En vista de la convocatòria del Papa Francesc d’establir l’Any Jubilar de l’Esperança per al 2025, la pastoral de Montalegre està preparant per a aquest any diversos actes jubilars als temples que així han quedat establerts d’acord amb les decisions de la Conferència Episcopal Espanyola.
El primer ho hem celebrat aquest passat dissabte 22 de març de 2025 a la Catedral de Barcelona. Un total de 45 feligresos de Montalegre hem acudit a aquesta crida. Uns quants van pelegrinar pels seus mitjans des dels seus domicilis i altres a peu des de Montalegre amb el rector. La trobada es va produir a les 10.15 h. Un cop congregats tots, entrem en grup a la Catedral travessant la Porta Santa del temple, acte que forma part de les condicions establertes per guanyar les indulgències jubilars.
Travessem part de la nau central i el cor. Descendim a la cripta de Santa Eulàlia, patrona menor de l’arxidiòcesi de Barcelona, que està enterrada en un sepulcre de marbre a la vista, ubicat sota l’altar major de la Catedral. Mentre els fidels ens situem als bancs, Mn. Xavier Argelich es revestia a la sagristia.
L’acte jubilar
A més de les dues espelmes pròpies d’una missa ordinària, col·loquem a l’altar una espelma que simbòlicament ens recordava que celebràvem un acte jubilar. Uns pelegrins que recentment havien estat a Roma per guanyar el jubileu la van comprar a la llibreria vaticana per a aquest fi.
El rector de Montalegre va iniciar l’acte amb les lectures de diverses oracions que ens posaven en presència de Déu i ens preparaven per penedir els nostres pecats i les seves empremtes. Ens va recordar que per guanyar la indulgència plenària del jubileu havíem de complir, cadascun, les condicions següents: Pregar pel Papa un parenostre, amb l’avemaria i el glòria, resar el Credo, acudir a un acte eucarístic com el d’aquell dia, penedir-nos dels nostres pecats, acudir a la confessió sagramental, rebre la comunió, rebutjar personalment el pecat i no voler tornar a pecar. Amb això, es guanya la indulgència plenària per a un mateix (no per a altres de vius) i per als fidels difunts del purgatori. Va apuntar que com deia sant Josepmaria, fundador de l’Opus Dei, que Déu repartia les indulgències per igual a tots els que estaven a la vida purgant. Així, van resar el parenostre complet, el Credo i la pregària escrita pel Papa Francesc per a aquest jubileu 2025.
L’homilia de la santa missa
Quan vam organitzar aquest acte jubilar no ho vam escollir el dia d’acord amb les lectures de la missa, però el sant evangeli d’avui és el text del perdó per antonomàsia, és a dir, és el relat de la paràbola en què se’ns presenta el Déu de la Misericòrdia i del perdó davant el Fill Pròdig. L´evangeli ens parla d´aquest pare que perdona. El fill va rebre la meitat de la seva herència i se’n va anar de casa pensant que viuria millor fent ús de la seva llibertat i de les seves forces com volia. Tot i això, va acabar cuidant porcs, que per als jueus era la pitjor feina que podien exercir. Però va veure la llum, va recordar com era de bo el seu pare i es va penedir de la seva conducta. Va decidir tornar a la casa del pare, el qual en veure’l de lluny va sortir a trobar-lo i el va omplir de petons. El fill li va demanar perdó. De la mateixa manera Déu et perdona a tu. El pare li va posar un anell tornant-li la condició de fill, i va celebrar una festa.
La conducta del fill gran no va ser la mateixa, ja que reacciona recriminant-li al pare la festa i els regals. Però el pare el va fer repensar que no estimava, dient-li Tot el que és meu és teu. Així és el nostre Pare Déu, tot el seu amor és nostre, de cadascú.
A Ell hem de demanar gràcia i ajuda per anar al sagrament de la confessió. També donem-li gràcies perquè no sempre pequem, és el nostre bé i ens alegrem per estar a prop de l’amor de Déu, i per últim per la gràcia jubilar que ara rebem.
Va recordar santa Eulàlia, una dona jove i màrtir que va ser sotmesa a diferents tortures, però no va renunciar a la seva fe. Per acabar ens va dir que davant de tanta indiferència i actituds contra Déu podem témer, però no ens posem tristos i donem gràcies a Déu perquè estem al seu costat. Demanem-ho a la Verge Santíssima, a sant Josep i a santa Eulàlia.
Detalls de la celebració
Els col·laboradors habituals de Montalegre van escometre els seus serveis amb total delicadesa i iniciativa, els lectors David, Luz María i Isabelita; recollint l’almoina per a la Catedral Gogui; d’escolà Joan. Un agraïment especial per a David i Gogui ja que van estar dempeus tota la celebració tancant l’accés a qualsevol persona aliena al grup, per raons de seguretat de la Catedral.
A continuació, el rector va demanar als assistents que ens ajuntéssim per a la foto del grup. Un turista va ser reclamat per fer les fotos. Després cada família va realitzar la visita per la catedral el temps que va voler, així com una estoneta d’oració davant el conegut Crist de Lepant i la seva Mare dolorosa que a la Catedral de Barcelona es dóna el costum de despenjar-los de la Capella del Santíssim durant les setmanes de Quaresma, per posar-los més a l’abast dels fidels, tenint en compte la gran devoció popular que hi ha a Barcelona a aquestes imatges, antigues i santes.
Isabel Hernández Esteban
