Durant les festes de Nadal hem cantat sovint l’Adeste fideles mentre ens apropàvem a adorar el Nen Jesús. Es tracta d’una nadala composta al segle XVIII i que sol cantar-se en llatí, per això és molt coneguda a tots els llocs on se celebra el Nadal.
Ens convida a unir-nos als que acudeixen a Betlem —pastors, àngels, mags— per adorar Jesús nounat: venite, venite… Anem-hi, que Ell ja ha nascut. Adorem-lo!
És Déu a qui adorem, el Fill de Déu fet home per amor a nosaltres. Com que necessitem signes, el sacerdot ens presenta una imatge del Nen Jesús perquè ens apropem a tributar tot l’honor que es mereix Aquell que ens ve a salvar. L’adoració, per tant, és interior, de tot el nostre ésser, i ho manifestem amb el cant de l’Adeste fideles o un altre apropiat i amb el petó a la imatge del Nen.
D’aquí que l’important sigui voler donar glòria a Déu, honrar-lo amb el nostre cor i amb el nostre enteniment, en un acte meravellós de fe. T’adorem oh Déu, perquè et reconeixem com a únic i veritable Déu: Pare, Fill i Esperit Sant.
Entenem aleshores que l’acte d’adoració més gran és la Santa Missa. La participació a la celebració eucarística ens porta a l’adoració interior i a expressar-la mitjançant el culte. Per això, el primer fi de la Missa és precisament l’adoració (fi latrèutic), és a dir, lloar i honorar Déu Pare, pel Fill, a l’Esperit Sant.
Comencem un nou any plens d’esperances, però també amb grans incerteses. Apropem-nos confiats a Déu, amb aquesta actitud d’adoració i lloança, apropem-nos i visquem intensament la Santa Missa, disposats a tributar tot l’honor i la glòria al Déu que s’ha fet home per la nostra salvació. Si aconseguim que tota la nostra vida i les nostres activitats estiguin centrades a l’Eucaristia viurem plens d’esperança i alegria, ja que estarem adorant l’Únic que mereix ser adorat, a l’Únic que ens pot donar la felicitat eterna. Feliç Any Nou!
Mn. Xavier Argelich
