El pelegrinatge a Fàtima en l’any 2017, any en què es compleix el Centenari de les Aparicions, i que ha organitzat l’Església de Santa Maria de Montalegre, ha estat molt joiosa. Era la tercera vegada que Montalegre anava a Fàtima. Els 36 pelegrins formaven un grup cohesionat. Vam resar molt. Va haver temps i moments francament divertits, vam celebrar l’amor i la unió matrimonial i retardarem o avançarem el rellotge tres vegades, però tot va discórrer on time. El llibret que la Sra. Maria Montserrat havia elaborat per als pelegrins, amb la història de les Aparicions, l’oració de la Consagració individual a la Verge de Fàtima, i altres oracions resultà molt útil i el guardarem com a record del pelegrinatge.
El Via Crucis, el Missatge de la Mare de Déu i el Rosari de les Veles
Vam emprendre viatge amb avió des de Barcelona en direcció a Portugal, a primeríssima hora del matí del dia 27 d’octubre de 2017. Vam aterrar a Lisboa. A l’aeroport ens esperava el autocarista, Sr. Lionel. Algú va haver de retrocedir: s’havia quedat una motxilla dins de l’avió! Això no obstant, mentre ens acomodàvem a l’autocar el problema es va resoldre. En el trajecte cap a Fàtima, Lionel ens va referir les zones que havien estat devastades pels recents incendis patits al país lusità, i els més de 100 morts, víctimes del foc. Ja a Fàtima, i l’autocar ens va deixar a l’inici de la Via Sacra, l’anomenat Via Crucis dels hongaresos. A aquella hora del matí, aproximadament dos quarts d’onze, el sol ja amenaçava calor. Tots junts vam iniciar el rés del Via Crucis, dirigit per Mn. Xavier. En la quinzena estació, la de la Resurrecció, al peu del monument al calvari, ens vam fer la millor foto de grup. Seguim el camí per l’entorn de les aparicions de l’Àngel de la Pau, el lloc on anaven els tres pastorets, dos d’ells canonitzats, Francisco i Jacinta, el 13 de maig de 2017, a pasturar les ovelles. Després del llarg passeig a ple sol, al costat d’altres grups de pelegrins de diversos països, arribem a Ajustrel, el lloc on vivien els pastorets. Allà vam gaudir d’aigua fres i dels productes tèxtils propis de la zona. De nou, en l’autocar, en breu arribem a l’hotel on teníem la reserva, al peu d’una de les entrades laterals del Santuari.
A la tarda, la Tour-líder tenia prevista una agenda d’activitats molt atapeïda. Mn. Xavier es va posar a confessar a la capella de la Reconciliació, en un dels 50 confessionaris on els sacerdots atenen els fidels de qualsevol peregrinació en molts idiomes. Es tractava de guanyar la indulgència plenària, si es complien les condicions adequades. I rebre l’absolució després d’una confessió contrita, era una de les condicions disposades. Vam tenir temps per visitar la Basílica de la Santíssima Trinitat, les capelles de la Mort de Jesús i la del Santíssim Sagrament. Amb temps, arribem a la Capelinha de la Verge de Fàtima. Molt recollits, preguem. A les 19.15 hores, es va iniciar la santa missa. Mn. Xavier va participar en la concelebració, al costat de 14 sacerdots més, presidida pel bisbe de Castelló-Sogorbe (España). El bisbe va donar la benvinguda a tots els pelegrins, vinguts de moltes parts del món amb goig, alegria i esperança. Ens va parlar de la unitat i la pau de l’Església, de la societat i del nostre país. Ens va recordar el missatge de Fàtima, un missatge que ens crida a la conversió constant, a l’oració i a la penitència: El Senyor ressuscitat ens canvia el cor i ens dóna força per emprendre la nostra missió i ser deixebles seus, seguint els passos de Maria.
Després del sopar a l’hotel, vam tornar al Santuari a participar en el Rosari de la processó de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima que es va iniciar a les 21.30 hores. Se li diu El Rosari de les Espelmes perquè milers de fidels acompanyen la imatge de la Mare de Déu per tota l’esplanada amb espelmes enceses. Si el sant rosari és una pregària universal que la Verge Santíssima agraeix moltíssim, és d’un gran goig afegit per a la nostra ànima participar en un rosari com el de Fàtima, es realment commovedor.
L’amor matrimonial, la indulgència i la història de Fàtima
Un bon esmorzar ens va preparar per seguir aprofitant l’estada a Fàtima. La primera activitat del segon dia, el 28 d’octubre de 2017, va ser anar junts a la Capella de l’Àngel de la Pau, la qual havia estat reservada amb anterioritat per al grup de Montalegre. Es van assignar els encàrrecs: la Sra. Maria Montserrat va llegir les lectures, el Sr. Armando va entonar els versets i els cants i el jove Elías va ajudar a missa.
A la missa es va incloure la renovació dels vots matrimonials, amb el motiu que el Matrimoni dels Srs. Pampliega acabava de fer 50 anys. A aquesta renovació ens sumem els altres 6 matrimonis del grup, donant-nos el sacerdot la benedicció especial per seguir en el creixement de l’amor matrimonial. En l’homilia, en ocasió de la celebració dels apòstols Sant Simó i Sant Judes, Mn. Xavier ens va dir que el Senyor ens ha escollit perquè siguem apòstols, Ell ens ensenya els camins, “El Senyor se serveix d’homes i dones perquè arribi a tothom la Paraula de Déu … La Verge Santíssima va escollir aquí, a Fàtima, a tres nens que van tenir d’enfrontar-se i patir molts problemes i fins i tot la presó … Ells van ser propagadors de la fe, van substituir el joc per les oracions … Jesús estava content amb els seus sacrificis”. Referint-se a la vocació matrimonial, el rector de Montalegre ens va recordar als esposos i esposes que a nosaltres Déu ens havia cridat a l’amor matrimonial.
