Editorial

Hem iniciat la Quaresma amb veritables desitjos de conversió personal i amb la il·lusió d’apropar-nos més a Jesús. Continuem aprofundint en aquest coneixement i aquest mes ho farem acompanyant-lo al desert per poder unir-nos a la seva Passió, mort i resurrecció.

Els quaranta dies de Jesús al desert són de preparació per al seu ministeri evangelitzador i per a la consumació de la seva obra redemptora. Sant Joan ho expressa de manera meravellosa en introduir-nos al moment central de la vida de Crist dient que “havent-nos estimat ens va estimar fins a l’extrem” Tota la vida de Jesucrist és estimar-nos i el seu lliurament a la Creu és amor extrem, fins a la totalitat. Per això, les seves darreres paraules a la creu són: “tot està complert”.

La conversió quaresmal ens porta a avorrir el pecat i a posar els mitjans per evitar caure-hi. Jesucrist mor a la creu per obtenir el perdó dels nostres pecats i per atorgar-nos la força suficient per evitar-ho, encara que continuem experimentant la temptació. Després de la seva estada al desert Ell també es deixa temptar pel dimoni i així ensenyar-nos a vèncer la temptació. Aquesta es venç amb les pràctiques quaresmals: l’oració, el dejuni i l’almoina. Són mitjans ben coneguts per tots nosaltres que l’Església no deixa de proposar a qualsevol època de la història perquè són de provada i secular eficàcia.

Busquem tenir cada dia aquestes estones de trobada amb el Senyor meditant els misteris de la nostra salvació i descobrirem per nosaltres mateixos com de gran és l’amor de Déu per nosaltres i fins quins límits arriba, límits insondables i inabastables. D’aquesta manera no tindrem por al sacrifici, ans al contrari, ho viurem amb gust, unint-nos a l’amor de Déu per cadascun de nosaltres i de la humanitat sencera. I aquesta pregària i aquest sacrifici ens conduiran directament al servei, a l’almoina, a ajudar els altres a descobrir l’amor de Déu, provocant-hi una autèntica conversió de cor. Déu resa, se sacrifica i se’ns lliura.

Mn. Xavier Argelich

Quan la Sagrada Escriptura vol exposar en poques paraules la vida i els ensenyaments de nostre Senyor Jesucrist ho fa així: “Tot ho va fer bé”. Sant Pere en les seves primeres predicacions resumeix l’essència del ministeri públic del Messies dient que «va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel mal». És així, tot l’ésser i tota la missió de Jesucrist no va ser res més que fer el bé als altres. Tot ell, des de la primera hora del matí fins al vespre, va ser servir, escoltar, ajudar i consolar tantes i tantes persones que es trobaven necessitades. La seva vida va consistir a deixar-se gastar i desgastar -en un lliurament alegre i buscat lliurement- per les necessitats espirituals i materials d’aquells que acudien a Ell.

Jesucrist duu a terme de manera meravellosa la missió que ha rebut de Déu Pare. Després de ser batejat per Sant Joan i de passar quaranta dies de pregària i dejuni al desert, recorre tota Palestina ensenyant i proclamant la Bona nova i guarint tota mena de malalties. Alhora que va ensenyant i preparant els apòstols perquè quan Ell no hi estigui, facin el que han vist, parlin el que han escoltat i ensenyin el que han après, el Senyor va fent el bé i ensenyant a fer-ho a tots els que s’apropen a Ell o passen al seu costat. L’Evangeli és un esplèndid anunci del Bé, només ens queda imitar-lo.

De la mateixa manera que Jesucrist va passar fent el bé (Act. 10,38) cadascun de nosaltres també volem passar per aquesta vida fent el bé en els camins humans de la família, de la societat civil, de les relacions del quefer professional ordinari, de la cultura i del descans. Sembrant la pau i l’amor de Déu allà on siguem. Com a cristians contribuirem a fer que l’amor, la pau i la llibertat de Crist presideixin totes les manifestacions de la vida moderna, influint positivament en la família, la cultura, l’economia, el treball i la convivència social.

