Editorial

Tot l’any de la misericòrdia és temps oportú de conversió personal i ocasió per a guanyar el Jubileu, que comporta la remissió de les penes temporals degudes pels nostres pecats. Ara bé, dins d’aquest període de temps, els quaranta dies de la Quaresma són una gran oportunitat per dur a terme una conversió sincera de vida, de vida cristiana, inseparable de la vida familiar, professional i social.

Desitjo que sapiguem convertir-nos de la nostra falta de correspondència a tanta bondat de Déu. Les pràctiques quaresmals que, des de sempre, ens ha proposat l’Església, tenen el seu origen, com no podria ser altrament, en la vida i en els ensenyaments de Jesucrist. Per vèncer les temptacions i per preparar la seva predicació va fer pregària i dejuni durant quaranta dies, al final dels quals, va rebutjar amb fermesa al temptador i el seu oferiment d’una vida terrenal d’èxit. Va escollir fer la voluntat del seu Pare amb totes les seves conseqüències. Va escollir els homes i dones de tots els temps per damunt d’Ell, lliurant-se totalment per a la nostra salvació. Va escollir ser el rostre de la Misericòrdia, essent plenament misericordiós amb la humanitat.

¡Com no remoure’ns davant tanta Bondat i Amor!

Convertim-nos de debò i sapiguem escollir sempre viure amb Déu i per a Déu, i amb Ell i per el pròxim. L’oració, el dejuni (sacrifici voluntari i alegre) i l’almoina (les obres de misericòrdia i de caritat) són el camí segur per a arribar a l’autèntica conversió que tant desitgem. I al final, trobarem la joia de la Pasqua.

Mn. Xavier Argelich

Comencem un altre any, el 2016, i ho fem, com sempre, amb especial il·lusió i renovant els nostres desitjos de que sigui millor què el que hem deixat enrere. Per això, cal que ens esmercem en millorar personalment cadascú de nosaltres.

Es la meva intenció anar aprofundint, mes rere mes, en el significat i el valor de les obres de misericòrdia i -si m’ho permeteu-  compartir les meves reflexions al respecte amb tots vosaltres. Espero que ens serveixi a tots, a mi el primer, per redescobrir l’amor de Déu vers els homes. Un amor realment misericordiós, un amor sublim d’un Pare que és Déu.

La immensitat de l’amor de Déu és inabastable per a nosaltres. Per molt que ho intentem sempre ens quedarem a molta distància. Estic ben segur que podrem penetrar una mica en aquest amor si, tal com ens proposa el Papa Francesc, procurem viure amb intensitat les obres de misericòrdia.

Hem de començar per saber el què són les obres de misricòrdia. Tal com ens diu el Catecisme de l’Església Catòlica, són accions caritatives mitjançant les quals ajudem al proïsme en les seves necessitats corporals i espirituals (n. 2447). Ens porten a fer nostres les necessitats i les misèries dels altres i ajudar-los a superar-les. Com Déu fa amb nosaltres, Déu es fa un de nosaltres, carrega amb les nostres misèries i ens divinitza. El que practica les obres de misericòrdia no busca la seva pròpia complaença o realitzar una mera obra filantròpica; tampoc és fruit de la compassió. És molt més, és estimar com Déu ens estima. És posar-nos en la pell del necessitat i voler resoldre-les amb ell, sense ferir i sense suficiència perquè realment l’estimem.

Mn. Xavier Argelich

El dia 8, Solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, començà l’any Sant de la Misericòrdia. El Sant Pare, Francesc, obrí a Roma la Porta Santa. Ens volem unir a aquest esdeveniment tot reflexionant unes paraules seves recollides a la Butlla “El Rostre de la Misericòrdia” amb què es convoca el Jubileu:

“Hi ha moments en els quals, d’una manera molt més intensa, estem cridats a tenir la mirada fixa en la misericòrdia per poder ser també, nosaltres mateixos, signe eficaç de l’obrar del Pare. És per això que he anunciat un Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, com a temps propici per a l’Església, perquè faci més fort i eficaç el testimoni dels creients. L’Any Sant s’obrirà el 8 de desembre del 2015, solemnitat de la Immaculada Concepció. Aquesta festa litúrgica indica la manera d’obrar de Déu des de l’albada de la nostra història. Després del pecat d’Adam i Eva, Déu no va voler deixar la humanitat en solitud i a mercè del mal. Per això va pensar i va voler Maria, santa i immaculada en l’amor (cf. Ef.1,4), perquè fos la Mare del Redemptor de l’home. Davant la gravetat del pecat, Déu respon amb la plenitud del perdó. La misericòrdia sempre serà més gran que qualsevol pecat, i ningú no podrà posar un límit a l’amor de Déu que perdona. A la festa de la Immaculada Concepció, tindré l’alegria d’obrir la Porta Santa. En aquesta ocasió serà una Porta de la Misericòrdia, a través de la qual, qualsevol que hi entri, podrà experimentar l’amor de Déu que consola, que perdona i ofereix esperança.”

