Editorial

Per poder viure en Crist cal que coneguem qui és Ell. La nostra fe ens ensenya que Déu és un i tri. Un únic Déu i tres Persones divines: Pare, Fill i Esperit Sant. Una professió de fe molt antiga, el Símbol Atanasià, ens pot ajudar a entendre aquest gran misteri de la nostra fe. Afirma: “aquesta és la fe catòlica: que venerem un sol Déu en la Trinitat santíssima i la Trinitat en la unitat. Sense confondre les persones, ni separar-ne la substància. Perquè una és la persona del Pare, una altra la del Fill i una altra la de l’Esperit Sant. Però el Pare, el Fill i l’Esperit Sant són una sola divinitat, els correspon igual glòria i majestat eterna.” Cadascuna de les persones és Déu, però no són tres déus sinó un únic Déu. “El Pare no ha estat fet per ningú, ni creat, ni engendrat. El Fill procedeix només del Pare, no fet, ni creat, sinó engendrat. L’Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill, no fet, ni creat, ni engendrat, sinó procedent.”

Per dur a terme la salvació de la humanitat, per Redimir l’home, la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, el Fill, es va fer home al si virginal de Maria. Jesucrist és el Fill de Déu encarnat, fet home i per tant és Déu i home veritable. És el Fill únic de Déu, fet home. És l’Ungit (Crist) de Déu Salvador (Jesús). “És Déu, engendrat de la mateixa substància que el Pare, abans del temps; i home, engendrat de la substància de la seva Mare santíssima en el temps.”

Ens pot semblar difícil comprendre això, però saber-ho ens ajuda a viure en Ell, a confiar en Ell, a acudir com a germans a Ell i a desitjar estimar-lo amb tot el nostre ésser. En pregar aquest mes el rosari anirem descobrint els meravellosos misteris del Fill de Déu fet home.

Mn. Xavier Argelich

Iniciem un nou curs i, com sempre, ho fem plens d’il·lusió i d’esperança. Deixem enrere un curs transcorregut entre bastides, pols i soroll. Ara que veiem els resultats ens adonem que ha valgut la pena. Gràcies a tothom. Ens alegra que, malgrat tots els inconvenients que produeixen unes obres d’aquest calibre, hem pogut atendre tota la feina pastoral i social del curs. Hem donat sempre preferència a l’atenció sacerdotal de l’Església.

Això és així perquè volem que la nostra vida estigui centrada en Crist. És a dir, volem viure en Crist, de Crist i per a Crist.

Per viure centrats en Crist el més important és estar centrats en l’Eucaristia, en els sagraments i en la pregària. Crist és realment present a l’Eucaristia per això el cristià viu d’Ella, aquí és on es realitza la trobada més gran amb Déu, on podem tractar-lo amb més amor i unió. De com visquem la Missa dependrà tota la nostra vida. Podrem, doncs, viure les nostres ocupacions habituals immersos a la Vida de Crist. Sabrem viure per a Crist i, consegüentment, viure en Crist. Reconeixerem que sense Ell no som res, sense Ell no hi podem res, sense Ell no hi ha esperança. Descobrirem que amb Ell tot canvia, tot és Llum, tot adquireix el seu sentit veritable i s’omple d’autèntic valor i significat. Amb Ell tot allò nostre ens il·lusiona, ho realitzem de bon ànim i confiats, amb iniciativa pròpia, Ell ens empeny perquè busquem viure en Ell, d’Ell i per a Ell.

Conseqüència immediata d’aquesta manera de viure serà una gran alegria interior que ni les dificultats, ni els errors, ni res no ens la podran arrabassar. Viure en Crist és la felicitat. Si comencem el nou curs amb el desig ardent de viure en Crist sabrem posar els mitjans per aconseguir-ho i per això ens endinsarem en la seva Vida, recordant les paraules i el pas per la terra, tal com fa l’Església al llarg de l’any a través de la litúrgia diària i de la dominical, seguint les seves empremtes a través de l’any litúrgic que no és res més que el compendi de la Vida de Crist i el camí per assolir la meta: La vida en Crist.