L’inici de la Quaresma ens pot servir per descobrir que els cristians, tu i jo, estem cridats a transformar el món amb la nostra vida exemplar, la vida de Crist.

Mn. Xavier Argelich

Amb la mort de Benet XVI, ens deixa un sacerdot, un teòleg, un bisbe, un cardenal i un Papa que es veia a si mateix com “un humil treballador de la vinya del Senyor”. Junt amb el dolor, és natural que donem gràcies a Déu per la seva vida i els seus ensenyaments. L’última lliçó del pontífex alemany ha estat la discreció i sobrietat amb què ha viscut des del 2013, dedicat a la pregària (…).

En els seus gairebé vuit anys de pontificat, Benet XVI ens ha deixat un gran patrimoni espiritual i doctrinal, format per les encícliques Deus caritas est, Spe salvi, Caritas in veritate; a més d’abundants exhortacions apostòliques i homilies. És enormement ric el magisteri realitzat a través de les audiències dels dimecres, com el referit a l’Església, als Apòstols i als Pares de l’Església, o el cicle d’audiències sobre la pregària, que constitueix un tractat de gran bellesa i profunditat sobre el diàleg amb Déu.

Tota la seva vida es podria recapitular en una preciosa frase que va pronunciar a la missa d’inici del seu ministeri petrí: “No hi ha res més bell que deixar-se assolir per l’Evangeli, per Crist”. Per a ell, la felicitat “té un nom, té un rostre: el de Jesús de Natzaret, ocult a l’Eucaristia”.

Benet XVI va pilotar la barca de l’Església pel mar de la història amb els ulls posats a Jesucrist, els “dies de sol i de brisa suau, dies en què la pesca ha estat abundant i moments en què les aigües s’agitaven, el vent era contrari, i el Senyor semblava dormir”. Però sabia que la barca era de Crist.

Benet XVI ha estat “un dels llums propers, persones que donen llum reflectint la llum de Crist, oferint orientació per a les nostres vides”, com tan bellament expressava en l’encíclica Spe Salvi.

El seu treball a la vinya de l’Església l’haurà fet mereixedor de les amoroses paraules de Crist: “Vine, servent bo i fidel, entra a la casa del teu Senyor”.

Mns. Fernando Ocáriz, Prelat de l’Opus Dei i col·laborador de Benet XVI.

Arribada la plenitud dels temps, el Fill de Déu, la segona Persona de la Santíssima Trinitat es va fer home al si virginal de Maria.

Durant aquestes quatre setmanes d’Advent podrem acompanyar la nostra Mare, la Mare de Déu, revivint els moments més entranyables de la vostra vida. L’ambaixada de l’arcàngel Gabriel amb aquesta salutació tan plena de significat: Ave Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. I la resposta ràpida i confiada de Maria: feu-vos en mi segons la vostra paraula. A l’encant d’aquestes paraules, el Verb es va encarnar. El Fill de Déu es fa home per rescatar-nos i fer-nos fills de Déu. No podem no sorprendre’ns davant aquesta meravellosa realitat: Déu fet home. Amb quin Amor tan gran ens estima el Senyor!

Recordem com es duu a terme aquest misteri tan immens. Alguns ho vam aprendre de memòria quan ens preparàvem per rebre la primera comunió, segur que ho recordeu: “L’encarnació del Fill de Déu es va realitzar formant l’Esperit Sant de les puríssimes entranyes de la Mare de Déu un cos perfectíssim i creant una ànima nobilíssima que va unir aquell cos; al mateix instant a aquest cos i ànima es va unir el Fill de Déu; i d’aquesta sort el que abans només era Déu, sense deixar de ser-ho, va quedar fet home”.

En encarnar-se, la segona Persona de la Santíssima Trinitat assumeix la naturalesa humana i, per tant, a Jesucrist hi ha una única persona -el Verb- i dues naturaleses, la divina i la humana. Aquesta unió es coneix com la unió hipostàtica, la unió de les dues naturaleses a la Persona (hipòstasi) del Fill.

