A l’hora nona mor Jesús a la creu asfixiat i de febre tetànica per la paralització dels músculs respiratoris que finalment van causar la parada cardíaca. D’aquesta manera tan cruel, després de més de vint-i-quatre hores de tortures i turments, humiliacions i escopinades, Jesús expira. Però si algú pensés que és un fracàs, en abundància de bé al tercer dia va ressuscitar i aquesta Resurrecció es converteix en el fonament de la nostra fe. No és fútil aquesta celebració. Al contrari, ens uneix tots els cristians a l’arbre de la creu.
El Divendres Sant el celebrem a Montalegre el 7 d’abril del 2023 a les 5 de la tarda. Minuts abans de l’inici de la Celebració de la Passió del Senyor, el sacerdot mestre de la cerimònia es va dirigir als fidels per explicar en què consistiria l’ofici del Divendres Sant, ja que no era la santa missa que coneixem. Es tractava d´una celebració litúrgica que seguint els cànons de l´Església té tres parts. No hi ha ofertori ni consagració ni cants de glòria ni al·leluies. La creu del baldaquí del presbiteri de l’Església de Santa Maria de Montalegre estava coberta amb peça de roba morada.
Primera part, la Paraula
A l’inici de la celebració, els tres sacerdots celebrants es van prostrar a terra i van fer oració en silenci. Els fidels drets també resem. L’altar estava nu, els canelobres sense espelmes, ni música ni cants.
Van seguir les lectures d’oracions, un fragment del Llibre d’Isaïes, el Salm 30 i un fragment de la carta als Hebreus de sant Pau. Després d’expressar la Glòria i la Lloança a tu Crist, els tres sacerdots van llegir l’Evangeli de la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan.
L’homilia del rector
Crist compleix la voluntat del Pare per donar-nos aquesta vida sobrenatural que és el camí que ens dóna a conèixer Déu. Hem escoltat amb fervor i silenci les lectures en un dia de dolor, pena i dejuni en què Crist s’encamina cap a la creu perquè Crist vol que aconseguim la vida eterna. Avui volem adorar la creu, abraçant-la amb el nostre cor. I la creu pesa perquè suma tots els pecats de la humanitat, els nostres també i per això necessita el Cireneu. Avui acompanyem Crist amb aquest pes de la creu i deixarem que ens salvi i ens estimi. Procurem mirar-nos a nosaltres mateixos a la creu i preguntem-nos, La meva vida és un lliurament total al proïsme? Vull identificar-me amb Crist? Hem de viure en servei als altres, morint a nosaltres mateixos, acceptant i estimant la creu. Dolor i patiment és signe d’Esperança, mirar el crucificat és mirar la nostra Esperança.
A continuació, va seguir l’episodi de l’Oració Universal que conté deu pregàries extenses amb la seva petició especial a Déu totpoderós i etern.
Tot això ho podem llegir als llibrets de suport de la Setmana Santa o en algun dels nostres dispositius electrònics, ja que són textos universals pel que cada any és igual a tot el món catòlic.
Segona part, l’Adoració a la Creu
El sacerdot presenta la creu a l’assemblea de fidels tres vegades dient Mireu l’arbre de la creu. La creu surt en processó per tot el temple els fidels la miren i l’adoren. En aquest moment s’eleven els cants d’adoració que ens conviden a mirar l’arbre de la creu i tots responem Veniu a adorar-lo. Al peu del presbiteri se situa el sacerdot que porta la Creu, i un per un tots els assistents passem a reverenciar, tocar o besar la creu. En el recorregut de tornada al nostre seient, vam poder dipositar una almoina que es recull per als Franciscans Custodis dels llocs sants a Terra Santa (Israel). Així es fa a tots els temples catòlics en aquesta celebració.
Tercera part, Reserva i Comunió
A aquella hora el sagrari de la Capella del Santíssim no estava buit, pero no brillaven els llums de les espelmes perquè Jesús era mort, era la Reserva del dia anterior. Els fidels ens acostem a rebre la comunió cantant Perdona el teu poble Senyor, perdona el teu poble, perdona-li Senyor.
Va finalitzar la celebració. No es podia fer res més perquè havíem d’esperar que es complís la profecia que Jesús ressuscités al tercer dia. I amb aquesta alegria de la Resurrecció de Crist ens tornaríem a congregar a Montalegre, a la Vetlla Pasqual.
Isabel Hernández Esteban
