A la Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, el dia 2 de gener de 2017, el rector de Montalegre va realitzar el cerimonial de la benedicció de la nova casulla blava que uns benefactors de l’Església de Santa Maria de Montalegre la van lliurar a l’església com donatiu extraordinari.
Abans del donatiu, la casulla blava que disposa Montalegre és molt antiga, d’estil preconciliar, és a dir, elaborada amb anterioritat al Concili Vaticà II, celebrat a Roma, entre els anys 1959 i 1965. Després de tants anys d’usos i manteniments, era precís un canvi. No obstant això, en cas de concelebració, el concelebrant pot utilizar la casulla antiga. És a dir, el seu ús no està prohibit, però es pot observar que està desfasada i velleta. El model de la casulla antiga es coneix com “guitarra”.
L’ús de la casulla per part del sacerdot no és una cosa capritxosa o a escollir segons li plagui. Per a la celebració de la santa missa és una obligació, podent ser més o menys rica o senzilla, antiga o nova. És tan important que s’estima que és una vestidura sagrada i les seves característiques i usos estan regulats pels cànons i instruccions de l’Església Catòlica. Podem citar la Instrucció General del Missal Romà de 17 de març de 2013. En el seu capítol IV, es refereix a les Vestidures Sagrades de la següent manera:
“335. A l’Església, que és el Cos de Crist, no tots els membres exerceixen el mateix ministeri. Aquesta diversos els serveis es manifesta exteriorment en la celebració de l’Eucaristia per la diferència de les vestidures sagrades que, per tant, han de sobresortir com un signe del servei propi de cada ministre. Amb tot, és convenient que les vestidures sagrades mateixes contribueixin al decòrum de l’acció sagrada. Aquestes vestidures sagrades amb les que es vesteixen els sacerdots i el diaca, així com també els ministres laics, s’han de beneir oportunament, segons el ritu descrit en el Ritual Romà, abans de ser destinades a l’ús litúrgic. [137]
- La vestidura sagrada per a tots els ministres ordenats i instituïts, de qualsevol grau, és l’alba, que ha de ser lligada a la cintura amb el cíngol, llevat que estigui feta de tal manera que s’adapti al cos i tot sense ell. Però abans de posar-se l’alba, si aquesta no cobreix el vestit comú al voltant del coll, utilitzeu aquest amit. L’alba no pot canviar-se per la sobrepellís, ni tan sols sobre el vestit talar, quan hagi de vestir-se la casulla o la dalmàtica, o només l’estola sense casulla ni dalmàtica, segons les normes.
- La vestidura pròpia del sacerdot celebrant, en la Missa i en altres accions sagrades que es relacionen directament amb la Missa, és la casulla, tret que es determinés una altra cosa, vestida sobre l’alba i l’estola.”
El ritual de la benedicció de la casulla
Sobre una tauleta multi usos de l’església, es va estendre la casulla i l’estola blaus, i es van encendre les espelmes de l’altar. Vestit amb l’alba blanca, Mn. Xavier Argelich va llegir el cerimonial segons està escrit en el llibre del Ritual de Benediccions:
Sou beneït, Senyor, que heu constituït per sempre el vostre Fill únic, com a gran sacerdot del Nou Testament i heu escollit uns homes perquè fossin servidors i administradors dels vostres misteris: feu que els vostres ministres procurin vestir amb reverència i honrar amb una vida santa aquests ornaments confeccionats per a la celebració litúrgica i enriquits amb la vostra benedicció. Per Crist Senyor nostre. R/ Amén.
Ara, caldrà esperar a celebrar una solemnitat de la Mare de Déu Santíssima per poder estrenar aquestes vestidures sagrades, tan belles i beneïdes.
Des d’aquesta està web donem les gràcies als benefactors pel seu donatiu.
Les lletres de Maria
Amb més de cent anys de distància, entre la inauguració de l’Església de Santa Maria de Montalegre i l’elaboració de la casulla de gala, existeixen unes coincidències providencials: les lletres referides a la Verge Santíssima (AM) de la nova casulla blava són són quasi mateixes lletres d’un dels vitralls de la sagristia de Montalegre.
Isabel Hernández Esteban