Aquests dies també contemplarem i acompanyarem Maria camí de Betlem i, un cop aquí, ens alegrarem amb Ella en veure néixer Jesús i l’adorarem i l’omplirem de mostres d’afecte i amor.

Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich

El mes de novembre comença amb la celebració de la solemnitat de Tots Sants. L’Església ens convida a alegrar-nos per tots aquells que ja han arribat a la Vida eterna, alhora que ens anima a seguir oferint sufragis i oracions pels quals esperen arribar aviat a gaudir definitivament de Déu però necessiten encara acabar de purificar-se al Purgatori.

Tots volem assolir la Vida eterna i ser comptats entre el nombre dels sants perquè hem estat cridats a ser sants des del mateix instant en què rebem les aigües baptismals.

Sant és sinònim de benaurat, joiós, feliç. La santedat és el do de Déu que satisfà totes les aspiracions humanes; és la plenitud de la vida cristiana que consisteix a unir-se a Crist, aprenent a viure com a fills de Déu amb la gràcia de l’Esperit Sant i vivint la perfecció de la caritat. Qui aspira a la santedat procura créixer constantment en aquesta unió amb Crist, sempre busca viure en Crist i es deixa transformar per l’acció de l’Esperit Sant en la seva ànima. Qui és sant és Déu, nosaltres som cridats a la santedat i ens correspon respondre lliurement a aquesta crida. Un cop escollim ser sants Déu comença a fer la seva obra santificadora en nosaltres. Aquesta elecció a la santedat ens porta a deixar fer a Déu la seva obra en nosaltres a través dels sagraments, de la pregària, de l’escolta atenta de la Paraula, de la feina ben feta i de les obres de caritat.

Déu ens crida a ser sants i ens vol sants però, parafrasejant Sant Agustí, no la durà a terme sense nosaltres, sense la nostra correspondència a la gràcia i la nostra recerca constant de la santedat. Per això és bo que sovint li diguem des del fons del nostre ésser que sí, que vull ser sant.

La santedat -ens recorda sant Josepmaria- no consisteix a fer unes gestes extraordinàries, sinó a complir amb amor els petits deures de cada dia. “Vols de debò ser sant? Compleix el petit deure de cada moment: fes el que cal i està en el que fas”. Està a l’abast de tothom, decidim-nos a ser sants!

Mn. Xavier Argelich

Per poder viure en Crist cal que coneguem qui és Ell. La nostra fe ens ensenya que Déu és un i tri. Un únic Déu i tres Persones divines: Pare, Fill i Esperit Sant. Una professió de fe molt antiga, el Símbol Atanasià, ens pot ajudar a entendre aquest gran misteri de la nostra fe. Afirma: “aquesta és la fe catòlica: que venerem un sol Déu en la Trinitat santíssima i la Trinitat en la unitat. Sense confondre les persones, ni separar-ne la substància. Perquè una és la persona del Pare, una altra la del Fill i una altra la de l’Esperit Sant. Però el Pare, el Fill i l’Esperit Sant són una sola divinitat, els correspon igual glòria i majestat eterna.” Cadascuna de les persones és Déu, però no són tres déus sinó un únic Déu. “El Pare no ha estat fet per ningú, ni creat, ni engendrat. El Fill procedeix només del Pare, no fet, ni creat, sinó engendrat. L’Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill, no fet, ni creat, ni engendrat, sinó procedent.”

Per dur a terme la salvació de la humanitat, per Redimir l’home, la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, el Fill, es va fer home al si virginal de Maria. Jesucrist és el Fill de Déu encarnat, fet home i per tant és Déu i home veritable. És el Fill únic de Déu, fet home. És l’Ungit (Crist) de Déu Salvador (Jesús). “És Déu, engendrat de la mateixa substància que el Pare, abans del temps; i home, engendrat de la substància de la seva Mare santíssima en el temps.”

Ens pot semblar difícil comprendre això, però saber-ho ens ajuda a viure en Ell, a confiar en Ell, a acudir com a germans a Ell i a desitjar estimar-lo amb tot el nostre ésser. En pregar aquest mes el rosari anirem descobrint els meravellosos misteris del Fill de Déu fet home.

