Actualitat

En Montalegre seguim en obres. Ara estan prenent un aspecte espectacular. No solament per l’existència de les bastides a tot l’entorn de l’edifici, tant per la part que dóna al carrer Valldonzella, així com la que dóna a la plaça, sinó perquè a més en la nau central s’han erigit diverses torres de bastides per poder realitzar la restauració de l’enteixinat de fusta del sostre de la nau.

Tot s’està duent a terme segons el previst, i les incidències es va resolent. No obstant això, el que més preocupa a la rectoria de Montalegre és poder celebrar el culte com Déu mana i sense perill per als assistents. Així mateix, que el sagrament de la reconciliació es pugui impartir amb normalitat en els confessionaris. És evident que el soroll impera. Però amb esforç i resant tots aconseguirem que les obres arribin a bon terme.

I ara que no hi ha restriccions per prevenir contagis massius del covid19, probablement l’aforament es veurà reduït per un altre motiu: La manca d’espai ja que les bastides no permeten una circulació fluïda.

En aquest sentit, seguim agraint la paciència de tots els assistents, fidels i visitants al temple de Santa Maria de Montalegre pels inconvenients que aquestes obres estan ocasionant. Ens queden uns quants llargs mesos per davant perquè tot torni a brillar tal com es mereix el conjunt de Montalegre, catalogat com a patrimoni històric de la ciutat de Barcelona.

Isabel Hernández Esteban

Com en anys anteriors, recordem que les misses de 6 de la tarda (18 h), es suprimeixen tots els dies de la setmana (fins i tot els diumenges) durant el MES D’AGOST.

La resta de misses se celebraran normalment. De dilluns a dissabte: 10, 12, i 19 h. Diumenges i festius: 11, 12 i 19h.

Les obres de rehabilitació del temple seguiran el seu curs durant aquest mes d’agost, complint així amb els terminis previstos, sense impedir que se celebri el culte habitual.

Agraïm la comprensió i paciència davant les molèsties que ocasionen les obres.

Comunicació Montalegre

La universalitat de sant Josepmaria es propaga com les ones que fa una pedra sobre l’aigua. El lloc web de l’Opus Dei, amb certa antelació, va publicar els horaris de les diferents misses que se celebraven el mateix dia 26 de juny de 2021, i ens vam sorprendre amb gran alegria de les diverses possibilitats horàries, en concret a Barcelona.

En Montalegre, va finalitzar la Novena de la Família a sant Josepmaria el mateix dia en què celebrem la festivitat del sant, que coincideix amb el dia del seu traspàs. El final de la novena es va enllaçar amb la santa missa i la veneració de la relíquia de sant Josepmaria Escrivà, que com va dir el Papa Joan Pau II el dia de la seva canonització és el Sant de la Vida Ordinària.

burst

Celebració i homilia sobre sant Josepmaria

Va presidir la celebració, Mn. Bombardó, el qual va fer una homilia sobre la semblança de sant Josepmaria, en la qual es descriuen, a traços, els primers anys del caminar de l’Opus Dei de la mà del seu fundador. Entre altres coses va dir:

El Senyor, en el seu amor i cures de Bon Pastor per nosaltres, ens ha donat aants que ens ajuden i guien en el nostre camí de la vida, amb el seu exemple i amor, amb un cor a la mida del Cor de Crist.

Sant Josepmaria és per a nosaltres, particularment i especialment, Pare i Pastor, perquè a través d’ell el Senyor ens va transmetre el seu missatge de santedat.

Va ser escollit per Déu per ser del missatge diví de la santedat en la vida ordinària: Que Déu camina amb nosaltres i vol que nosaltres -els seus fills- caminem sempre i constantment amb Ell (que li tinguem present, en el nostre cor, en els nostres quefers, en la nostra vida corrent, en la família, en les nostres diversions i descansos, en els nostres dolors i alegries, en la caritat i en el zel per les ànimes). Que no oblidem que som els seus fills, i que estiguem amb Ell (com els apòstols amb Jesús).

Amb aquest missatge, s’han obert els camins divins de la terra.

Al seu torn, el Senyor li va demanar que fundés una família -el Opus Dei- on tots els seus filles i fills trobaran la calor, l’amor i la fortalesa per viure aquest camí de santedat i apostolat en el “bel mezzo de la strada”, i al llarg de tota la seva vida.

Sabem com sant Josepmaria va dir que “sí” a Déu en el que li va demanar. Es va deixar portar per Ell, amb gran generositat, procurant ser un instrument fidelíssim a les mans.

