Per al proper 24 de desembre de 2024, la vigília del Nadal, el Sant Pare Francesc i alhora bisbe de Roma, va disposar que la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere, al Vaticà, s’obrís, donant inici així al Jubileu ordinari, succeint-se a continuació a Roma i a totes les diòcesis de l’Església Catòlica Universal multitud d’esdeveniments.

Antecedents fins arribar aquí

Per això, prèviament el Papa Francesc, l’11 de febrer de 2022, va escriure una carta a Monsenyor Rino Fisichella president del Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització. Mitjançant aquesta carta, el Papa encarregava a Monsenyor Fisichella la responsabilitat de trobar les maneres apropiades perquè l’Any Sant es prepari i se celebri amb fe intensa, esperança viva i caritat operant. El Dicasteri que promou la nova evangelització sabrà fer d’aquest moment de gràcia una etapa significativa per a la pastoral de les Esglésies particulars, tant llatines com orientals, que en aquests anys estan cridades a intensificar el compromís sinodal. En aquesta perspectiva, el pelegrinatge cap al Jubileu podrà fortificar i manifestar el camí comú que l’Església està cridada a recórrer per ser cada cop més clarament signe i instrument d’unitat a l’harmonia de la diversitat. Serà important ajudar a redescobrir les exigències de la crida universal a la participació responsable, amb la valorització dels carismes i ministeris que l’Esperit Sant no para de concedir per a l’edificació de l’única Església. Les quatre Constitucions del Concili Ecumènic Vaticà II, juntament amb el Magisteri d’aquests decennis, continuaran orientant i guiant el sant poble de Déu, perquè progressi en la missió de portar el joiós anunci de l’Evangeli a tothom.

En aquesta mateixa carta, ens recordava que El Jubileu ha estat sempre un esdeveniment de gran importància espiritual, eclesial i social a la vida de l’Església. Bonifaci VIII va instituir el primer Any Sant el 1300 amb cadència de cent anys, que després va passar a ser segons el model bíblic, de cinquanta anys i ulteriorment fixat en vint-i-cinc.

Amb el mandat del Papa, el Dicasteri que promou la nova evangelització va traçar l’esquema dels continguts que es desenvoluparan en aquest Jubileu 2025 que, en poques setmanes, s’iniciarà amb alegria a tot món. Amb aquest propòsit, el Sant Pare va dictar la Butlla de Convocació del Jubileu ordinari de l’any 2025, amb el nom de Spes non confundit, és a dir, L’esperança no defrauda, ​​el 9 de maig del 2024.

Què ens diu el Papa a la butlla de convocació sobre l’Esperança?

D’entrada, ens diu que a tots els que llegeixin aquesta carta l’esperança els satisfà el cor.

1.L’Esperança constitueix el missatge central del jubileu. I que el jubileu sigui per a tots ocasió de revifar l’esperança. La Paraula de Déu ens ajuda a trobar les raons. L’Esperit Sant, amb la seva presència perenne al camí de l’Església, és qui irradia en els creients la llum de l’Esperança. Sant Pau refereix que l’amor es posa a prova quan augmenten les dificultats i l’esperança sembla esfondrar-se davant del patiment. Enmig de la foscor, es percep una llum i això porta a desenvolupar una virtut estretament relacionada amb l’esperança: la paciència. Aprenguem, diu el Papa, a demanar sovint la gràcia de la paciència que és filla de l’esperança i alhora la sosté.

2.Per aquest camí de l’esperança ens recorda que és bo que aquesta modalitat estesa de celebracions jubilars continuï, de manera que la força del perdó de Déu sostingui i acompanyi el camí de les comunitats i de les persones. El pelegrinatge expressa un element fonamental de l’esdeveniment del jubileu. Posar-se en camí és un gest típic dels que cerquen un sentit de la vida. Les esglésies jubilars podran ser oasi d’espiritualitat per revitalitzar la fe i beure de les fonts de l’esperança, sobretot acostant-se al sagrament de la Reconciliació, punt de partida insubstituïble per a un veritable camí de conversió.

  1. El Sant Pare disposa, entre altres coses:

Que la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere, al Vaticà, s’obri a partir del 24 de desembre del corrent any 2024, donant inici així al Jubileu ordinari. El diumenge successiu, 29 de desembre del 2024, s’obrirà la Porta Santa de la Catedral de Sant Joan Laterà. A continuació, l’1 de gener del 2025, s’obrirà la Porta Santa de la Basílica papal de Santa Maria la Major. I, finalment, el diumenge 5 de gener s’obrirà la Porta Santa de la Basílica papal de Sant Pau extramurs.

Estableix a més que el diumenge 29 de desembre del 2024, a totes les catedrals i cocatedrals, els bisbes diocesans celebrin l’Eucaristia com a obertura solemne de l’Any jubilar, segons el Ritual que es prepararà per a l’ocasió. Que el pelegrinatge des d’una església triada per a la collectio, cap a la catedral, sigui el signe del camí d’esperança que, il·luminat per la Paraula de Déu, una als creients.

  1. A més d’assolir l’esperança que ens dóna la gràcia de Déu, cal redescobrir els signes dels temps. El Papa destaca com a signes dels temps els següents:

Que el primer signe d’esperança es tradueixi en pau per al món, submergida ara a la tragèdia de la guerra.

Que la pèrdua del desig de transmetre la vida s’ompli d’esperança i sigui una vida plena d’entusiasme.

Que siguem tangibles d´esperança per a aquells que viuen en condicions de penúria, especialment els presos, els privats de llibertat. Alhora, dóna recomanacions als governs del món.

Que s’ofereixin signes d’esperança als malalts, que puguin alleujar-se amb la proximitat de les persones que els visiten i l’afecte que reben.

