Actualitat

Què són les indulgències plenàries?

D’acord amb el punt 312 del Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica:

Les indulgències són la remissió davant Déu de la pena temporal merescuda pels pecats ja perdonats pel que fa a la culpa, que el fidel, complint determinades condicions, obté per a si mateix o per als difunts, mitjançant el ministeri de l’Església, la qual, com a dispensadora de la redempció, distribueix el tresor dels mèrits de Crist i dels sants.

Quines són les condicions per guanyar la Indulgència Plenària?

Dins dels set dies, fer la confessió sacramental, rebre la comunió eucarística i pregar per les intencions del Sant Pare, tot això amb esperit desprès de qualsevol pecat.

Com lucrar les indulgències plenàries?

En l’Any de sant Josep, es pot aconseguir una Indulgència Plenària en els següents casos de meditació i oració:

Josep està llest a fer la voluntat de Déu

– Es concedeix indulgència a qui medita el Parenostre durant al menys 30 minuts.

Josep és un home just

– Es concedeix la indulgència a qui realitza una obra de Misericòrdia.

Josep és el custodi de la Sagrada Família

– Es concedeix indulgències a famílies o a promesos cada vegada que resin junts el sant Rosari.

Josep és l’artesà de Natzaret

– Es concedeix la indulgència a qui encomana el seu treball i resa perquè tots tinguin una feina digna.

Josep ha de fugir amb la seva família a Egipte

– Es concedeix la indulgència a qui li resa a sant Josep per l’Església i els cristians perseguits.

Al seu torn, pot obtenir la indulgència qui resa a sant Josep en els dies dedicats a ell:

• 19 de març, 1 de maig Festa de la Sagrada Família, el dia 19 de cada mes i cada dimecres.

Finalment, en aquest temps de Pandèmia pot obtenir la indulgència també qui estigui malalt, agonitzant o confinat a casa i resi un acte de pietat en honor a sant Josep, oferint a Déu el seu patiment.

Comunicació Montalegre

Tal com vam anunciar, la meditació del Grup d’Oració del quart divendres de mes a Montalegre, el 22 de gener de 2021, va ser dedicada a sant Josep, amb motiu del 150 aniversari de la declaració de sant Josep com a patró de l’Església Universal, en relació a la Carta Apostòlica donada pel Sant Pare Francesc a Roma, el 8 de desembre, Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu, de l’any 2020.

La meditació es va iniciar després de la missa de 7 de la tarda a càrrec de Mn. Mallol. La van seguir un grup divers de fidels que van acudir expressament o que havien participat en la celebració eucarística anterior. També la van poder seguir aquelles persones que pensaven desplaçar-se i no van poder, i els organitzadors els van enviar un link per poder-se connectar, encara que només fos a nivell de so, a través del seu ordinador o tableta.

Els temes desenvolupats corresponen als ítems que s’indiquen a la Carta: Pare estimat, Pare en la tendresa, Pare en l’obediència, Pare en l’acollida, Pare en la valentia creativa, Pare treballador, Pare en l’ombra, facetes totes elles del castíssim Espòs de Maria, que com diu el Papa Francesc: Tots poden trobar en sant Josep l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diària, discreta i oculta.

Finalment, Mn. Mallol va proposar un temps breu d’adoració eucarística.

Carta Apostólica Patris Corde

Comunicació Montalegre

El dia 1 de desembre de 2020, dia de Sant Eloi, patró de la metal·lúrgia, dels orfebres, joiers i argenters, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández va iniciar l’activitat contemplant, com tots els dimarts, els Misteris Dolorosos.

El rosari

Va utilitzar els textos de el Sant Rosari de sant Josepmaria, un rosari intens, convenient també per l’Advent, un temps fort. Després de cada misteri, el breu extracte llegit convidava a meditar. En presència de Déu van iniciar el rosari en el Nom del Pare ….

– Per al primer misteri, Oració a l’Hort, va llegir:

Jesús, sol i trist, sofria i amarava la terra amb la seva sang. De genolls sobre el terra dur, persevera en oració … Plora per tu … i per mi: li aixafa el pes dels pecats dels homes.