Va escriure en els seus Apunts íntims, a el principi dels anys 30 de segle passat: “És menester que jo sigui sant i pare, mestre i guia de sants.”

Quin clar ho tenia el nostre sant! S’adonava que Déu li havia escollit -sense mèrit per la seva part- per a una missió. I per complir aquesta missió i portar ànimes a Déu, només hi havia un camí: ser sant.

Es va esforçar a seguir al Senyor i estar sempre a prop seu, perquè sabia que ell sol no podria realitzar l’ideal tan gran, la llum tan clara, que havia rebut. Es va acostar a l’Eucaristia, Jesús sagramentat, amb el qual va sorgir un profund amor i una gran fe. Jesús va ser sempre el seu gran Amic, el seu gran amor. Es va identificar amb els seus sentiments, per Ell ho va fer tot.

I va participar de la Creu de Crist d’una manera sorprenent. En aquest caminar seguint els passos del Senyor, fent el que Déu li demanava, va comptar sempre amb l’amorosa presència de la Mare de Jesús, i Mare nostra, a la qual ell anomenava la Senyora. Ella va ser el seu refugi, fortalesa, consol, al llarg de tota la seva vida. Sense Ella no hagués pogut portar endavant el que el Senyor li havia encomanat. I amb Ella va vèncer les batalles i va superar grans obstacles.

Precisament ara commemorem el 75è aniversari del seu primer viatge a Roma, quan el 21 de juny de 1946, es va agenollar als peus de la Mare de Déu de la Mercè. Aquest primer viatge a Roma es produïa en hores particularment difícils, quan el camí jurídic per a l’aprovació de l’Obra per la Santa Seu semblava estar tancat. Vostès han arribat amb un segle d’anticipació, havia dit un alt personatge de la Cúria a D. Álvaro. Sant Josepmaria, encara que estava molt malalt, va decidir emprendre aquella travessia tan plena d’incomoditats.

Durant l’itinerari, el sant fundador va acudir constantment a la intercessió de Sta. Maria. El dijous 20 de juny, en el trajecte de Madrid a Barcelona, ​​va visitar dos santuaris marians: el Pilar al matí; i a la tarda, al passar pel Bruc, va voler que el cotxe es desviés fins a Montserrat per resar de nou als peus de la Verge.

En el matí de divendres 21, sant Josepmaria dirigia la meditació a l’oratori d’un centre situat al carrer Muntaner (de Barcelona) amb unes enceses paraules: ¿Senyor, Tu has permès que jo de bona fe enganyi a tantes ànimes? Si tot ho he fet per la teva glòria i sabent que és la teva Voluntat! És possible que la Santa Seu digui que arribem amb un segle d’anticipació …? Mai he tingut la voluntat d’enganyar ningú. No he tingut més voluntat que la de servir-te. Resultarà que soc un trapella?

La seva pregària en aquells moments ser un continuat i encès acte de fe.

I aquest mateix matí, després de la Sta. Missa, el Pare va anar a la Basílica de la Mercè, per encomanar-li les intencions que li portaven a Roma. Va ser l’única visita que va fer a Barcelona. Després va demanar als seus fills, que van anar a acomiadar-lo, que no deixessin d’anar a la Mercè durant el temps que durés la seva permanència a la Ciutat Eterna.

Es va embarcar en el JJ Sister, dissabte 22. La travessia va resultar especialment agitada i va durar gairebé 30 hores. Va desembarcar a les 11 i mitja de la nit a Gènova. Al matí següent sant Josepmaria i D. Álvaro van celebrar missa a les 7,30 a la Basílica dell’Annunziata, molt destruïda pels bombarders de la II Guerra Mundial; va celebrar en una capella que tenia presidint una escultura de la Verge amb el Nen en braços.

“Davant d’aquestes dificultats vaig venir a Roma, amb l’ànima posada en la meva Mare la Verge Santíssima. i amb una fe encesa en Déu Ntre. Senyor, a qui confiadament invocava, dient-li: Què serà de nosaltres, Pare meu? Havíem deixat tot: l’honra -amb tanta calúmnia sobre-, la vida sencera, fent cada un en el seu lloc el que el Senyor demanava “.

Déu ens va escoltar, i va escriure en aquests anys romans, una altra pàgina meravellosa de la història de l’Obra.

Sant Josepmaria va tornar a donar gràcies a la Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona, ​​el 21 d’octubre de 1946. Un cop més la Mare de Déu premiava l’esforç del seu estimat fill, la seva fe i la seva generositat, per fer l’Opus Dei a la terra, el que el Senyor li havia demanat que fes.