Mn. Xavier Argelich

Hem rehabilitat aquesta Església dedicada a Santa Maria de Montalegre i, com dèiem el mes passat, hem fet un bon regal a la Mare de Déu. A mitjans d’aquest mes celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de Maria al cel. Una gran festa que ens omple d’alegria.

L’Assumpció de Maria ens recorda que Déu ha vençut. L’amor ha vençut. Ha vençut la vida. S’ha fet palès que l’amor és més fort que la mort, que Déu té la veritable força, i la seva força és bondat i amor.

En una homilia, el papa Benet XVI ens ajudava a meditar sobre aquesta veritat de fe: “Maria va ser elevada al cel en cos i ànima: en Déu també hi ha lloc per al cos. El cel ja no és per a nosaltres una esfera gaire llunyana i desconeguda. Al cel tenim una mare. La Mare de Déu, la Mare del Fill de Déu, és la nostra mare (…) Al cel tenim una mare. El cel és obert; el cel té un cor. Maria va ser elevada en cos i ànima a la glòria del cel, i amb Déu és reina del cel i de la terra. Que potser està allunyada de nosaltres? Al contrari. Precisament en estar amb Déu i en Déu, és molt a prop de cadascun de nosaltres. Quan era a terra, només podia estar a prop d’algunes persones. En estar en Déu, que és a prop nostre, més encara, que està “dins” de tots nosaltres, Maria participa d’aquesta proximitat de Déu. En estar en Déu i amb Déu, Maria és a prop de cadascun de nosaltres, coneix el nostre cor, pot escoltar les nostres oracions, pot ajudar-nos amb la seva bondat materna. Ens ha estat donada com a “mare” -així ho va dir el Senyor-, a la qual podem dirigir-nos en cada moment. Ella ens escolta sempre, sempre és a prop nostre; i, sent Mare del Fill, participa del poder del Fill, de la seva bondat. Podem posar sempre tota la nostra vida a les mans d’aquesta Mare, que sempre és a prop de cadascun de nosaltres.”

Durant aquest mes donem gràcies al Senyor pel do d’aquesta Mare i demanem a Maria que ens ajudi a trobar el bon camí cada dia.

Mn. Xavier Argelich

Un bon regal a la Verge

Portem més d’un any amb les obres de rehabilitació de la nostra estimada Església de Santa Maria de Montalegre i tots esperem que s’acabin aviat. Som al tram final i confiem que durant aquest mes estiguin acabades.

Des d’aquí vull transmetre el nostre més sincer agraïment a tots els que heu fet possible aquesta gran obra, amb la vostra pregària, la vostra ajuda econòmica, amb la vostra paciència davant les incomoditats, soroll, pols i un sense fi de circumstàncies diverses ocasionades pel desenvolupament dels treballs de rehabilitació. Gràcies a tots de tot cor. I un agraïment molt especial a les persones que silenciosament i amb molta feina, setmana a setmana, han fet possible que el temple estigui net i disposat per a la celebració de les Misses dominicals. Estic segur que el Senyor i la seva Mare estan molt contents amb allò que hem fet. A més, hem comptat amb la intercessió en tot moment del servent de Déu Josep Maria Hernández Garnica i de tants altres sants.

Podríem relatar moltes anècdotes succeïdes durant aquest temps d’obres. Gairebé totes quedaran a la intimitat dels protagonistes i al record dels que les han viscut. No obstant, m’agradaria ressaltar-ne una que resumeix totes, així com tot l’esforç dels treballadors, donants, feligresos i sacerdots: La d’una bona senyora que des del principi volia fer un donatiu per a les obres i no veia la manera de fer-ho , però tenia molt clar que volia fer-ho, ja que ella i la seva família volien fer-li un regal a la Verge Maria, i al final van aconseguir fer-ho i experimentar una gran alegria i goig.

