Gràcies a Déu, aquest any hem pogut assistir a les celebracions del Tridu Pasqual de forma presencial en els nostres temples habituals. Totes elles s’han celebrat amb goig, profunditat i emoció. També s’han complert les mesures i normes sanitàries. En alguns casos, com a l’Església de Santa Maria de Montalegre s’han duplicat la celebració de les misses i oficis del Dijous Sant i del Divendres Sant per contribuir a la màxima de participació de fidels
Aquestes dues dates no consten com a dies de precepte en el calendari litúrgic, però la pietat popular, és a dir la dels fidels cristians, mostra aquest voler viure al costat de Jesucrist el Darrer Sopar, la seva Passió i mort, i la Vetlla a la seva Resurrecció.
La Missa Vespertina del Sopar del Senyor
En efecte, a Montalegre es va celebrar el Sopar del Senyor en el Dijous Sant a les 17h i a les 18.30h, distribuint-se els assistents fins i tot fins a les grades del temple. Van ser concelebrades pels sacerdots habituals de l’església. Van acompanyar a les celebracions diversos ministres laics que van dirigir els cants, van llegir les lectures pròpies i els escolans. En tot moment, es van seguir les indicacions del mestre de cerimònies, que aquest any ha correspost a Mn. Bombardó.
La primera homilia del Dijous Sant la platicà Mn. Argelich, rector de Montalegre. Posà èmfasi en el misteri de l’Eucaristia, i recordà la institució també del Sagrament de l’Ordre Sacerdotal, dia en què els sacerdots renoven els compromisos amb el seu ministeri.
El rector amb molta força ens va dir, entre altres coses, el següent:
El Senyor es va quedar amb nosaltres en l’Eucaristia per ser menjat. Ell ens va col·locar en el moment precís de la Redempció. Anticipa la seva mort al voltant de la taula, nosaltres al voltant de l’altar perquè a tots ens arribi el seu lliurament. El sagrament de l’Eucaristia és el sagrament de l’amor. Volem estimar fins a la fi de l’amor del Senyor. Ell ve a servir i a estimar-nos amb total voluntarietat. Hem de saber estimar l’Eucaristia per saber lliurar-nos als altres. La seva presència no és un privilegi per a uns pocs, és per a tothom. No és un signe, ni una imatge, ni una foto, ni un record: Conté veritablement Crist, conversió admirable: la transsubstanciació en el cos i la sang de Crist. El poder de consagrar el té tant un sacerdot com el Papa, ningú més. Pel que fa als fidels, la major prova inefable d’amor és poder combregar amb freqüència amb la major sensibilitat i sense l’habituació a fer-ho.
No es va fer la processó habitual per al trasllat del Santíssim Sagrament fins al Monument doncs a continuació s’anava a celebrar novament el Sopar de el Senyor.
Celebració de la Passió del Senyor
En l’ofici del Divendres Sant la litúrgia no estableix la litúrgia eucarística. El Senyor ha mort a la Santíssima Creu. L’altar està buit. El crucifix sobre l’altar està cobert amb un teixit morat. Mn. Bombardó tant a l’inici de la celebració com en tota la seva amplitud va anar explicant cadascuna de les parts, així com les novetats a causa de les mesures sanitàries.
La primera Passió es va celebrar a les 13h, després d’haver resat i cantat amb molta intensitat el Via Crucis. La segona va ser a les 17h que va comptar amb la presència del Vicari de l’Opus Dei a Catalunya, i amb Mn. Ferran Blasi, un incansable col·laborador de Montalegre durant molts anys.
Es va iniciar l’acte amb la prostració dels celebrants al terra del presbiteri, sense el petó a l’altar. Va seguir la litúrgia de la Paraula la qual va ser extensa: Les lectures del profeta Isaïes i la carta als Hebreus, així com tota la Passió del nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan. Va seguir l’homilia de Mn. Mallol, el qual ens va interpel·lar a compte de la nostra fe i de la nostra participació real en la passió de nostre Senyor, entre altres coses va dir:
És suficient la fe que tenim? És viva? Entenem que el protagonista de la Passió som cada un de nosaltres? No es tracta de ser espectador, es tracta de ser un actor que veu des de dins la Passió “Com un personatge més” com deia sant Josepmaria. No n’hi ha prou amb llegir només els fets de la Passió, sinó que cal viure-la com Un més !, és imprescindible. Jesús mor per tots i cada un, al seu torn, la mirada de Déu és personal, ens mira a cadascun. Hem de procurar fomentar la lectura viva de la Passió i de tot l’Evangeli per despertar la nostra fe. Contemplar les escenes que es resen al Via Crucis, les trobades amb Maria, el Cireneu, amb Verónica i les Santes dones. A vegades hem de descarregar-nos de les nostres creus per poder portar la Creu del Senyor. En aquest Tridu, el contingut de celebracions no es pot alterar i cal fer-ho en aquest ordre, ens ha d’ajudar a morir al pecat, als vicis i a la supèrbia per ressuscitar, ja que per ressuscitar, primer cal morir lògicament. Negar-se a un mateix depèn de nosaltres, ressuscitar depèn de Déu.
En la pregària universal, les pregàries pre estipulades en el Missal Romà del dia, juntament amb les seves oracions, no s’oblidaven de ningú a l’alçar les seves peticions.
No hi va haver ofrenes ni consagració. Per a aquesta celebració està indicada l’Adoració de la Creu. Abans de la pandèmia, els fidels adoràvem la creu amb un petó o una reverència. En aquesta ocasió, el rector va alçar un crucifix de fusta, acompanyat dels sacerdots que celebraven amb ell la Passió. Es van dirigir a fons de la nau central i, entre cants d’adoració, tots els fidels van mirar la creu, amb recolliment de cor i en silenci, fins que els celebrants la van col·locar davant l’altar.
La sagrada comunió
Mn. Mallol, acompanyat del mestre de cerimònies, un laic i un escolà, es va dirigir al Monument on hi havia el Santíssim Sagrament des del dia anterior perquè en el Divendres Sant poguéssim combregar.
Després de la segona Passió del Senyor, es va tancar el temple fins al dia següent el Dissabte Sant a les 18.30h, tot esperant la celebració de la Vetlla Pasqual.
Isabel Hernández Esteban