Aquest és el sant que avui celebrem, amb el qual tenim uns vincles d’amor i diria de família. Deia el Beat Álvaro: “Assemblar-se al nostre Pare és lluitar amb goig, positivament, per estar amb Crist, per parlar amb Crist, per treballar per Crist, i per contagiar aquesta bogeria divina a tots els que ens envolten”.

Finalment, només volem afegir que el cor de veus masculines i la de la nostra soprano Rosa Parellada, al costat de l’organista de la Casa, van acompanyar en tot moment la celebració, expandint la solemnitat de l’acte.

Isabel Hernández Esteban

El diumenge 6 de juny a les 12h va presidir la celebració el Bisbe auxiliar de Barcelona, ​​Mons. Javier Vilanova, el qual ja coneix Montalegre per haver vingut en altres ocasions a impartir sagraments. Al costat d’ell va concelebrar el rector, Mn. Xavier Argelich, sent el mestre de cerimònies Mn. Bombardó.

Complerta la primera part, després del Glòria, les lectures i l’homilia, el bisbe Vilanova va iniciar el ritu de les confirmacions amb la renovació de les veritats de fe, la imposició de mans des del presbiteri. A l’hora de l’oli cada confirmant i el seu padrí o padrina, van pujar al presbiteri per a la imposició de la creu al front per part del bisbe. Un cop acabat el ritu de la Confirmació, va seguir l’ofertori i l’Eucaristia per les seves vies habituals del Missal romà.

El bisbe Vilanova en les seves paraules finals va incidir de nou en la Veritat de creure en que Crist és real i veritablement en l’hòstia consagrada, i que les tradicions són molt boniques com l’ou com balla i els mantells de flors pels carrers, però ens hem de centrar en el veritable: que Jesús és entre nosaltres. Va referir algunes celebracions que en aquell dia se celebraven a Barcelona com la de el santuari de Sant Josep de la Muntanya i l’adoració al Santíssim a la tarda a la Catedral de la ciutat. I per descomptat felicitar als ja confirmats pel gran pas que havien realitzat, i als seus padrins i padrines, per la labor exercida.

La cerimònia va ser solemne, però es va mantenir la sobrietat. La Coral Betlem-Montalegre va acudir de nou a el temple i ens va ajudar a viure els moments àlgids amb plena pietat. Va acabar l’acte amb una gran ovació d’aplaudiments de tots els fidels i el posat vídeo-fotogràfic dels protagonistes.

Isabel Hernández Esteban

Recordatorio Mn. Enric Moliné Coll

En el matí del 21 de maig de 2021 es va celebrar a cos present les exèquies de Mn. Enric Moliné Coll, sacerdot numerari de la Prelatura de l’Opus Dei, el qual durant molts anys va desenvolupar el seu ministeri amb ferma dedicació i amor a aquesta Església de Santa Maria de Montalegre. Mn. Moliné va traspassar a la nit del 19 de maig de 2021, envoltat dels seus germans en la vocació.

Va oficiar el funeral a Montalegre el vicari de la delegació de l’Opus Dei a Catalunya, Mn. Ignacio Font Boix, i concelebraren 11 preveres, entre ells el vicari general del Bisbat de la Seu d’Urgell, Mn. Ignacio Navarri Benet. Mn. Font va fer una homilia de pocs minuts tal com desitjava el difunt, però, a continuació, va fer un parlament en relació a les virtuts i treballs desenvolupats per Mn. Molinéal llarg de la seva vida. El cadafal va estar cobert per l’estola morada i envoltat de 4 canelobres encesos. A l’interior, les restes mortals del sacerdot anaven revestides per l’alba blanca i la casulla morada. Després del funeral, amb el sentiment encongit, però amb el convenciment de que descansa en la pau de Déu, Mn. Enric, com així li deien, va ser traslladat i enterrat en un dels tumults per a numeraris que disposa la Delegació de Catalunya de l’Opus Dei al Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

Trets biogràfics

Mn. Moliné va néixer a la Seu d’Urgell (Lleida) a l’any 1933. Va realitzar el servei militar a Cartagena, a la Marina Espanyola. Era doctor en Teologia per la Universitat Lateranense (Roma), amb una tesi sobre Tertulià, i llicenciat en Ciències Químiques i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Ordenat sacerdot, va exercir el seu ministeri en diversos llocs, Londres i Oxford entre ells, i com hem dit a Barcelona.