Penso que entre tots hem fet un gran i bon regal a la nostra Mare la Verge Maria, que ens seguirà guiant i protegint en el nostre camí cap al seu Fill.

Mn. Xavier Argelich

Aquest mes del Sagrat Cor de Jesús el Papa Francesc ens convida a pregar per les famílies cristianes de tot el món, per cadascuna i per totes, perquè, amb gestos concrets, visquin la gratuïtat de l’amor i la santedat en la vida quotidiana . Diumenge que vinent, dia 26 de juny, conclou l’any de la família “Amoris Laetitia” i res millor que fer-ho resant perquè realment tota família cristiana sigui un reflex de l’amor de Déu. Amb gestos petits i concrets manifestem que ens estimem i que agraïm l’amor que rebem.

El Papa, també, ens anima a pregar perquè visquem la santedat a la vida quotidiana. L’any de la família conclou precisament a la festa de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, declarat per sant Joan Pau II com el sant de la vida ordinària. Aprofitem l’ocasió per acudir a la intercessió d’aquest sant perquè ens obtingui de Déu la gràcia de santificar-nos al nostre dia a dia, amb totes les activitats que duem a terme.

“Que busquis Crist, que trobis Crist, que tractis Crist, que estimis Crist” solia animar freqüentment sant Josepmaria a tots els qui hi acudien. És una bona manera de viure la santedat a la vida corrent i especialment a la vida familiar. L’amor a la família és un camí personal de santedat per a cadascú de nosaltres, que es recorre amb petits gestos de lliurament i generositat, evitant perdre’s en petits egoismes personals que ens allunyen dels altres.

Als petits detalls de la vida familiar es construeix la santedat personal i de tots els membres que la componen. Posem el cor en allò que fem, però que sigui un cor a la mida del Cor de Crist i de la Verge Maria.

Mn. Xavier Argelich

És ben conegut per tothom que el mes de maig és el mes de Maria, la Mare de Déu. Tots els anys procurem tenir-la més present aquests dies, ficant-la en tot i en cadascuna de les coses que fem durant la jornada.

Aquest any dedicat a les Famílies podria ser una bona ocasió per viure el mes de Maria acudint-hi amb més freqüència com la Reina de la Famílies. Maria és Reina de l’univers i de tot allò creat, especialment dels homes i dones incorporats a Crist pel Baptisme i cridats a estendre el Regne de Crist al món en les nostres circumstàncies personals, familiars, professionals i socials. Busquem la manera que Maria ens ho faciliti deixant que regni en tota la nostra vida. Com l’apòstol Joan, fiquem-la a la nostra vida. Ella ens facilitarà que tot el nostre actuar, pensar i desitjar estigui centrat en Crist.

Us animo a fixar-nos, especialment, en les virtuts familiars de Maria per poder imitar-la i convertir-la així en autèntica Reina de les nostres Famílies i de la Família de tots els batejats que és l’Església.

Comencem per tenir una imatge de Santa Maria en un lloc preferent de casa nostra i a la nostra habitació, que rebi la salutació diària i les oracions de cada membre de la família i de tota la família quan resem junts. Posem sota la seva protecció a la nostra família de manera senzilla i espontània cada matí. Incorporem algunes pràctiques de pietat mariana a la família o visquem amb més constància i fervor les que ja vivim.

Busquem imitar Maria en el seu tracte maternal i familiar amb Jesús i Josep, el seu esperit de servei, la seva amabilitat i afecte, la seva abnegació i la seva dedicació atenta i desinteressada a les persones i a la llar. Deixem que ella Regni i sigui Mare!

Mn. Xavier Argelich.

Ens apropem a la Setmana Santa i la volem viure ben units al nostre Senyor, a l’Església i a tota la humanitat, especialment units als nostres familiars i amics.