– Per al segon misteri, La flagel·lació del Senyor, va llegir:

Se sent els cops de les corretges sobre la seva carn desfeta, sobre la seva carn sense màcula, que sofreix per la teva carn pecadora. -Més cops. Més fúria. Més encara … És el súmmum de la humana crueltat.

– Per al tercer misteri, La coronació d’espines, va llegir:

Coronat d’espines i vestit amb parracs de porpra, Jesús és mostrat a el poble jueu: Vegeu aquí a l’home. I de nou els pontífexs i llurs ministres aixecaren el crit dient: crucifica’l !, crucifica’l!

– Per al quart misteri, Amb la Creu a coll, va llegir:

Però no la portis arrossegant, la Creu… Porta-la a plom, perquè la teva Creu, portada així, no serà una Creu qualsevol: serà … la Santa Creu.

– Per al cinquè misteri, La mort de Jesús, va llegir:

Ara té set … d’amor, d’ànimes. Tot s’ha consumat. Nen babau, mira: tot això …, tot ho ha sofert per tu … i per mi. -No plores?

La segona part de l’activitat va consistir en l’COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA, el qual tractaria sobre l’AMABILITAT i el EXAMEN DE CONSCIÈNCIA.

Breu introducció a la Amabilitat

Si consultem el Catecisme de l’Església Catòlica o el Compendi NO trobarem el vocable amabilitat. En els seus índexs trobarem paraules pròximes com AMOR, AMISTAT.

No obstant això, l’amabilitat és una cosa bona, en les lletanies a la Verge Santíssima en diem MARE AMABLE. Entenem doncs que és una característica de la conducta de la Mare de Déu, Ella perfecta en tot, entre totes les VIRTUTS també ÉS AMABLE.

Així que acudirem a l’índex analític del Compendi i cercarem VIRTUTS. A virtuts hi ha moltes referències. També podem acudir a l’índex general que ens remet a:

La Tercera Part Catecisme anomenada La Vida de Crist. El capítol primer està dedicat a la Dignitat de la persona humana. En un dels apartats ens descriu la vida ascètica de la persona humana. És a dir, LES VIRTUTS, en els punts 377 al 390: Prudència, Justícia, Fortalesa i Temprança, com a virtuts humanes. I les teologals, Fe, Esperança i Caritat.

A fi que siguem ferms en les teologals primer hem de ser ardus practicants de les humanes. Un resum dels consells pràctics de Sant Tomàs d’Aquino per a practicar les virtuts són els següents: dormir, banyar-se i parlar amb un amic. Sant Josepmaria també deia: No hi ha ordre sense virtut ni virtut sense ordre.

Dormir: cal descansar i dormir prou per treballar bé, mantenir el tremp, mossegar-se la llengua, tenir visió per ser just, conduir sense atropellaments.

Banyar-se: cal cuidar-se no només anar net i ben arreglat sinó també cuidar l’alimentació i la salut.

Parlar amb un amic: cal parlar amb Déu primer, ser sociables amb les persones del nostre entorn i més enllà. La nostra manera de viure no és fer-ho en una cova, hem de ser amic i amiga, confidents, saber escoltar perquè se’ns escolti. I si tot això ho practiquem per amor a Déu, serem AMABLES.

Però, Què significa ser amable?

Consultem el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i diu: AMABLE ÉS DIGNE DE SER ESTIMAT, AFABLE, COMPLACIENTE,AFECTUÓS.

La col·laboradora va citar el llibre EL PODER OCULT DE LA AMABILITAT en el qual es descriu aquesta virtut de mil maneres, o en 57 facetes com un diamant convertit en brillant.

Sembla que l’amabilitat consisteixi només en ser cortès, saludar, dir bon dia, o somriure, cosa que si ara fem amb mascareta no es veu, però podem moure el cap, posar-nos la mà al cor, etc.