Que ens ocupem dels joves que sovint veuen com s’esfondren els seus somnis i el seu futur.

Que no puguin faltar signes d’esperança cap als migrants, desplaçats, exiliats i refugiats a qui, a causa dels conflictius esdeveniments internacionals, es veuen obligats a fugir.

Que la comunitat cristiana estigui sempre disposada a defensar el dret dels febles, com els ancians i els milers de pobres. No hem d’oblidar que els pobres en són víctimes, no culpables.

Que els avis i les àvies que representen la transmissió de la fe i la saviesa de la vida a les generacions més joves, siguin sostinguts per la gratitud dels fills i l’amor dels néts.

  1. Les crides a l’Esperança

Els béns de la terra no estan destinats a uns quants privilegiats sinó a tothom.

A les nacions més riques se les convida que reconeguin la gravetat de tantes decisions preses i determinin condonar els deutes dels països que mai no podran saldar-los, i ho qualifica com una qüestió de justícia.

En el proper jubileu es compliran 1700 anys de la celebració del primer gran Concili ecumènic de Nicea. El Jubileu 2025 podrà ser una oportunitat significativa per donar concreció a aquesta forma sinodal a la comunitat cristiana.

  1. Ancorats a l’Esperança

L’esperança, juntament amb la fe i la caritat, formen el tríptic de les virtuts teologals que expressen l’essència de la vida cristiana, però, quin és el fonament de la nostra espera?

En primer lloc, Crec a la vida eterna, així ho professa la nostra fe i l’esperança cristiana troba en aquestes paraules una base fonamental.

En segon lloc, Crist va morir, va ser sepultat, va ressuscitar i es va aparèixer: davant de la mort, on sembla que tot acaba, es rep la certesa que, gràcies a Crist, a la seva gràcia, que ens ha estat comunicada pel baptisme, la vida no s’acaba, sinó que es transforma per sempre.

Continuen altres aspectes de l’àncora de la nostra ànima. El testimoni d’aquesta esperança ens ho ofereixen els màrtirs que, ferms en la fe en Crist ressuscitat, van renunciar a la vida terrenal i no trair el Senyor.

Quina felicitat esperem? La felicitat que esperem és allò que ens plenifica, és a dir, l’Amor que no defrauda i del qual res ni ningú no podrà separar-nos mai, manifestat en Crist, nostre Senyor.

El judici de Déu, que és Amor, només es podrà basar en l’amor, de manera especial en com l’hàgim exercitat respecte dels més necessitats, en què Crist, el mateix jutge, és present. D’aquesta manera, la indulgència jubilar, en virtut de l’oració, està destinada en particular als qui ens han precedit perquè obtinguin plena misericòrdia.

El sagrament de la Penitència ens assegura que Déu treu els nostres pecats. Però el pecat deixa empremta, comporta conseqüències, ja que tot pecat, fins i tot venial, comporta aferrament desordenat a les criatures que cal purificar, tant aquí com a l’estat després de la mort anomenat purgatori. Els efectes residuals del pecat són remoguts per la indulgència.

L’esperança troba a la Mare de Déu el seu testimoni més alt, per això no és casual que la pietat popular segueixi invocant la Santíssima Verge com a Stella Maris títol de l’esperança certa, que ella ve al nostre auxili, ens sosté, ens convida a confiar i a continuar esperant.

Que aquest any jubilar els santuaris siguin llocs sants d’acollida i espais privilegiats per generar esperança, esperança que tenim com una àncora de l’ànima, sòlida i ferma.

Els grans esdeveniments que se celebraran a Roma durant l’Any Jubilar 2025 són nombrosíssims i estan destacats al calendari general que ofereix el lloc web oficial del Jubileu. Aquest calendari pot servir per organitzar a les Esglésies particulars esdeveniments similars o bé inspirats en aquestes celebracions, segons els temes que es desenvoluparan durant aquest temps.

Perquè doni molts fruits, especialment espirituals, el Papa ens convida a pregar amb la pregària pròpia del Jubileu 2025.

Oració del Jubileu 2025

Pare que ets al cel, la fe que ens has donat en el teu Fill Jesucrist, el nostre germà, i la flama de caritat infosa en els nostres cors per l’Esperit Sant, despertin en nosaltres la benaurada esperança en la vinguda del teu Regne.

La teva gràcia ens transformi en dedicats cultivadors de les llavors de l’Evangeli que fermenten la humanitat i el cosmos, tot esperant confiada dels cels nous i de la terra nova, quan vençudes les forces del mal, es manifestarà per sempre la teva glòria.

La gràcia del Jubileu, reviu en nosaltres, Pelegrins d’Esperança, l’anhel dels béns celestials i vessament al món sencer l’alegria i la pau del nostre Redemptor.

A tu, Déu beneït eternament, sigui la lloança i la glòria pels segles. Amén.

Papa Franciscus

*S’adjunten els documents comentats.

bula de convocacion jubileo 2025

carta previa a la convocacion del jubileo P Fco   

calendario jubileo 2025

No hi ha comentaris.

Deixar un comentari

La seva adreça de correu no serà publicada.

Pot fer servir aquests tags HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

En cumplimiento de lo establecido en la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos de Carácter Personal, le informamos que los datos de carácter personal que se faciliten y utilicen para contactar con nosotros utilizando este formulario o por vía telefónica, quedarán incorporados en un fichero de titularidad privada cuyo responsable es Església de Sta. Maria de Montalegre con domicilio en C/. Valdonzella nº 13.08001, Barcelona., con la única finalidad de recibir su colaboración. Si además utiliza el formulario de contacto, sus comentarios podrán ser publicados en esta misma web. Puede ejercitar los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición en la dirección antes indicada.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.