Durant la Quaresma hem procurat preparar el nostre cor i la nostra ment per poder endinsar-nos millor en el misteri de la nostra salvació, cosa que haurà produït en nosaltres el desig intens de viure la Setmana Santa contemplant i vivint la passió, mort i resurrecció del nostre Senyor Jesucrist .

Durant aquests dies tornarem a contemplar Crist sofrint i patint per nosaltres precisament perquè ens estima amb bogeria. Tot ho pateix per tu i per mi. I ho fa amb voluntarietat actual, lliurement, desitjant que també nosaltres ens unim a Ell amb plena llibertat. Vol fer-nos germans seus, fills de Déu Pare. Desitja que tots i totes tinguem vida sobrenatural, que corresponguem a tant d’amor. Per això, mirem Crist, contemplem la seva Passió i mort i, així, no només descobrirem una manera de comportar-nos sinó que descobrirem Déu. Portarem la nostra ment i el nostre cor al Fill de Déu, Home com nosaltres i Déu veritable, que estima i que pateix en la seva carn per la Redempció del món.

La gràcia divina ens capacita i ens disposa, durant aquests dies, per trobar-nos amb Déu i ens facilita una unió més íntima i personal amb Nostre Senyor Jesucrist, que repercutirà en benefici de les persones que més estimem i de les més necessitades.

Considerar la Passió ens ajuda a ser més generosos en l’amor i en el sacrifici, en la nostra expiació pels nostres pecats, en el nostre esforç per fer les nostres feines i obligacions tan bé com sigui possible. En definitiva, com ens diu Sant Agustí, la Passió de Crist és suficient per modelar completament la nostra vida.

Mn. Xavier Argelich, dos d’abril de 2022

Hem iniciat el temps de Quaresma que ens convida a preparar-nos per reviure el misteri Pasqual, el misteri de Redempció i Salvació de l’home.

Uns dies abans de començar aquest temps penitencial, esclatava la guerra entre Rússia i Ucraïna. Tots confiàvem en una solució pacífica del problema, però no ha estat així. Per això el Papa Francesc ens va animar a començar el temps quaresmal resant per la pau al món i a Ucraïna, i així ho hem fet i continuarem fent-ho fins que cessi la violència. D’aquí unes setmanes celebrarem la resurrecció de Jesucrist i reviurem la seva aparició als Apòstols, davant dels quals es presenta amb la salutació amb què comencem la celebració de l’Eucaristia: “La pau sigui amb vosaltres”. El Senyor sempre desitja la pau en els cors dels qui l’estimen i se l’atorga quan se la demanen.

La pau al món és conseqüència de la pau interior de cada home i dona. Som cadascun de nosaltres els que hem de trobar en primer lloc aquesta pau. Perquè regni la pau hem de tenir pau i donar pau al nostre voltant. En aquest cas, primer un mateix: “Benaurats els pacífics, perquè seran anomenats fills de Déu”. En segon lloc, pau a les famílies. Si en una família regna la pau hi ha alegria, confiança, ajuda mútua i la llar resplendeix. I aquesta pau i serenitat, juntament amb l’alegria i l’esperança, es transmet per contagi als altres i al món sencer. Sant Josepmaria ens animava a ser “sembradors de pau i alegria”.

Aprofitem aquest temps litúrgic per descobrir, una vegada més, la veritable pau interior, la que trobem a l’abraçada paternal de Déu quan tornem a Ell confiadament amb un penediment sincer dels nostres pecats. Deixem que Ell converteixi el nostre cor, que el transformi amb l’exercici de les pràctiques quaresmals de la pregària, dejuni i almoina. Que ens el transformi en el Sagrament de la Penitència, obtenint així la veritable pau dels fills de Déu. La conversió sincera i la confessió completa dels nostres pecats sempre produeixen una pau immensa. Ens fan tocar el cel a la terra. Cor Sacratíssim de Jesús, doneu-nos la pau.

