Fa un any parlava a l’editorial del Full Informatiu del mes d’abril de la recent elecció del Sant Pare: L’Església tenia un nou Papa que s’unia a la llarga llista de Romans Pontífexs que han tingut la missió de portar el timó de la barca de Pere. Molts al llarg d’aquest any han comentat diferents aspectes d’aquest Pontificat del Papa Francesc com poden ser el seu estil nou i diferent o l’evident canvi de costums establertes per papes anteriors.
Pot ser, a causa del ambient t ant secularitzat com és el que vivim ara mateix, de vegades es té la impressió que hi ha qui espera que el Papa prengui unes decisions que suposarien una ruptura amb les veritats que l’Església ve defensant des del primer moment fundacional. Tant és així que, perquè quedés constància de quina era la seva veritable intenció, en diverses ocasions ha expressat amb claredat: “Jo sóc fill de l’Església”.
És en la font de l’ensenyament Evangèlica i apostòlica on ha begut i d’ella són les directrius i orientacions que ens proposa en aquest s moments. Porta a les ovelles del ramat que li ha tocat regir pels camins que l’Esperit Sant, aquell de qui Jesús va prometre a Pere que sempre tindria a seu costat, el va conduint. I als fidels cristians ens correspon secundar aquesta voluntat del Papa.
Sant Josepmaria donava un consell, recollit en el llibre Forja (núm. 663 ), que ens pot servir d’orientació: La fidelitat al Romà Pontífex implica una obligació clara i determinada: la de conèixer el pensament del Papa , manifestat en Encícliques o en altres documents, fent tot el que estigui de la nostra part perquè tots els catòlics atenguin al magisteri del Pare Sant, i acomodin a aquests ensenyaments la seva actuació en la vida .
Mn . Francesc Perarnau
