Crònica enviada per Daniel Arasa, periodista
El professor Venancio Carrión, llicenciat en Filosofia, màster en bioètica i expert en el camp de fecunditat humana, va pronunciar a Montalegre la conferència del mes de maig del 2024 sota el títol “Els reptes de la bioètica davant la infertilitat”. En la presentació del ponent, el president de la Plataforma per la Família, Daniel Arasa, va explicar que Venancio Carrión i la seva dona, Jordina, feia anys que eren de matrimoni sense que arribessin fills.
Van recórrer a la Naprotecnologia, una tècnica que respecta la dignitat de la persona des del primer moment, i que han tingut dos fills. Des de fa anys es dediquen a ajudar matrimonis amb problemes d’infertilitat o esterilitat. Ja han arribat a centenars de matrimonis.
Carrión va explicar que les darreres estadístiques sobre població ens alerten sobre la manca de naixements per aconseguir el relleu generacional i la primera maternitat de la mitjana de les dones s’aproxima als 40 anys. És a dir, precisament quan biològicament comença a ser menys probable assolir embaràs.
D’altra banda, les tècniques de reproducció, especialment la fecundació in vitro, es presenten com a solució per aconseguir ser pares “en qualsevol moment”. Les tècniques de reproducció se centren a aconseguir el fill desitjat sense arribar a diagnòstics complets. Poques vegades, va dir Carrión, s’informa adequadament del procés, dels efectes de la medicació i que perquè s’assoleixi un embaràs normalment es perden 14 embrions (persones humanes) pel camí. Va emfatitzar que l’embrió és una persona humana.
Davant la infertilitat, la bioètica té el repte d’informar adequadament, d’ajudar a veure la infertilitat com una situació, a prioritzar el camí mèdic que sempre cerca assolir un diagnòstic per restaurar la salut. En aquest sentit, la infertilitat no és una malaltia, és un símptoma.
Va afegir que la preocupació i respecte per les persones es deu també al pacient més petit, a l’embrió, no només a la mare i al pare, i va dir que “el lloc més adequat per rebre la vida humana és l’acte conjugal, aquest entorn de misteri, de sorpresa, de no saber si aquest cop arribarà. Dues persones que s’estimen i es predisposen que es pugui generar vida, però sempre envoltada d’un misteri que els supera. La vida humana arriba per sorpresa en aquest context i sempre ens remet a la llibertat personal. La persona és fi en si mateixa, no és objectiu o finalitat dels altres”. Va precisar que els fills no són dels pares, però arriben pel seu amor i obertura a la vida. Més endavant deixen el pare i la mare i recorren un camí que remet a una transcendència.
El ponent va manifestar que la joventut necessita conèixer que l’edat biològica ideal de la maternitat està més cap als 25 anys de la dona. Molt es pot fer, com a preparació remota, si la dona aprèn a reconèixer els signes i el significat del cicle menstrual. A més. això permetria guanyar en salut molt abans. “La societat ens porta a normalitzar que la menstruació fa mal i la medicina a pal·liar símptomes en lloc d’aprofundir i arribar a la causa del dolor”, va afegir.
Venancio Carrión i la seva dona dediquen la seva activitat en aquest camp a través de l’Associació Naprotec, on s’acompanya els matrimonis infèrtils i les dones amb desarreglaments al cicle per ajudar-los a afrontar aquestes situacions sense fer-se mal i fent un procés mèdic amb l’ajuda de la Medicina Restaurativa de la Fertilitat.
Comunicació Montalegre