Mn. Xavier Argelich

Iniciem un nou curs i, com sempre, ho fem plens d’il·lusió i d’esperança. Deixem enrere un curs transcorregut entre bastides, pols i soroll. Ara que veiem els resultats ens adonem que ha valgut la pena. Gràcies a tothom. Ens alegra que, malgrat tots els inconvenients que produeixen unes obres d’aquest calibre, hem pogut atendre tota la feina pastoral i social del curs. Hem donat sempre preferència a l’atenció sacerdotal de l’Església.

Això és així perquè volem que la nostra vida estigui centrada en Crist. És a dir, volem viure en Crist, de Crist i per a Crist.

Per viure centrats en Crist el més important és estar centrats en l’Eucaristia, en els sagraments i en la pregària. Crist és realment present a l’Eucaristia per això el cristià viu d’Ella, aquí és on es realitza la trobada més gran amb Déu, on podem tractar-lo amb més amor i unió. De com visquem la Missa dependrà tota la nostra vida. Podrem, doncs, viure les nostres ocupacions habituals immersos a la Vida de Crist. Sabrem viure per a Crist i, consegüentment, viure en Crist. Reconeixerem que sense Ell no som res, sense Ell no hi podem res, sense Ell no hi ha esperança. Descobrirem que amb Ell tot canvia, tot és Llum, tot adquireix el seu sentit veritable i s’omple d’autèntic valor i significat. Amb Ell tot allò nostre ens il·lusiona, ho realitzem de bon ànim i confiats, amb iniciativa pròpia, Ell ens empeny perquè busquem viure en Ell, d’Ell i per a Ell.

Conseqüència immediata d’aquesta manera de viure serà una gran alegria interior que ni les dificultats, ni els errors, ni res no ens la podran arrabassar. Viure en Crist és la felicitat. Si comencem el nou curs amb el desig ardent de viure en Crist sabrem posar els mitjans per aconseguir-ho i per això ens endinsarem en la seva Vida, recordant les paraules i el pas per la terra, tal com fa l’Església al llarg de l’any a través de la litúrgia diària i de la dominical, seguint les seves empremtes a través de l’any litúrgic que no és res més que el compendi de la Vida de Crist i el camí per assolir la meta: La vida en Crist.

Mn. Xavier Argelich

Hem rehabilitat aquesta Església dedicada a Santa Maria de Montalegre i, com dèiem el mes passat, hem fet un bon regal a la Mare de Déu. A mitjans d’aquest mes celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de Maria al cel. Una gran festa que ens omple d’alegria.

L’Assumpció de Maria ens recorda que Déu ha vençut. L’amor ha vençut. Ha vençut la vida. S’ha fet palès que l’amor és més fort que la mort, que Déu té la veritable força, i la seva força és bondat i amor.

En una homilia, el papa Benet XVI ens ajudava a meditar sobre aquesta veritat de fe: “Maria va ser elevada al cel en cos i ànima: en Déu també hi ha lloc per al cos. El cel ja no és per a nosaltres una esfera gaire llunyana i desconeguda. Al cel tenim una mare. La Mare de Déu, la Mare del Fill de Déu, és la nostra mare (…) Al cel tenim una mare. El cel és obert; el cel té un cor. Maria va ser elevada en cos i ànima a la glòria del cel, i amb Déu és reina del cel i de la terra. Que potser està allunyada de nosaltres? Al contrari. Precisament en estar amb Déu i en Déu, és molt a prop de cadascun de nosaltres. Quan era a terra, només podia estar a prop d’algunes persones. En estar en Déu, que és a prop nostre, més encara, que està “dins” de tots nosaltres, Maria participa d’aquesta proximitat de Déu. En estar en Déu i amb Déu, Maria és a prop de cadascun de nosaltres, coneix el nostre cor, pot escoltar les nostres oracions, pot ajudar-nos amb la seva bondat materna. Ens ha estat donada com a “mare” -així ho va dir el Senyor-, a la qual podem dirigir-nos en cada moment. Ella ens escolta sempre, sempre és a prop nostre; i, sent Mare del Fill, participa del poder del Fill, de la seva bondat. Podem posar sempre tota la nostra vida a les mans d’aquesta Mare, que sempre és a prop de cadascun de nosaltres.”

