En aquest sentit, les exèquies de corpore in sepulto es van celebrar a Montalegre el dimarts 29 d’agost del 2023. Com a numerari de la Prelatura de l’Opus Dei, va presidir la celebració exequial el Vicari de l’Opus Dei de Catalunya i Andorra Mn. Ignasi Pujol. Amb ell van concelebrar cinc sacerdots més de l’Obra, i Mn. Joan Fernández va actuar com a mestre de cerimònies.
El fèretre amb les seves restes mortals, abans d’entrar al temple, va ser rebut a l’atri pel rector i el Vicari, el qual va llegir una pregària i va aspergir aigua beneïda. El cadafal es va situar al passadís central al peu del presbiteri. En la pregària col·lecta es va llegir Condueix-li Senyor al teu Regne.
L’homilia del Vicari de l’Obra
Llegit l’Evangeli pel rector de Montalegre, Mn. Ignasi Pujol va prendre la paraula, en primer lloc, saludant els membres de la família del difunt, recordant que l’anomenaven afectuosament Toño.
Tot seguit va recordar unes paraules de sant Josepmaria: La mort, fills meus, no és un pas desagradable. És una porta que se’ns obre a l’Amor, a l’Amor amb majúscula, a la felicitat, al descans, a l’alegria, no cal esperar-la amb por, ací estarà la mà de Déu, a la mà del just.
Referint-se al difunt, va fer una breu semblança de la seva biografia: Als 20 anys va demanar l’admissió a l’Opus Dei com a numerari, a Sant Sebastià la seva ciutat natal. Poc després va venir a Barcelona on va estudiar Enginyeria Industrial. Va ser un professional de gran prestigi, lluitant sempre per anar al fons dels problemes, de memòria prodigiosa, gran conversador i seguidor del Club de Futbol de la Reial Societat. Va passar molt de temps a Roma desenvolupant importants treballs a la seu central de l’Obra, a Villa Tevere. Una segona vegada, ja jubilat, va tornar a Roma amb la finalitat de resoldre problemes, com sempre de grans instal·lacions elèctriques, aire i calefacció. A Barcelona havia treballat per a les Olimpíades del 1992 i per a la Fira de Barcelona. Era un home de gran disponibilitat, tant pel que fa a lo gran com a lo petit.
Encara que camini per canyades fosques res temo perquè tu vas amb mi, diu el salm 22, és a dir, Antonio també va patir malalties i acceptava les contrarietats, sent sempre molt agraït, discret i entranyable.
Finalment, va agrair als de casa seva, tot el que han ajudat i guarit a l’Antonio.
La part final
Un cop acabada la celebració eucarística, una neboda d’Antonio Rubio, la Sra. Estíbaliz, va llegir un text escrit pel seu germà que viu de forma permanent als Estats Units, destacant el seu caràcter entranyable i familiar amb tots, acabant amb un afectuós comiat: Gràcies Oncle Toño.
A continuació, el Vicari va llegir un respons, acompanyant-li la resta dels sacerdots, van aspergir aigua beneïda i encens elevant així les seves oracions al cel. Seguidament, el fèretre i la comitiva van sortir del temple a l’atri, s’hi van inclinar i van besar com a comiat el fèretre, el qual va ser col·locat a l’interior d’un vehicle per anar camí del cementiri. Els celebrants es van retirar a la sagristia i van donar per acabat l’acte.
Els cants de la celebració van anar a càrrec d’un sonor cor de veus masculines i a l’orgue de Montalegre, Josep Masabeu, l’organista de la Casa.
Isabel Hernández Esteban