És autor de Los siete Sacramentos (1988), Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri (Garsineu, 1998) i de molts altres estudis d’investigació històrica, alguns de notable extensió, apareguts en revistes especialitzades o en les actes de diferents congressos. Ha col·laborat en diverses obres col·lectives com el Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya (1998-2001) i el Episcopologi de l’Església d’Urgell (Societat Cultural Urgel·litana, 2002). També ha publicat diversos fullets de divulgació sobre temes de teologia i d’història. Finalment, i ja va per la seva sisena edició el 2014, Los Padres de la Iglesia, una guia introductòria als Pares de l’Església i els seus escrits, una visió clara del desenvolupament d’aquests autors, testimonis autoritzats de la doctrina i vida cristiana.

Va participar en nombroses activitats promogudes per l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols a Andorra, entitat que li ha dedicat a la web un article, amb nombroses fotos de les processons amb la Mare de Déu del Roser a coll, pels camins que es despleguen en els voltants i en què Mn. Enric va estar present, peregrinant i celebrant la santa missa.

Comunicació Montalegre

Iniciem el mes de maig de 2021, a Montalegre, amb la celebració d’una Romeria connectant a través d’Internet amb el Santuari de Torreciudad a Osca.

En la presentació de l’acte, el rector de Montalegre va explicar la dedicació del mes de maig a la Verge Santíssima i que aquella tarda del dissabte 1 de maig les nostres peticions fossin elevades a l’advocació de la Mare de Déu de Torreciudad. Va referir que les almoines i donatius anirien directament dedicats a sufragar les obres de rehabilitació del temple, qüestió que s’informa permanentment en un baner situat al vestíbul del temple, en fulletons que s’han distribuït i en aquesta mateixa web.

Al presbiteri es va col·locar una imatge de la Mare de Déu de Torreciudad, petita però molt bonica, envoltada de flors i un canelobre per a la seva distinció des de tots els punts de l’església ja que no es podia il·luminar més doncs no s’hagués vist bé la pantalla de la retransmissió.

De des Torreciudad

A les 16.30h es va connectar amb Torreciudad. Des del seu departament de comunicació van presentar reportatges, entrevistes, testimonis, imatges interiors i exteriors del santuari, actuals i il·lustratives. Va resultar tota una novetat el reportatge del video-mapping de el retaule d’alabastre que presideix el presbiteri de la nau central del santuari. Segons les declaracions de les persones que l’han vist i en el que tots coincideixen és que “Amb música, llum i diàlegs el retaule cobra vida … és impactant.”

A les 17 h es va iniciar l’Exposició del Santíssim Sagrament i el rés del sant rosari. El sacerdot que va dirigir la celebració va fer esment a dues entitats que s’havien unit a aquell rosari, una de les quals l’Església de Santa Maria de Montalegre, la qual havia elevat també la seva petició concreta.

Les cinc peticions dels misteris de Goig, una aplicada a cada misteri del rosari, van ser les següents: Pel Sant Pare Francesc; pel dolor i sofriment humà; per les ànimes abandonades i que no segueixen Crist; pels nostres llars i famílies per siguin lluminosos i alegres; i l’últim misteri, per aquesta Església de Montalegre perquè prosperi bé la rehabilitació.

A Montalegre

El centenar de persones que va estar present va seguir amb atenció i pietat els actes que se celebraven, no com a simples espectadors d’una pantalla sinó contestant a totes les oracions i reclinant-se quan corresponia, donant presència a la retransmissió.

Va tancar l’acte Mn. Xavier Argelich, va agrair als organitzadors de la Romeria amb Torreciudad i a tots els participants per la seva presència i donatius, i va convidar a tots a que preguéssim el rosari especialment en aquest mes.

La majoria dels assistents ens vam quedar a la celebració a les 18h de la santa missa, reiterant les intencions que s’havien ofert en el rosari que acabàvem de resar.

Video-mapping de Torreciudad

Isabel Hernández Esteban

Una de les celebracions més belles de tot el calendari litúrgic de l’Església és la Vetlla Pasqual. El seu profund significat és la Resurrecció del nostre Senyor Jesucrist, ja que sense ella vana hauria estat la Creu. Però tant en els textos de l’Antic Testament que predeia que la Resurrecció s’anava a produir com en l’Evangeli aquest fet ve clarament relatat i revelat: La resurrecció de Crist efectivament es va produir, no és aquí, ha ressuscitat. Per això la Creu de Crist va ser necessària per a la nostra redempció. D’altra banda, la litúrgia de la Vetlla ofereix tants matisos, moments de gran emoció i gestos teològics que omplen de goig als celebrants, als assistents, així com als ministres laics, tant adults com escolans.