Durant aquest mes donem gràcies al Senyor pel do d’aquesta Mare i demanem a Maria que ens ajudi a trobar el bon camí cada dia.

Mn. Xavier Argelich

Un bon regal a la Verge

Portem més d’un any amb les obres de rehabilitació de la nostra estimada Església de Santa Maria de Montalegre i tots esperem que s’acabin aviat. Som al tram final i confiem que durant aquest mes estiguin acabades.

Des d’aquí vull transmetre el nostre més sincer agraïment a tots els que heu fet possible aquesta gran obra, amb la vostra pregària, la vostra ajuda econòmica, amb la vostra paciència davant les incomoditats, soroll, pols i un sense fi de circumstàncies diverses ocasionades pel desenvolupament dels treballs de rehabilitació. Gràcies a tots de tot cor. I un agraïment molt especial a les persones que silenciosament i amb molta feina, setmana a setmana, han fet possible que el temple estigui net i disposat per a la celebració de les Misses dominicals. Estic segur que el Senyor i la seva Mare estan molt contents amb allò que hem fet. A més, hem comptat amb la intercessió en tot moment del servent de Déu Josep Maria Hernández Garnica i de tants altres sants.

Podríem relatar moltes anècdotes succeïdes durant aquest temps d’obres. Gairebé totes quedaran a la intimitat dels protagonistes i al record dels que les han viscut. No obstant, m’agradaria ressaltar-ne una que resumeix totes, així com tot l’esforç dels treballadors, donants, feligresos i sacerdots: La d’una bona senyora que des del principi volia fer un donatiu per a les obres i no veia la manera de fer-ho , però tenia molt clar que volia fer-ho, ja que ella i la seva família volien fer-li un regal a la Verge Maria, i al final van aconseguir fer-ho i experimentar una gran alegria i goig.

Penso que entre tots hem fet un gran i bon regal a la nostra Mare la Verge Maria, que ens seguirà guiant i protegint en el nostre camí cap al seu Fill.

Mn. Xavier Argelich

Aquest mes del Sagrat Cor de Jesús el Papa Francesc ens convida a pregar per les famílies cristianes de tot el món, per cadascuna i per totes, perquè, amb gestos concrets, visquin la gratuïtat de l’amor i la santedat en la vida quotidiana . Diumenge que vinent, dia 26 de juny, conclou l’any de la família “Amoris Laetitia” i res millor que fer-ho resant perquè realment tota família cristiana sigui un reflex de l’amor de Déu. Amb gestos petits i concrets manifestem que ens estimem i que agraïm l’amor que rebem.

El Papa, també, ens anima a pregar perquè visquem la santedat a la vida quotidiana. L’any de la família conclou precisament a la festa de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, declarat per sant Joan Pau II com el sant de la vida ordinària. Aprofitem l’ocasió per acudir a la intercessió d’aquest sant perquè ens obtingui de Déu la gràcia de santificar-nos al nostre dia a dia, amb totes les activitats que duem a terme.

“Que busquis Crist, que trobis Crist, que tractis Crist, que estimis Crist” solia animar freqüentment sant Josepmaria a tots els qui hi acudien. És una bona manera de viure la santedat a la vida corrent i especialment a la vida familiar. L’amor a la família és un camí personal de santedat per a cadascú de nosaltres, que es recorre amb petits gestos de lliurament i generositat, evitant perdre’s en petits egoismes personals que ens allunyen dels altres.

Als petits detalls de la vida familiar es construeix la santedat personal i de tots els membres que la componen. Posem el cor en allò que fem, però que sigui un cor a la mida del Cor de Crist i de la Verge Maria.

Mn. Xavier Argelich