Però és molt més. La Sra. Hernández va llegir diverses frases del llibre citat:

1. Ser amable significa, acudir en auxili d’altres que necessiten ajuda, si està a la teva mà prestar-la.
2. L’amabilitat retorna a Déu a les ànimes extraviades, obrint cors que semblaven obstinadament tancats.
3. L’acció amable més nímia val més que la pitjor acció.
4. L’amabilitat acaba amb la tristesa i la recança de les ànimes.
5. L’amabilitat deté el corrent de la ira, elimina el ressentiment del fracàs i encén l’ambició coratjosa.

L’examen de consciència

Està lligat a la conducta moral de tot catòlic i de tota persona de bé. En l’exercici de la nostra llibertat personal, els catòlics tenim uns manaments que hauríem de complir, unes obres de misericòrdia que hauríem de realitzar, unes virtuts que hauríem de practicar, però per sobre de tot hauríem ESTIMAR DÉU SOBRE TOTES LES COSES I ALTRES COM A TU MATEIX.

En el Catecisme, l’examen de consciència està relacionat amb el Sagrament de la Confessió, o de la Reconciliació com deia Sant Joan Pau II o de l’Alegria com ha dit el Papa Francesc.

En la Segona Part de el Catecisme, nomenada la Celebració del Ministeri Cristià, en la seva secció segona es citen els Sagraments de Curació, punts 303, 304 i 374. L’examen de consciència és un acte propi que es recomana fer abans de confessar-nos o bé amb certa periodicitat; és bo anotar les coses que sorgeixin per fer la confessió clara, concisa, i concreta.

La RAE ens ajuda a entendre el concepte, la qual diu de l’Examen de Consciència: La recordació de les paraules, obres i pensaments amb relació a les obligacions que es tenen.

Amb la finalitat d’aprofundir en la virtut de l’amabilitat, la ponent va distribuir entre els assistents un escrit amb un examen de consciència sobre l’amabilitat perquè cadascú ho faci, si ho desitja, particularment.

EXAMEN DE CONSCIÈNCIA: COM ÉS LA MEVA AMABILITAT?

PENSAMENTS AMABLES

1. Es nega el meu cor a perdonar a algú que m’ha ofès?
2. Quan altres em fan mal ¿Recordo com ha perdonat Déu meus pecats?
3. He alimentat ressentiment cap a altres?
4. M’ha portat la meva susceptibilitat a mostrar-me antipàtic davant els altres?
5. He creat un ambient negatiu deixant-me portar per la meva mal humor?
6. Aliment deliberadament pensaments hostils i venjatius cap a altres?

PARAULES AMABLES

7. He procurat evitar el pecat del meu cònjuge?
8. He descuidat el meu deure d’evitar el pecat dels que estan al meu càrrec o corregir els seus errors?
9. He deixat d’evitar amb el meu silenci o el meu consentiment que es difami a un altre, quan podria fer-ho?
10. He deixat d’instruir a algú en la veritat religiosa?
11. He calumniat a altres atribuint-pecats que no han comès?
12. He mentit per obtenir algun benefici en perjudici d’altres?

OBRES AMABLES

13. Prenc en consideració el fet que quan mori, no em portaré els meus béns amb mi?
14. He buscat donar publicitat al meu almoina o rebre elogis per fer-la?
15. He buscat ocasions per venjar-me d’altres infligint mal?
16. He fet mal a altres amb els meus rampells d’ira o el meu impaciència?
17. He resat diàriament pels meus pares, la meva família i els meus benefactors?
18. Procuro donar bon exemple?

(Extracte de el llibre El poder Ocult de la Amabilitat. Lawrence G. Lovasik, 3ra. Edició. 2015. Patmos. Rialp)

L’activitat va finalitzar amb el res de l’Oració per la fi de la Pandèmia del Papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí, com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que a el peu de la creu vas ser associada a el dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe. Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.  Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén. Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, abans bé deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

La Sra. Hernández va convocar als assistents per a un nou comentari el SEGON DIMARTS DEL MES DE GENER, EL 12 DE GENER DE 2020, en el qual es comentaran els sagramentals.