Mn. Xavier Argelich

No resulta gaire difícil entendre que –com ha afirmat tantes vegades el Magisteri de l’Església– «els pares són els primers i principals educadors dels seus fills». És un dret-deure que té la seva arrel a la llei natural i, per això, tots comprenen, encara que en algun cas sigui només d’una manera intuïtiva, que hi ha una continuïtat necessària entre la transmissió de la vida humana i la responsabilitat educadora.

Produeix un rebuig espontani pensar que els pares es poguessin desentendre dels seus fills una vegada que els han portat al món, o que la seva funció es podria limitar a atendre les necessitats físiques dels fills, despreocupant-se de les intel·lectuals, morals i afectives. L’arrel d’aquest rebuig natural és que la raó humana entén que l’àmbit primari per acollir i desenvolupar la vida de l’home és la comunitat conjugal i familiar.

En el designi diví, la família, «és una comunió de persones, reflex i imatge de la comunió del Pare i del Fill a l’Esperit Sant. La seva activitat procreadora i educativa és un reflex de l’obra creadora de Déu». La transmissió de la vida és un misteri que suposa la cooperació dels pares amb el Creador per portar a l’existència un nou ésser humà, imatge de Déu i cridat a viure com a fill seu. I l´educació participa plenament d´aquest misteri. Aquest és el motiu de fons pel qual l’Església ha afirmat sempre que «per la seva pròpia naturalesa, la institució mateixa del matrimoni i l’amor conjugal estan ordenats a la procreació i a l’educació de la prole i amb elles són coronats com la seva culminació»

Pertany a l’essència del matrimoni l’obertura a la vida, que no es redueix a la procreació sola dels fills, sinó que inclou l’obligació d’ajudar-los a viure una vida plenament humana i en relació amb Déu. A exemple de la Sagrada Família, els pares són cooperadors de la providència amorosa de Déu per dirigir la maduresa a la persona que se’ls ha confiat, acompanyant i afavorint, des de la infància fins a l’edat adulta, el seu creixement en saviesa, en edat i en gràcia, davant Déu i davant dels homes.

Mn. Xavier Argelich

La Sagrada Família de Natzaret és el model de tota família i principalment de les famílies cristianes. Aquests dies nadalencs haurem contemplat moltes vegades el portal de Betlem amb Jesús, Maria i Josep. Probablement ens haurem entretingut mirant les figures del pessebre i deixant que el cor s’entendreix davant de tanta bellesa i tants ensenyaments que haurem descobert una vegada més.

En aquest inici del nou any, ens fixarem en el model familiar que representa la Sagrada Família. En contemplar l’escena descobrim, en primer lloc, allò extern, l’estable, el pessebre que acull el Nen, la palla escampada per terra, el bou i la mula que donen calor al lloc. Descobrim l’alegria de Maria i de Josep, malgrat no haver trobat un lloc més digne perquè neixi el Fill de Déu. I, a continuació, ens endinsem a l’interior dels personatges a través de les seves mirades, que reflecteixen la bellesa de les seves ànimes, de la seva resposta al voler de Déu, l’afecte i la tendresa en els seus gestos i paraules, en el seu actuar. Descobrim l’agraïment i les pregàries, les súpliques a Déu per ser fidels a la seva missió, per saber correspondre a tanta gràcia rebuda.

Si, a més, ens traslladem a la llar de Natzaret seguirem descobrint tantes actituds i manifestacions pròpies de l’amor familiar que ens portaran a viure-les a les nostres famílies, amb un gran desig d’imitar la Sagrada Família perquè la nostra sigui el més semblant a la família de Jesús. Veurem com s’estimen, com es parlen, com es comprenen, com s’ajuden els uns als altres, com treballen, com resen, com socorren el necessitat, com tracten les amistats. I tot plegat realitzat amb una gran llibertat i un gran esperit de servei. Si, amb abnegació i sacrifici, però, com el que els mou és l’amor, fa la impressió que res costa, que tot es fa amb gran facilitat i alegria. Quin gran exemple i model. Volem imitar la Sagrada Família. Feliç Any Nou!

Mn. Xavier Argelich