Benedicció de foc

Tot estava a punt. A el fons de el temple, darrere de les portes tancades de Montalegre, sobre una taula baixa hi havia el ciri pasqual, els claus, els trossos de fusta per al foc i el llibre Ritual de benediccions. Calat el foc, el rector el va beneir i amb la flama es va encendre el ciri i amb ell les espelmes que tots els assistents van poder agafar a l’entrar a l’església per participar en la celebració. Seguidament, el rector, els sacerdots que anaven a concelebrar, el mestre de cerimònies i els escolans processionaren per la nau central i encenien les espelmes dels fidels. I si fins a aquest moment el temple era fosc, tot just estava il·luminat, a l’uníson les llums i lampadaris.

El Pregó Pascual

Exsúltet així es diu el pregó pasqual. La seva proclamació va ser completa i va ser cantada suaument a una sola veu per un bon col·laborador de Montalegre.

La litúrgia de la Paraula

Les lectures d’aquesta celebració són llargues en si mateixes. Es llegí el Gènesi i el llibre de l’Èxode, acompanyades dels seus salms, càntics i oracions. Per primera vegada des de l’inici de la Quaresma, amb excepció d’algunes celebracions concretes, es cantà el Glòria a Déu en el cel. A continuació, l’epístola de sant Pau als cristians de Roma, el corresponent salm i un text de l’evangeli segons sant Marc.

L’homilia

Mn. Argelich transmetí l’alegria de la festivitat que s’estava celebrant, entre altres coses digué:

Celebrem la nit més gran de totes les nits. Hem proclamat la Resurrecció de el Senyor en aquesta nit santa. Hem estat redimits. Ara som fills de Déu. Les oracions que hem cantat ens tiren amunt el cor. La Lumen Christi està relatada en la primera lectura del Gènesi, que és la recreació de la llum de Crist … Les santa dones que acompanyen el Crist en la Passió ara són elles mateixes les que anuncien la resurrecció, hem doncs respondre a aquesta vida nova de redimits. Els batejats som llum ! la qual és molt més forta que la llum del sol, ja que la llum de Crist mai s’apagarà. Visquem en la llum del ressuscitat. Tot està fet en Crist, no hi haurà una nova redempció. Per això hem de ser un altre Crist en el nou ordre instaurat per Déu. Renovem l’Esperança i l’Amor … El que té fe viu la vida, qui no la té pateix la vida, Visquem de fe!

La litúrgia baptismal

Seguidament el rector procedí a la benedicció de l’aigua baptismal al temps de llegir resant una llarga oració. A continuació, ens va convidar a la renovació de les promeses baptismals, moment molt particular per a cada un dels presents ja que cada fidel havia de respondre per si mateix, és a dir, en primera persona. Al seu torn, aspergí aigua beneïda a tots els presents.

Amb tota solemnitat

En un altre moment, l’encenser que estigué constantment encès, ens elevà així el nostre esperit cap a Déu, també fórem beneïts amb l’encens.

Va seguir la celebració eucarística amb tota solemnitat, entonant-se cants propis de la Pasqua, amb gran alegria, no només la humana sinó també la que produeix saber-se fills i filles de Déu.

Agraïments

En primer lloc, agrair a tots els fidels la paciència en el compliment de les mesures sanitàries, mantenint en tot moment la mascareta col·locada i la distància adequada, i per descomptat el seu recolliment i atenció. També als laics que han llegit les nombroses lectures, han recollit l’almoina tan generosa dels fidels; al seu torn a la soprano i al tenor que han interpretat i dirigit els cants, i a l’organista de la Casa. Igualment, als escolans, ja que són celebracions de molta litúrgia. A tots ells que han col·laborat tan estretament en el Tridu Pasqual d’aquest any 2021, moltes gràcies.

Isabel Hernández Esteban

Al dia 8 de març de 2021 l’Església celebra a Sant Joan de Déu, religiós, nascut a Portugal, va viure al segle XVI, va prestar ajuda amb constant caritat als necessitats i malalts en un hospital fundat per ell mateix, i es va associar amb altres companys amb els quals va constituir l’Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Déu. Va morir a la ciutat de Granada.

A ell li encomanem la salut dels malalts de la pandèmia i tots els altres malalts, a més de les nostres intencions particulars. D’aquesta manera, la nostra col·laboradora Isabelita Hernández va iniciar l’activitat del Rosari i del Comentari del Catecisme de l’Església Catòlica, que seria el sisè en el que va de curs.

RES DEL SANT ROSARI

Van contemplar, sent dilluns els MISTERIS DE GOIG. Després de la invocació del Misteri va llegir unes oracions del llibret de la col·lecció de l’MAGNÍFICAT del mateix dia:

Els habitants de Natzaret van tancar les orelles a la Paraula de Jesús, i no van creure en Ell. Nosaltres, en canvi, li diem: Senyor ajudeu-nos a romandre atents a la vostra Paraula.