Bon Nadal a tots i que la Sagrada Família de Natzaret ens acompanyi en el nostre camí vers la misericòrdia de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Al llarg del mes d’octubre, hem procurat acompanyar al Papa Francesc amb la nostra pregària pel Sínode sobre les famílies. Ara ens disposarem a rebre els seus ensenyaments. I per fer-ho, res millor que renovar diàriament el nostre amor i la nostre entrega a la pròpia família.

El Sínode ha volgut destacar el valor de la família i no centrar-se únicament en les problemàtiques particulars. Respecte amb això, ha assenyalat una sèrie de propostes per  prevenir-les i, si fos el cas, posar-hi els remeis oportuns. Però, sobre tot, ha cercat d’aprofundir en el gran misteri d’amor que és el matrimoni i la família. Ha estat un encert centrar-se en l’exemple de tantes llars unides i tractar a les famílies nombroses com una benedicció per a tota la comunitat i per a la societat, perquè l’obertura a la vida és una exigència intrínseca de l’amor conjugal.

En tot moment s’ha donat un to positiu a la meravellosa realitat de la família, tal com ha  estat volguda per Déu. És per això, que en les seves conclusions es cita sovint els textos Bíblics per descobrir la pedagogia divina amb què es revela el sentit del matrimoni en la família.

Els temes tractats són molts i força interessants. Ja els anirem comentant, però un bon resum podria ser: Sí, la família té problemes, però ella mateixa no és un problema, sinó la solució.

Mn. Xavier Argelich

Com tots sabeu, durant aquest mes els fidels d’arreu del món estarem ben units al Sant Pare i als bisbes reunits a Roma del 4 al 25 d’octubre per tractar sobre ‘La vocació i la missió de la família a l’Església i en el món contemporani’.

Realment viurem aquesta unitat si els acompanyem amb la nostre pregària i amb el nostre treball ben fet. El Papa Francesc en repetides ocasions ens a demanat aquesta ajuda. Són les seves paraules: “Us demano per favor que no deixeu la vostra oració. Tots estem cridats a pregar pel Sínode. Invito a pregar també a tots els qui se senten lluny, o que ja no estan acostumats a fer-ho. Aquesta pregària pel Sínode és pel bé de tots.” I continua animant-nos a recórrer junts el camí sinodal no només amb l’oració si no també amb la “compassió que té el Bon Pastor pel seu ramat, especialment per les persones i les famílies que per diverses raons estan cansades i disperses, com ovelles que no tenen pastor (cfr Mt 9,36). Així, sostinguda i animada per la gràcia de Déu, l’Església podrà ser encara més compromesa, i estarà encara més unida, en el testimoniatge de la veritat de l’amor de Déu i de la seva misericòrdia per les famílies del món, sense excepcions, tan dins com fora del ramat”.

Mn. Xavier Argelich.

Enfront de la tragèdia de desenes de milers de pròfugs que fugen de la mort a causa de la guerra i la fam i estan en camí cap a una esperança de vida, l’Evangeli ens crida, ens demana que ens posem al costat dels més menuts i abandonats; que els donem una esperança concreta i no diguem només ¡ànim, paciència! L’esperança cristiana és combativa amb la tenacitat de qui va cap a una meta segura.

Amb aquestes paraules, el Papa Francesc ens empeny a mobilitzar-nos per ajudar a totes aquelles persones que abandonen la seva llar, el seu treball, el seu país y bona part dels seus familiars cercant refugi a Europa, a causa de la violència i persecució que estan patint.

Des d’aquí, i confiant amb l’experiència d’anys ajudant als necessitats, volem ser una mà amiga, disposats a acollir-los amb la nostre pregària, amistat i amb tot allò que podem aportar.

Mn. Xavier Argelich

Ens arriba per fi, amb el començament de l’estiu l’esperada encíclica del Papa Francesc, amb la temàtica de fons del problema ecològic que el desenvolupament de la societat tecnològica està generant

Les conseqüènci

es de l’activitat humana sobre el món i la natura, la casa comuna de la humanitat, són evidents. En l’encíclica trobem un estudi detallat dels greus problemes que apareixen en molts ecosistemes arreu del mon, sense limitacions geogràfiques perquè, com passa també en els organismes vius,  no hi ha parts independents, tot comunica i el dany en els ecosistemes acaba sent un mal al conjunt del planeta. El problema s’agreuja quan es constata que els primers afectats per la situació i que estan rebent l’impacte directe del deteriorament ambiental són precisament les poblacions més pobres i desfavorides.

L’Encíclica és una crida a les consciències de tots, especialment a la d’aquells que tenen capacitat de decisió: hi ha l’obligació ètica i moral de buscar la manera d’aturar aquest rapidíssim deteriorament. El estudi va molt més enllà de les qüestions bioecològiques: es plantegen les arrels teològiques de la necessitat de tenir cura de la Creació, s’estudien les raons que es troben darrere de les actuacions antiecològiques que es descobreixen al món i s’aporten una sèrie de línies d’orientació i acció per poder ajudar a resoldre els problemes.

