Es un bon moment per preguntar-nos com estem procurant viure les obres de misericòrdia. Portem una mica més de la meitat de l’any de la misericòrdia, i us animo a fer balanç personal de com estem posant en pràctica el que ens suggeria el Papa Francesc a l’inici d’aquest any jubilar: “La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia per adonar-nos si vivim o no com a deixebles seus”.
El mesos d’estiu són molt apropiats per a viure aquestes obres. Tenim menys presses, més temps disponible i de descans i, encara que no ho sembli, més oportunitats per a viure-les: fem més desplaçaments, canviem d’ocupacions o de residència, ens relacionem amb persones diferents de les habituals, ens trobem a més turistes i, a més a més, continuem sense acollir els milers de refugiats.
No deixem passar aquestes ocasions i endinsem-nos en el món de les obres de misericòrdia. No cal fer fila per aconseguir-ho, tan sols hem de sortir al carrer amb la disposició d’ajudar al proïsme en les seves necessitats materials i espirituals. Visitar o atendre un malalt, familiar o no; no malbaratar diners, ni menjar, ni comprar roba que no li donarem cap ús, encara que sigui una ganga; escoltar als altres; ensenyar el camí de la autèntica felicitat al que tenim a prop o ajudar-lo a que torni al bon camí. Testimoniar amb la nostre vida l’autèntic valor de la vida cristiana. I tantes situacions en les que ens podem trobar en les nostres circumstàncies personals i socials. Només cal que mirem als altres amb un cor misericordiós per descobrir el que necessiten. Si preguem posant a Crist -no a nosaltres mateixos- en el centre de la nostra oració ens resultarà molt més fàcil. Procurem viure un estiu apropiat a l’any de la misericòrdia.
Mn. Xavier Argelich