Per al primer misteri, L’Encarnació de el Fill de Déu: Senyor, que durant la Quaresma trobem temps per llegir les Escriptures i per meditar sobre el que allà ens dius.

Per al segon misteri, La visita de la Verge a la seva cosina santa Isabel: Senyor, que els que es preparen per rebre els sagraments de la iniciació cristiana puguin obtenir una formació adequada i en el seu cor creixi el desig d’estimar-te.

Per al tercer misteri, El Nen Jesús neix a Betlem: Senyor, et donem gràcies pels pares i mestres que saben parlar de tu als nens i et demanem per tots els que volen donar-te a conèixer als altres.

Per al quart misteri, La Presentació del Nen al temple i la Purificació de la Mare de Déu: Senyor, assisteix als missioners perquè trobin les paraules adequades per anunciar l’Evangeli i fes que fiats de la vostra gràcia no es desanimin davant les dificultats.

Per al cinquè misteri, El Nen Jesús perdut i trobat al temple: Senyor, et demanem pels nens i els joves perquè no perdin l’amor a la veritat, a el bé i la bellesa.

SISÈ COMENTARI DEL CATECISME DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA

El tema del dia va ser la PROLIFERACIÓ DE EL PECAT

El primer de tot és definir el concepte PECAT. Sempre s’ha dit i és, que el pecat ÉS UNA OFENSA A DÉU. A continuació, veurem què diuen els textos del Compendi i del Catecisme per arribar a veure com prolifera el pecat, i el seu amuntegament es converteix en autèntiques estructures diabòliques.

El Compendi a la part de la Vida de Crist, i en la secció de la Dignitat de la persona humana li dedica 9 punts al PECAT, del 391 a el 400.

Punt 392. La definició de pecat la presa de SANT AGUSTÍ: El pecat és «una paraula, un acte o un desig contraris a la Llei eterna».

Després segueix i diu: És una ofensa a Déu, a qui desobeïm en lloc de respondre al seu amor. Fereix la naturalesa de l’home i atempta contra la solidaritat humana. Crist, en la seva Passió, revela plenament la gravetat del pecat i el venç amb la seva misericòrdia.

Punt 393. Es refereix a la diversitat de pecats i ens indica que hi ha molta varietat, poden ser actes contra els manaments o les virtuts, actes contra Déu, contra el proïsme; i de pensament, paraula, obra i omissió.

Punts 394, 395, 396. Aquests punts distingeixen la gravetat de pecat entre venial i mortal, els quals també tenen els seus graus. Aquests nivells de gravetat no sempre els sabem distingir, per això si ens penedim dels nostres pensaments, paraules, accions i omissions, el sacerdot que està ben format ens ajudarà a saber si és pecat lleu, greu o molt greu.

No jutgem ni ens auto jutgem, doncs no n’hi ha prou amb no matar ni robar per ser bons cristians

La referència a sacerdots ben formats, és deguda al fet que hi ha sacerdots que no s’han reciclat en molts anys, i han perdut la bona virtut de confessar i confessar-se, i amb la celebració comunitària de la reconciliació creuen que absolen els pecats. Si s’acudeix a aquestes celebracions, cal recordar que sempre cal, a continuació, la confessió individual.

LA PROLIFERACIÓ DEL PECAT

Per centrar el tema es va llegir un passatge del Gènesi, on s’explica per què Déu va enviar el diluvi:

Gènesi 6,5-8; 7,1-5.10: Al veure el Senyor que la maldat de l’home creixia sobre la terra, i que tota la seva manera de pensar era sempre perversa, es va penedir d’haver creat a l’home a la terra, i li va pesar de cor. I va dir: «Esborraré de la superfície de la terra a l’home que he creat; a l’home amb els quadrúpedes, rèptils i aus, doncs em pesa d’haver-los fet ».

Però Noè va aconseguir el favor del Senyor. El Senyor va dir a Noè: «Entra a l’arca amb tota la teva família, ja que tu ets l’únic just que he trobat en la teva generació. De cada animal pur pren set parelles, mascle i femella; dels no purs, una parella, mascle i femella; i el mateix dels ocells, set parelles, mascle i femella, perquè conservin l’espècie a la terra. D’aquí a set dies faré ploure sobre la terra quaranta dies amb les seves nits, i esborraré de la superfície de la terra a tots els animals que he creat ». Noè va fer tot el que li va enviar el Senyor. Passats set dies, va venir el diluvi a la terra.