Com totes les encícliques convé llegir-la amb calma, comprendre bé el missatge contingut, pensar com podem donar-li la màxima difusió.

Mn Francesc Perarnau

Entre les múltiples celebracions i festes del mes de juny ens trobem amb la de Sant Josepmaria, el dia 26. En un discurs amb motiu de la Canonització, El Papa Sant Joan Pau II deia:

Sant Josepmaria va ser escollit pel Senyor per anunciar la crida universal a la santedat i per indicar que la vida de cada dia, les activitats comunes, són camí de santificació. Es podria dir que va ser el sant de l’ordinari. En efecte, estava convençut que, per a qui viu en una perspectiva de fe, tot és ocasió d’una trobada amb Déu, tot es converteix en estímul per a l’oració. La vida diària, vista així, revela una grandesa insospitada. La santedat està realment a l’abast de tots. (Joan Pau II 07/10/2002).

En aquestes paraules queda condensat el missatge del fundador de l’Obra: Tots estem cridats a la santedat i cada un pot i ha de aconseguir-la en l’acompliment de la seva vida diària. No hi ha al món un grup selecte de persones que estarien cridades per Déu a ser santes, mentre que els altres s’haurien de conformar amb un simple anar fent. La crida a la santedat, com va quedar ben clar en el Concili Vaticà II, és per a tos els homes i dones del mon. Assoliran aquesta santedat si procuren trobar-se amb Déu en les coses de la vida diària, per molt senzilles o intranscendents que poguessin semblar; procurant complir la voluntat que Déu té per a cada un en les circumstàncies que li toca viure.

Mn Francesc Perarnau

Entrem en el Mes de Maig, un mes tradicionalment dedicat a Maria. Els que tenim la sort de poder freqüentar l’Església de Santa Maria de Montalegre, ens trobem a l’entrar i dirigir la nostra mirada al presbiteri, amb aquesta magnífica imatge de Maria, que acull i cobreix amb el seu mantell a aquells nens que recorden aquells que van ser acollits a la Casa de la Caritat, però que d’alguna manera ens representen també a nosaltres, que som criatures molt necessitades de la seva ajuda i protecció.

Tots tenim experiència que la vida cristiana és exigent, i que la tendència natural no ens porta precisament a viure les virtuts; moltes vegades és molt més fàcil sortir d’una dificultat dient una mentida, deixar-nos portar per la mandra i perdre el temps que és un tresor que Déu ha posat a les nostres mans, o fer una crítica d’algú no amb desig positiu d’ajudar, sinó per canalitzar una enveja o un altre sentiment negatiu que ens rossega per dintre … I, encara que som conscients que això està malament sucumbim amb facilitat. Quantes vegades veiem que aquestes inclinacions són tan fortes que, sense ajuda que vingui de fora, no serem capaços de tirar endavant!

Potser trobariem  motius per desanimar-nos si no tinguéssim la certesa que hi ha qui pot ajudar-nos. A Sant Bernat hem aquest preciós text:

“Oh tu que et sents lluny de la terra ferma, arrossegat per les ones d’aquest món, enmig de les borrasques i de les tempestes, si no vols sotsobrar, no apartis els ulls de la llum d’aquesta Estrella, invoca Maria!. Si s’aixequen els vents de les temptacions, si ensopegues en els esculls de les tribulacions, mira l’Estrella, crida a Maria. Si ets agitat per les ones de la supèrbia, de la detracció, de l’ambició, mira l’Estrella, crida a Maria.

Si la ira, o l’avarícia, o la impuresa impel·leixen violentament la barqueta de la teva ànima, mira a Maria … “

Mn Francesc Perarnau

El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el Papa Sant Joan Pau II va canonitzar Sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia:

“Desitjo que la Festa de la Misericòrdia sigui un refugi i protecció per a totes les ànimes i, especialment, per als pobres pecadors. Aquest dia estan obertes les entranyes de la meva Misericòrdia. Vesso un mar de gràcies sobre les ànimes que s’apropin a la deu de la meva Misericòrdia. L’ànima que es confessi i rebi la Santa Comunió obtindrà el perdó total de les culpes i de les penes “(Diari 699)

Aquell dia el Papa va anunciar que a partir d’aquest any el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.

Amb Decret del dia 5 de maig de l’any 2000 la Congregació del Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments de la Santa Seu va determinar que el Segon Diumenge de Pasqua, el diumenge següent al Diumenge de Resurrecció, s’anomenaria:”Segon Diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia”

Com totes les devocions genuïnes aquesta també es va estenent a poc a poc, sense cridar molt l’atenció, però cada vegada es poden veure en més llocs les imatges del Senyor amb els rajos que surten del seu cor i que simbolitzen la Misericòrdia que reparteix abundantment.

Mn Francesc Perarnau