Josep. Ho farem seguint a Papa Francesc que, en la seva carta apostòlica “Amb cor de Pare”, amb la qual convoca aquest any especial, ens el presenta com a Pare estimat, Pare en la tendresa, Pare en l’obediència, Pare en l’acollida, Pare de la valentia creativa, Pare treballador i Pare a l’ombra.

La figura de Sant Josep ha estat molt present en la pietat i ensenyaments de l’Església, per això, ens serà fàcil tractar-lo i conèixer-lo més provocant en cada un de nosaltres grans desitjos d’imitar-lo, aprenent a estimar més Jesús i Maria. També provocarà en nosaltres bons desitjos d’estimar més l’Església i acostar més gent a l’Amor de Déu.

Sant Josep és el cap de família de la Sagrada Família de Natzaret. Al coincidir en bona part d’aquest any les dues intencions del sant Pare pot ser una bona ocasió perquè tots posem les nostres famílies sota el patrocini d’aquest Sant.

Mn. Xavier Argelich

Amb el temps d’Advent hem iniciat l’any litúrgic -la celebració anual dels misteris de la nostra fe- que marca el ritme espiritual de tot creient. Durant les quatre setmanes d’Advent els textos litúrgics ens ajuden a disposar la nostra ment i el nostre cor per acollir la vinguda de nostre Senyor Jesucrist al món. Procurem meditar-los pausadament amb les llums que ens atorgui l’Esperit Sant.

Si ho fem així, a la fi d’aquest temps, serem capaços d’endinsar-nos en el gran misteri de l’Encarnació i del naixement del Fill de Déu. Al contemplar el Pessebre ens serà més fàcil ser un personatge més en l’estable de Betlem. Aquest any, per les circumstàncies actuals, viurem un Nadal especial i una mica diferents. Ens serà més difícil viure’l com ens agradaria: tindrem menys mobilitat i hi haurà menys manifestacions físiques d’afecte i carinyo. Per això, és el moment de mostrar aquestes manifestacions al Nen-Déu i a la seva Mare, sense descuidar sant Josep.

Aquests dies sovint aclamem: “Veniu, Senyor Jesús”. D’aquí a pocs dies cantarem nadales celebrant el naixement de el Messies i Redemptor. Quan arribi aquest moment, si hem sabut aprofitar l’Advent, ens resultarà senzill donar cabuda en el nostre interior a l’Infant, per abraçar-lo, besar-lo, ballar, cantar-li i dir-li tantes coses boniques que brollaran de cor sense cap esforç. I aquí estaran, al costat de l’Infant, tots els nostres familiars i éssers estimats, també els que ens han deixat durant aquests mesos pandèmics.

Ens omplirem de fe, esperança i caritat, els grans dons que el Nen porta a la terra. I amb ells, la pau, la joia, la bondat i la prosperitat. Endinsem-nos en la intimitat del Pessebre i descobrim el significat per a les nostres vides del naixement del Fill de Déu. Obtindrem seguretat i esperança per afrontar les actuals incerteses i per superar les pors. Descobrirem el camí de l’Amor de Déu i de l’amor als altres. Aquest amor que experimentarem en el pessebre al costat de Jesús, Maria i Josep.

Mn. Xavier Argelich

La crisi sanitària, laboral i social ocasionada pel covid-19 s’ha incrementat en aquestes últimes setmanes i les previsions dels entesos és que seguirà augmentant. Davant d’aquesta situació és fàcil desanimar-se, atabalar, paralitzar-se com a conseqüència de la incertesa o la inseguretat, provocant fins i tot una crisi espiritual més gran de la que ja estan patint un bon nombre de creients.

Però, la vida espiritual precisament és la que ens ajudarà de manera més efectiva a afrontar la crisi actual i superar-la, sinó sanitàriament, si en els altres aspectes. La fe i, per tant, la vida de pietat, més intensa per les circumstàncies, ens impulsen a viure el moment present esperançats. Amb una esperança ferma i segura que ens posa en moviment, ens estimula a buscar solucions concretes i eficaces davant les dificultats provocades per la pandèmia. Ens empeny a estar més a prop de Déu i dels altres, especialment dels més afectats. Ens porta a afrontar la malaltia i la mort dels nostres éssers estimats i dels nostres amics i coneguts amb la certesa que anem a la trobada de la Vida eterna, de la felicitat sense fi.

L’esperança cristiana és seguretat en la lluita, en el combat espiritual, és constància en l’esforç per ser millors, és saber que Déu ens donarà els mitjans per afrontar i superar les dificultats que se’ns presenten, és consciència que Déu ens governa comptant amb el nostre esforç, per això Conrear l’esperança vol dir enrobustir la voluntat (Solc, 780).

L’esperança és virtut teologal per la qual desitgem i esperem de Déu la vida eterna com la nostra felicitat, confiant en les promeses de Crist (Compendi CEE 387). Els cristians vivim d’esperança perquè portem l’ànima il·luminada amb un horitzó etern a què ens dirigim. No depèn de nosaltres, del nostre ànim, sinó de la vinguda de Crist a aquest món que amb el seu amor redemptor ens dóna vida i esperança.

Mn. Xavier Argelich

L’Església de Santa Maria de Montalegre va ser construïda l’any 1902, en substitució d’una capella anterior molt més petita, per donar cabuda a tots els nens, nenes, joves i adults acollits a la Casa de Caritat de Barcelona. Al llarg d’aquests més de cent anys s’han anat fent els treballs de manteniment i millores necessaris perquè el Temple tingués la major dignitat possible. Però alhora, s’han destinat molts recursos per poder dur a terme la seva funció assistencial, al començament, als orfes i abandonats i posteriorment als més necessitats i vulnerables. I així continuarem fent-ho amb l’ajuda de Déu i de tants benefactors.

Ara, però, ha arribat el moment, pel deteriorament de l’estructura de l’edifici, d’afrontar una profunda rehabilitació de l’Església, començant per la sostrada i les façanes, greument danyades per les filtracions d’aigua de les pluges i pels ensorraments , fa anys, d’alguns edificis que estaven annexos a l’Església. Després afrontarem la reparació de les vidrieres de gran bellesa i valor artístic i espiritual. En aparença pot donar la impressió que no cal realitzar una obra de tal calibre, però l’avaluació tècnica de l’estat de l’edifici certifica la magnitud de la feina a realitzar.

Amb l’ajuda generosa de tots, com sempre ha estat, aconseguirem dur a terme aquesta rehabilitació perquè Montalegre continuï amb la seva tasca pastoral i assistencial i més en aquests moments de major dificultat per a tots a causa de les circumstàncies actuals. Santa Maria de Montalegre manté sempre el seu mantell estès per donar aixopluc i protecció a tots els que recorren confiadament a Ella. Entre tots protegirem la seva Casa.

Mn. Xavier Argelich