Distingirem QUÈ SÓN ELS VICIS

Definim les virtuts com la repetició d’actes bons, això ens porta a ser persones virtuoses. És a dir, els virtuosos no són els que més resen o fan moltes penitències de genolls, etc. Són aquelles persones que es dirigeixen cap al Bé perquè el Bé és Déu. (Deia sant Joan Pau II, a la Veritas Splendor)

El camí contrari és el vici.

398. Els vicis són hàbits perversos que enfosqueixen la consciència i inclinen al mal. Els vicis poden ser referits als set pecats anomenats capitals: supèrbia, avarícia, luxúria, ira, gola, enveja i peresa.

SUPÈRBIA: aquesta magnificència, sumptuositat o pompa que ens donem a nosaltres mateixos, quan tot és per a la Glòria de Déu.

AVARÍCIA: Afany desmesurat de posseir i adquirir riqueses per atresorar-les.

LUGURIA: Desitjos excessius del plaer sexual.

IRA dolenta: indignació desmesurada, desitjos de venjança, fúria i violència sobre les coses i la naturalesa, actes de acarnissament.

GULA: Gana desordenada de menjar i beure.

ENVEJA: Desitjos de quelcom que no es posseeix.

MANDRA: Tedi o descuit en les coses a què estem obligats. Fluixedat, descuit o tardança en les accions o moviments.

Ara podem preguntar-nos Com prolifera el pecat?

Punt 397. Diu: El pecat prolifera en nosaltres doncs un porta a un altre, i la seva repetició genera el vici.

Punt 399. I per què? Els pecats són personals, però si cooperem perquè es cometin altres pecats, som responsables, i el cúmul de responsabilitats creen les estructures de pecat.

Punt 400. Què són les estructures de pecat ? Diu: Són situacions socials o institucions contràries a la llei divina, expressió i efecte dels pecats personals.

Exemples: Organitzacions de prostitució, tràfic de blanques, prostitució infantil, pedofília, pornografia; drogues, tot tipus de tràfic d’estupefaents, sales de fumar marihuana, plantacions de marihuana. Les organitzacions que promouen l’avortament creant un negoci a nivell mundial impressionant. Les organitzacions de tràfic de migrants amb les tapadores de diversos vaixells que diuen que estan a favor dels drets humans. El terrorisme organitzat, tràfic d’armes, etc.

Aquestes estructures de pecat basades i creades per lleis humanes, es converteixen en organitzacions criminals perseguides per les lleis penals dels països. En conclusió, podem dir que és molt important donar a conèixer Déu perquè l’ésser humà reconegui en la seva conducta el pecat, i entengui que és una ofensa a Déu.

Acabem, com sempre, amb l‘Oració per a la fi de la Pandèmia del Papa Francesc:

Oh Maria, tu resplendeixes sempre en el nostre camí com un signe de salvació i esperança. A tu ens encomanem, Salut dels malalts, que al peu de la creu vas ser associada al dolor de Jesús, mantenint ferma la teva fe.

Tu, Salvació del poble romà, saps el que necessitem i estem segurs que el concediràs perquè, com a Canà de Galilea, tornin l’alegria i la festa després d’aquesta prova.

Ajuda’ns, Mare del Diví Amor, a conformar-nos a la voluntat del Pare i fer el que Jesús ens dirà, Ell que va prendre el nostre sofriment sobre si mateix i es va carregar dels nostres dolors per guiar-nos a través de la creu, a l’alegria de la resurrecció. Amén.

Sota la teva empara ens acollim, Santa Mare de Déu, no menyspreïs les nostres súpliques a les necessitats, sinó que deslliureu-nos de perills, Verge gloriosa i beneïda.

La cita per a un nou comentari és el SEGON DIMARTS DEL MES D’ABRIL, EL 13 D’ABRIL 2021, el qual tractarà de la PREGÀRIA DEL PARENOSTRE.

Comunicació Montalegre

El projecte va néixer en plena pandèmia de l’anomenada primera onada, quan Espanya i mig món estava confinada o en vies de fer-ho. En la quietud i el silenci del temple de Montalegre, el mateix dia de Sant Josep en què a penes algunes persones anaven a l’església, es va sentir al cor de Montalegre que la propera festivitat de Sant Josep havia de celebrar-se amb tot l’honor que mereix el Patriarca de l’Església Catòlica.

És per això que l’esdeveniment del Concert Benèfic de Sant Josep ha tingut una organització en gran. No es tractava només de fer una sessió única de cant coral molt especial. Es tractava, a més, de lloar a Sant Josep en el seu any commemoratiu, donat pel Sant Pare el 8 de desembre de 2020 fins el 8 de desembre de l’enguany.

