Cada any a la primera setmana del mes maig, dedicat universalment a la Mare de Déu, l’Església de Santa Maria de Montalegre organitza una romeria al Santuari de Torreciudad, ubicat al Pirineu d’Osca. En aquesta ocasió la romeria es va organitzar per al primer dia de maig del 2024.
Es va seguir el programa establert. A les 7 de matí es van reunir tots els pelegrins a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, majoritàriament del barri del Raval de Barcelona, relacionades amb les entitats de Terral, Braval i Montalegre. Vuitanta persones van omplir dos autocars, rumb a Torreciudad.
Van ser rebuts al punt d’acollida del santuari pel rector D. Ángel Lasheras. Tot seguit, els pelegrins van poder veure un vídeo de testimonis que s’havien encomanat a la Mare de Déu de Torreciudad, sent els seus relats molt emotius. Tot seguit van processionar amb la rèplica de la Mare de Déu de Santa Maria de Montalegre de Barcelona, la qual forma part de les imatges del Museu d’Imatges del Santuari, que també és visitable pels pelegrins. La processó va finalitzar quan la imatge de la Verge es va dipositar al peu del presbiteri.
Un cop a l’interior del temple els pelegrins van poder visualitzar el Video-maping del retaule d’alabastre que és sempre una gran catequesi, la capella del Crist Viu o fer un petó al medalló de la Verge. Alhora, els fidels van poder anar confessar-se, un 
moment molt apropiat per posar-se en pau amb Déu, com així va ser per a moltes persones. La celebració de la santa missa va culminar aquell matí ple d’emocions i gràcies rebudes.
El dinar es va fer amb els propis avituallaments en un local del santuari. Abans del prec del sant rosari dins el temple, va haver-hi temps lliure per passejar pel nou sender del Via Crucis, o pel camí que porta a l’ermita de la Mare de Déu de Torreciudad.
No va ploure! Tot i certes previsions i un trajecte llarg com és anar de Barcelona fins al santuari, i tornar a l’inici de la trobada. Tant en anar com en tornar es van resar els rosaris per completar la romeria, resant molt especialment pels més necessitats, en què van abundar les peticions, els agraïments i la humilitat en el perdó, no important a la nostra Mare comuna l’origen multicultural de tots els fidels.
Isabel Hernández Esteban
Fotos, Florentino Ysern