Comunicació  Montalegre

En l’hora vespertina del dissabte 14 de novembre de 2020, es va celebrar al temple de Santa Maria de Montalegre una missa oferta pels cooperadors difunts de l’Opus Dei. Va presidir l’Eucaristia Mn. Ignasi Font, vicari de la Delegació de l’Opus Dei a Catalunya, concelebrant el rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich.

Abans de començar l’acte, el rector va recordar als fidels presents les indicacions sanitàries i de distància que havien de respectar al llarg de tota la celebració.

A l’iniciar la celebració el vicari va indicar que aquesta missa no podia ser de difunts pel fet que la litúrgia no ho permet doncs a les 7 de la tarda d’un dissabte és sempre missa vespertina de diumenge. No obstant això, ha prosseguit, es pot oferir per les intencions que s’hagin disposat, com pels cooperadors difunts de l’Opus Dei, els difunts de la pandèmia i per altres intencions que s’hagin reservat, ja que “El millor servei que podem oferir a les ànimes és la missa “.

En l’homilia el vicari va agrair al rector l’acollida amb què sempre respon per celebrar aquesta santa missa. Va comentar que les lectures del 33 Diumenge del temps ordinari estan relacionades amb l’alegria: Tot i les circumstàncies, la felicitat és completa i profunda si ens posem al servei de la voluntat de Déu. L’alegria prové de Déu, i per això hem de procurar entendre els fets actuals veient Déu en cada circumstància. La vivència positiva de que el Nostre Pare Déu ens dóna realment el que necessitem, ens asserenarà, i ens augmentarà el do de l’alegria … El vicari va recordar una carta del prelat Fernando en la qual escrivia sobre la vocació única a l’Opus Dei: Totes les tasques són Bonus et Gloriam de tots, una missió apostòlica que la fem tots junts en comunió dels sants, fixant-nos en les coses petites i examinant com va la nostra relació amb Déu … En relació amb l’alegria, el Papa Francesc nomena al sagrament de la confessió com el Sagrament de l’Alegria … Hem de resar molt, resar més, procurant viure feliços aquí baix ja que com deia Sanjosepmaria la felicitat del cel és per als que saben ser feliços a la terra … Dirigim la nostra mirada a Santa Maria de Montalegre.

El Cor de Betlem

Una menció especial correspon donar a aquest grup coral que s’ha situat al cor de la nau central, al costat de l’orgue romàntic del temple. La seva actuació ens va commoure. Les veus i els instruments que van utilitzar, com la flauta travessera, va elevar la nostra ànima a l’oració i a l’alegria.

El vicari va agrair l’acompanyament de la coral, així com als lectors i d’altres col·laboradors que van fer possible el desenvolupament de la celebració.

Isabel Hernández Esteban

El dijous 24 de setembre es celebra la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè patrona de Barcelona i la seva diòcesi, pel que és dia de precepte en aquesta ciutat. A la basílica dedicada a aquesta advocació de la Mare de Déu l’estan preparant d’una manera molt especial amb la Novena a la patrona.

dav

Des del dia 14 de setembre fins al dia 23 de setembre, inclusivament, es resa un rosari a les 18.30h molt especialment pels malalts i difunts de la pandèmia i els seus familiars, i les seves conseqüències en altres malalties, la pèrdua d’ocupació etc. A continuació del sant rosari, a les 19 h presideix la santa missa un prevere de Barcelona.

Assistim aquest diumenge a la tarda. Va dirigir el rosari el P. Mercenari Fermín Delgado al costat d’una família. Va presidir la santa missa Mn. Ignasi Font, Vicari de l’Opus Dei de la Delegació de Catalunya que va concelebrar amb el P. Fermín.

Mn. Font va agrair al P. Fermín la invitació que li havia remès per a aquest acte, al qual no va dubtar ni un moment en assistir-hi. En la seva homilia, Mn. Font va establir el paral·lelisme de la paràbola de l’Evangeli amb les necessitats dels temps actuals, en la que llavors, com ara, existia un problema d’atur d’uns homes que estaven a la plaça esperant a que algú els contractés doncs estaven sense feina. El jornal era igual per a tothom: un denari. Aquest denari significava i significa que en qualsevol moment Déu ens espera. Uns ja estem amb Ell, a altres els segueix esperant i el preu és la vida eterna per a tots.

