La universalitat de sant Josepmaria es propaga com les ones que fa una pedra sobre l’aigua. El lloc web de l’Opus Dei, amb certa antelació, va publicar els horaris de les diferents misses que se celebraven el mateix dia 26 de juny de 2021, i ens vam sorprendre amb gran alegria de les diverses possibilitats horàries, en concret a Barcelona.
En Montalegre, va finalitzar la Novena de la Família a sant Josepmaria el mateix dia en què celebrem la festivitat del sant, que coincideix amb el dia del seu traspàs. El final de la novena es va enllaçar amb la santa missa i la veneració de la relíquia de sant Josepmaria Escrivà, que com va dir el Papa Joan Pau II el dia de la seva canonització és el Sant de la Vida Ordinària.
Celebració i homilia sobre sant Josepmaria
Va presidir la celebració, Mn. Bombardó, el qual va fer una homilia sobre la semblança de sant Josepmaria, en la qual es descriuen, a traços, els primers anys del caminar de l’Opus Dei de la mà del seu fundador. Entre altres coses va dir:
El Senyor, en el seu amor i cures de Bon Pastor per nosaltres, ens ha donat aants que ens ajuden i guien en el nostre camí de la vida, amb el seu exemple i amor, amb un cor a la mida del Cor de Crist.
Sant Josepmaria és per a nosaltres, particularment i especialment, Pare i Pastor, perquè a través d’ell el Senyor ens va transmetre el seu missatge de santedat.
Va ser escollit per Déu per ser del missatge diví de la santedat en la vida ordinària: Que Déu camina amb nosaltres i vol que nosaltres -els seus fills- caminem sempre i constantment amb Ell (que li tinguem present, en el nostre cor, en els nostres quefers, en la nostra vida corrent, en la família, en les nostres diversions i descansos, en els nostres dolors i alegries, en la caritat i en el zel per les ànimes). Que no oblidem que som els seus fills, i que estiguem amb Ell (com els apòstols amb Jesús).
Amb aquest missatge, s’han obert els camins divins de la terra.
Al seu torn, el Senyor li va demanar que fundés una família -el Opus Dei- on tots els seus filles i fills trobaran la calor, l’amor i la fortalesa per viure aquest camí de santedat i apostolat en el “bel mezzo de la strada”, i al llarg de tota la seva vida.
Sabem com sant Josepmaria va dir que “sí” a Déu en el que li va demanar. Es va deixar portar per Ell, amb gran generositat, procurant ser un instrument fidelíssim a les mans.
Va escriure en els seus Apunts íntims, a el principi dels anys 30 de segle passat: “És menester que jo sigui sant i pare, mestre i guia de sants.”
Quin clar ho tenia el nostre sant! S’adonava que Déu li havia escollit -sense mèrit per la seva part- per a una missió. I per complir aquesta missió i portar ànimes a Déu, només hi havia un camí: ser sant.
Es va esforçar a seguir al Senyor i estar sempre a prop seu, perquè sabia que ell sol no podria realitzar l’ideal tan gran, la llum tan clara, que havia rebut. Es va acostar a l’Eucaristia, Jesús sagramentat, amb el qual va sorgir un profund amor i una gran fe. Jesús va ser sempre el seu gran Amic, el seu gran amor. Es va identificar amb els seus sentiments, per Ell ho va fer tot.
I va participar de la Creu de Crist d’una manera sorprenent. En aquest caminar seguint els passos del Senyor, fent el que Déu li demanava, va comptar sempre amb l’amorosa presència de la Mare de Jesús, i Mare nostra, a la qual ell anomenava la Senyora. Ella va ser el seu refugi, fortalesa, consol, al llarg de tota la seva vida. Sense Ella no hagués pogut portar endavant el que el Senyor li havia encomanat. I amb Ella va vèncer les batalles i va superar grans obstacles.
Precisament ara commemorem el 75è aniversari del seu primer viatge a Roma, quan el 21 de juny de 1946, es va agenollar als peus de la Mare de Déu de la Mercè. Aquest primer viatge a Roma es produïa en hores particularment difícils, quan el camí jurídic per a l’aprovació de l’Obra per la Santa Seu semblava estar tancat. Vostès han arribat amb un segle d’anticipació, havia dit un alt personatge de la Cúria a D. Álvaro. Sant Josepmaria, encara que estava molt malalt, va decidir emprendre aquella travessia tan plena d’incomoditats.
Durant l’itinerari, el sant fundador va acudir constantment a la intercessió de Sta. Maria. El dijous 20 de juny, en el trajecte de Madrid a Barcelona, va visitar dos santuaris marians: el Pilar al matí; i a la tarda, al passar pel Bruc, va voler que el cotxe es desviés fins a Montserrat per resar de nou als peus de la Verge.
En el matí de divendres 21, sant Josepmaria dirigia la meditació a l’oratori d’un centre situat al carrer Muntaner (de Barcelona) amb unes enceses paraules: ¿Senyor, Tu has permès que jo de bona fe enganyi a tantes ànimes? Si tot ho he fet per la teva glòria i sabent que és la teva Voluntat! És possible que la Santa Seu digui que arribem amb un segle d’anticipació …? Mai he tingut la voluntat d’enganyar ningú. No he tingut més voluntat que la de servir-te. Resultarà que soc un trapella?
La seva pregària en aquells moments ser un continuat i encès acte de fe.
I aquest mateix matí, després de la Sta. Missa, el Pare va anar a la Basílica de la Mercè, per encomanar-li les intencions que li portaven a Roma. Va ser l’única visita que va fer a Barcelona. Després va demanar als seus fills, que van anar a acomiadar-lo, que no deixessin d’anar a la Mercè durant el temps que durés la seva permanència a la Ciutat Eterna.
Es va embarcar en el JJ Sister, dissabte 22. La travessia va resultar especialment agitada i va durar gairebé 30 hores. Va desembarcar a les 11 i mitja de la nit a Gènova. Al matí següent sant Josepmaria i D. Álvaro van celebrar missa a les 7,30 a la Basílica dell’Annunziata, molt destruïda pels bombarders de la II Guerra Mundial; va celebrar en una capella que tenia presidint una escultura de la Verge amb el Nen en braços.
“Davant d’aquestes dificultats vaig venir a Roma, amb l’ànima posada en la meva Mare la Verge Santíssima. i amb una fe encesa en Déu Ntre. Senyor, a qui confiadament invocava, dient-li: Què serà de nosaltres, Pare meu? Havíem deixat tot: l’honra -amb tanta calúmnia sobre-, la vida sencera, fent cada un en el seu lloc el que el Senyor demanava “.
Déu ens va escoltar, i va escriure en aquests anys romans, una altra pàgina meravellosa de la història de l’Obra.
Sant Josepmaria va tornar a donar gràcies a la Mare de Déu de la Mercè, a Barcelona, el 21 d’octubre de 1946. Un cop més la Mare de Déu premiava l’esforç del seu estimat fill, la seva fe i la seva generositat, per fer l’Opus Dei a la terra, el que el Senyor li havia demanat que fes.
Aquest és el sant que avui celebrem, amb el qual tenim uns vincles d’amor i diria de família. Deia el Beat Álvaro: “Assemblar-se al nostre Pare és lluitar amb goig, positivament, per estar amb Crist, per parlar amb Crist, per treballar per Crist, i per contagiar aquesta bogeria divina a tots els que ens envolten”.
Finalment, només volem afegir que el cor de veus masculines i la de la nostra soprano Rosa Parellada, al costat de l’organista de la Casa, van acompanyar en tot moment la celebració, expandint la solemnitat de l’acte.
Isabel Hernández Esteban