Diversos autors han creat músiques i textos inspirats en els goigs i els dolors de Sant Josep que ens relaten els Evangelis. Amb aquest material, es van posar a treballar músics i veus de la Coral Betlem. A més, un Comitè organitzador ha treballat per donar a conèixer aquest esdeveniment, amb magnificència.

Tenint en compte que tot l’edifici de Montalegre ha de rehabilitar-se amb urgència, sobretot els exteriors, especialment les teulades que pateixen de moltes fissures i goteres, així com les rosasses, entre altres coses, es va pensar que el concert fos en benefici de les obres de rehabilitació per a les quals ja s’han obtingut tots els permisos legals.

El Concert

Amb sobrietat i elegància, es van presentar les set obres que s’anaven a interpretar i en què es representarien Els set goigs i els set dolors de Sant Josep. Aquesta tasca va anar a càrrec de la soprano de Montalegre, Sra. Rosa Parellada, i el Sr. Àngel Gómez-Sala. Són les següents:

Gabriel ‘s Oboè d’Ennio Morricone

La Vora Gioia de Marco Frisina

Credo in unum Deum de Mite Balduzzi

Magnificat de Taizé

Qui ens separarà? de Marc Frisina

Himne a Sant Josep de Cant Catòlic

Ave Maria de G. Caccini

Va dirigir la Coral Betlem, Montse Vives; a l’orgue, Manel Ruiz; al violí, César Sánchez; a la flauta travessera, Pere de Ribot; i el tenor, Raül Coré. En total van actuar 18 persones.

El comitè organitzador i suport tècnic

Atès que es tractava d’un esdeveniment en el qual s’havien d’aplicar les normes sanitàries, es va crear un comitè organitzador per controlar l’aforament pel que es va penjar a la web de Montalegre un link amb un formulari d’inscripció. L’aforament limitat es va cobrir ràpidament i les persones que van quedar excloses o aquelles que per diversos motius no van poder acudir, van poder seguir el concert per YouTube. Per això, a la mateixa web de Montalegre, es va penjar el link per poder seguir el concert des de qualsevol dispositiu que es pogués connectar a Internet. El suport tècnic va anar a càrrec de Viaró Global School.

També es va instal·lar una gran pantalla, a peu del presbiteri, en què successivament es van veure imatges del Santuari de Torreciudad, referides a Sant Josep, així com imatges de la coral que s’havia situat al Cor del temple.

Agraïments

Va acabar l’acte amb uns aplaudiments llargs i contundents que s’havien retingut al llarg del concert, ja que no va ser interromput en cap moment. El rector de Montalegre, Mn. Xavier Argelich va agrair un a un, citant els seus noms, a tots els col·laboradors i col·laboradores, felicitant-los per la bellesa i el resultat del concert, referint aquells detalls de l’origen de l’esdeveniment. Així mateix, va agrair tots els donatius efectuats. Com a tancament de l’acte, la Coral Betlem va repetir l’Himne a Sant Josep.

Isabel Hernández Esteban

En el temple de l’Església de Santa Maria de Montalegre, el dissabte 6 de març de 2021 es celebra el Concert de sant Josep a càrrec de la Coral Betlem a les 19.30 h.

El concert és benèfic amb destinació a les obres de rehabilitació de l’Església de Santa Maria de Montalegre de les que s’ha informat als fidels i en aquesta web. També hi ha informació a l’entrar al vestíbul del temple.

S’interpretaran els Set Goigs i els Set Dolors de sant Josep, els quals s’explicaran prèviament. La Coral se situarà en el Cor de l’Església.

A la nau central s’ubicarà una pantalla on es projectaran les imatges d’un Camí del Santuari de Torreciudad on es contemplen els goigs i dolors de sant Josep.

Controls d’aforament i sanitaris

A causa de l’obligatorietat del control de l’aforament, els que vulguin assistir presencialment a el concert han d’omplir un formulari, el qual es pot descarregar obrint el PDF adjunt, i clicant al formulari.

A l’igual que en les celebracions de culte i de la pastoral, en aquest concert també s’hauran de mantenir les distàncies i fer servir el gel renta mans a l’entrar.

En directe

També es podrà seguir EN DIRECTE, la direcció en la qual s’haurà de clicar es troba igualment al PDF i correspon a la pàgina d’inici del web de Montalegre.

link de Montalegre

@CONCERT PER SANT JOSEP-MONTALEGRE V02

Comunicació Montalegre