Estem immersos en una societat que avança sense rumb clar i que dóna la impressió que es mou al vaivé dels gustos i desitjos del moment. S’ha oblidat de Déu i per tant pensa que tot val, que la felicitat està en donar gust al que em ve de gust. D’aquesta manera, s’han introduit tot un seguit d’actituds i ideologies, fins i tot amb suport legal, que estan instaurant l’anomenada cultura de la mort. Cultura que, paradoxalment, té horror a la mort física i busca la manera d’evitar-la però, alhora, no té inconvenient a propugnar i afavorir l’avortament i l’eutanàsia, ni té en compte la vida espiritual de l’ésser humà. L’home i la dona ja no saben qui són. Han apartat a Déu del món i aquest ha entrat en una foscor profunda, de la qual només podrà sortir si els cristians som capaços d’il·luminar-lo amb la nostra fe feta vida.
Necessitem recordar de nou que Crist ens crida a la vida, a una vida nova que comença amb el baptisme i culmina en la vida eterna. Déu ens ha creat per a viure i , quan per la nostra desobediència es va introduir la mort al món, va venir a rescatar-nos per donar-nos la vida eterna i omplir-nos d’esperança amb la resurrecció de la carn . En recordar aquest mes de manera especial als nostres éssers estimats ja difunts, l’Església ens convida a considerar les veritats eternes i la necessitat de buscar la santedat personal per assolir la visió beatífica i poder viure i gaudir de Déu eternament, perquè tal com ens ho ensenyà nostre Senyor Jesucrist Déu no és Déu de morts, sinó de vius (cfr. S. Mt 22, 32). Ell ens dóna la vida, ens la manté i desitja que visquem amb Ell per sempre.
En considerar el més enllà ens omplirem de grans desitjos de fomentar al nostre voltant l’autèntica cultura de la vida, la que té com a centre a Déu i que el seu Fill ens ha ensenyat a viure. La vida de Crist és la vida del cristià i és vida per a tots aquells que l’abracen. Donar a conèixer Jesucrist és donar vida als altres.
Mn. Xavier Argelich