A l’acabar la celebració, el P. Fermín, que al llarg de la missa va entonar cants a la Verge de la Mercè, va agrair la presència del Vicari de l’Opus Dei i de tots els presents, la qual va valorar com a molt notable.

Isabel Hernández Esteban

(Ara amb la mascareta original)

L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) va lliurar en el matí del 22 de juny de 2020 a l’entitat Acció Social Montalegre (ASM) 50 pacs de mascaretes per a adults i per a nens, que es distribuiran entre les famílies vulnerables del barri de Raval de Barcelona.

Les mascaretes han estat confeccionades i cedides per l’empresa Annita Rodonita, la qual col·labora amb FANOC. Davant l’actual crisi del Covid19 aquesta empresa ha volgut tenir un gest solidari amb les famílies més necessitades, aportant mascaretes gratuïtes, ja que la compra de mascaretes és un cost addicional per a les famílies de pocs recursos.

El lliurament de les mascaretes es va realitzar al rector de l’Església de Santa Maria de Montalegre, Mn. Xavier Argelich, amb la presència del Sr. Raúl Sánchez, director de FANOC, i la Sra. Anna Rodon, de l’empresa Annita Rodonita.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Comunicació Montalegre

El diumenge en què hem celebrat la festivitat de Pentecosta, és a dir, la Vinguda de l’Esperit Sant en el cenacle de Jerusalem, ha coincidit amb la festa de la Visitació de la Verge Santíssima a la seva cosina santa Isabel, a Einkarem i, al seu torn, amb la festa de Santa Maria de Montalegre. Així que el diumenge 31 de maig del 2020 per a Montalegre anava a ser irrepetible.

El rector va comentar a l’inici de la celebració que, en aquest dia, s’anava a celebrar la imposició de les Confirmacions a molts joves, amb la presència d’un dels bisbes de l’arxidiòcesi de Barcelona, ​​però que a causa de les normes establertes per a la fase 1 de la desescalada, s’ha hagut de posposar.

En la seva homilia, ens va recordar que la festivitat de Pentecosta se celebra 50 dies després de la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist, i que, amb això, es tanca el cicle pasqual … L’Esperit Sant va sobrevenir com a llengües de foc infonent els dons sobre l’Església naixent, la qual va conèixer partir de llavors i veritablement l’Amor de Déu i els seus fruits. Som portadors de la Paraula de Déu … Aquesta alegria del cristià ens la dóna l’Esperit Sant, amb l’esforç personal i la gràcia de Déu. En aquests dies de confinament, hem notat la proximitat de Déu i ens ha donat serenitat i aplom per viure-ho … L’Esperit Sant és qui realitza l’Obra de Déu, però ens demana que siguem dòcils per rebre aquests dons i practicar les virtuts teologals de la fe, l’esperança i la caritat. Tindrem pau i serenitat si li som dòcils, tot i les dificultats … Hem de demanar a la Verge que ens ajudi a tractar més i millor a l’Esperit Sant. L’Església des dels seus inicis neix universal i van creixent les esglésies particulars, però, l’Església Catòlica no és una federació d’esglésies, l’Església és únicament UNA.

Altres detalls de la celebració

Per evitar la neteja constant dels micròfons durant la missa, va llegir les lectures i les pregàries una sola lectora, la senyora Amparo Múrcia. Les noves sopranos, senyores Rosa Parellada i Manuela Torres acompanyades de l’organista, senyor Pere Mateu Xiberta amb els seus cants van pujar el to a la solemnitat de tal manera que ens va omplir de gran goig i pietat.

A l’acabar la celebració, Mn. Xavier Argelich, va explicar que es recuperaven les activitats de les recesos  per a homes i per a dones. I va comentar que estrenava l’alba, molt especial per a solemnitats, amb detalls de rivets daurats i el brodat d’una creu. Val a dir, que la casulla vermella té més de cinquanta anys.

Isabel Hernández Esteban