Una vegada més, i aquesta vegada gairebé sense donar-nos respir des de la Setmana Santa, ha arribat el mes de Maig, el mes de Maria.
El Papa, en l’Exhortació apostòlica Evangelii Gaudium ens presenta a la Santa Maria com “Mare de l’Evangelització”. Del Papa Francesc són aquestes paraules que transcric a continuació, plenes de suggeriments per a la nostra vida cristiana :
“Maria és la que sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és petita serventa del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu. A través de les distintes advocacions marianes, lligades generalment als santuaris, comparteix les històries de cada poble que ha rebut l’Evangeli, i entra a formar part de la seva identitat històrica. Molts pares cristians demanen el Baptisme per als seus fills en un santuari marià, amb la qual cosa manifesten la fe en l’acció maternal de Maria que engendra nous fills per a Déu. És allí, als santuaris, on pot percebre’s com Maria reuneix al seu voltant els fills que pelegrinen amb molt esforç per mirar-la i deixar-se mirar per ella. Allí troben la força de Déu per suportar els sofriments i cansaments de la vida. Com a sant Joan Diego, Maria els dóna la carícia del seu consol maternal i els diu a cau d’orella: “Que no es torbi el teu cor. […] No estic jo aquí, que sóc la teva Mare?”.. ( Evangelii Gaudium, n. 286 )
Que aprofitem el mes de maig, La seva mes, per renovar l’amor a Maria, per obrir-li de nou les portes del nostre cor, per renovar la nostra confiança en la qual és l’omnipotència suplicant.
Acabo amb aquesta reflexió de sant Josepmaria en Camí : Abans, tot sol, no podies… -Ara, has acudit a la Mare de Déu, i, amb Ella, que fàcil! ( n.513 )
Mn Francesc Perarnau