Acabada la santa missa, i abans de marxar de la capella, vam resar la professió de fe, El Credo, una altra de les oracions que formen part del pack per obtenir la indulgència plenària de l’Any del Centenari de les Aparicions de Fàtima.
Seguim amb el pla del matí. Des de l’Oficina del Pelegrí ens van conduir a una sala de projeccions i vam veure un vídeo-reportatge sobre els esdeveniments de Fàtima, un document sobre la història de les aparicions i la construcció del santuari, molt distant del que és actualment. A continuació, a les 12 hores teníem la reserva del grup per al Museu de la Llum. Primer vam veure un altre vídeo-reportatge, una mica més actual que l’anterior. Una religiosa filipina ens va fer de guia parlant en espanyol al llarg del museu, aportant molts detalls interessants més enllà del que vèiem d’una passada.
Després del dinar bufet, tot el grup va participar d’una amena tertúlia amb xampany portuguès, promoguda pel Matrimoni protagonista del dia. D’aquella amenitat sorgir el destí d’una de les properes excursions que promourà Montalegre. A la tarda, Mn. Xavier va estar confessant. El grup va tenir temps lliure per a confessar-se, visitar la Basílica del Sant Rosari, pregar davant els sepulcres de Sant Francisco, Santa Jacinta i Sor Lucía, i passejar pels carrers adjacents al santuari plens de botigues de souvenirs i terrasses.
Igualment, en aquella nit estrellada participem del Rosari de les Espelmes. Ens vam tornar a emocionar !!
El tercer dia del pelegrinatge era diumenge, el 29 d’octubre de 2017, un dia assolellat i calorós. El matí anava a transcórrer una mica a l’aire de cadascú. Hi va haver qui, ben d’hora, abans de l’esmorzar ja estava en Capelinha de la Verge resant. La majoria de pelegrins vam participar en la Missa Internacional presidida pel bisbe de Fàtima, 3 bisbes més i 50 sacerdots de les peregrinacions vingudes de diversos llocs del món, Equador, Filipines i de molts països d’Europa. No obstant això, les famílies portugueses eren les més nombroses. L’hotel ens havia subministrat unes cadires plegables per poder seure durant la celebració, un gran detall digne d’agrair.
Les particularitats d’aquesta celebració són molt variades. S’inicia amb la processó dels estendards dels grups de pelegrins, segueixen els celebrants i, finalment, la Verge de Fàtima a coll. En aquesta ocasió els portadors eren bombers portuguesos vestits de gala. Les lectures se llegiren en diferents idiomes, una d’elles va ser en espanyol. L’homilia del bisbe de Fàtima, aquesta en portuguès, es va centrar en l’Evangeli (que havia estat llegit en anglès): “Estimem-nos els uns als altres, però primer a Déu, amb Ell i per a Ell … Ell complí el primer i tots els manaments , ja que va estimar primer al Pare … La nostra vida ha d’estar traçada amb Déu … La Verge és el nostre model … A vegades ens distanciem de Déu perquè ens ocupem molt de les coses … Estimem com Déu ens estima … Jesús ens dóna una força inaudita per resistir un gran nombre de proves que comporten molts sacrificis … Demanem a la Mare de Déu de Fàtima la gràcia d’estimar Jesús i els altres com a nosaltres mateixos “. A l’hora de distribuir la sagrada comunió, a més dels sacerdots, es van incorporar laics i religiosos autoritzats, ja que érem milers! en aquella esplanada. En acabar la celebració, la processó es va tornar a repetir. El més bonic va ser com tots els assistents acomiadàvem a la Verge amb un mocador blanc donant-li l’adéu, amb cants en portuguès.
També es van celebrar misses en les dues basíliques del santuari, a les quals van acudir moltes persones, entre elles el Sr. Carlos que va preferir estar a resguard d’aquell sol sufocant, assistint a la missa de la Basílica de la Santíssima Trinitat.
Una sobretaula de cinema
Vam retornar les cadires a la recepció de l’hotel, i com les maletes ja estaven a punt, vam gaudir de l’últim dinar bufet. El Sr. Xavier, de l’agència de viatges a la qual Montalegre li havia encarregat l’organització del viatge, ens va preparar una sorpresa molt agradable per a la sobretaula. Va reservar la sala de projeccions i va comprar la pel·lícula americana de 1952, El Miracle de Fàtima. Es tractava d’una pel·lícula que s’havia remasteritzat, acolorit i amb noves veus. Tot sent antiga donava més autenticitat als esdeveniments. Mentrestant, alguns pelegrins del grup es van anar a la Capelinha de la Verge per donar-li l’últim petó: Adéu Senyora del Cel, ens portem el teu missatge al cor, resarem el rosari cada dia demanant per la conversió dels pecadors, per la pau i la unitat de tots els pobles.
Lisboa, de nit
I es va donar l’hora de la marxa. Tot l’equipatge es va col·locar a l’autocar. Vam sortir de Fàtima amb moltes ganes de tornar per estar amb la Verge, perquè, allà, Ella es va quedar per sempre. En els primers minuts del viatge, Mn. Xavier va beneir tots els objectes religiosos que no havien estat beneïts. També ens va imposar la benedicció del viatge. En el trajecte cap a l’aeroport contemplàvem el nostre entorn cap a Lisboa, amenitzat amb diversos voluntaris que van fer de guies. Van parlar Xavier, Armando, Lionel i Mn. Xavier. La veritat sigui dita: vam riure molt. I com arribarem amb prou temps a Lisboa, Lionel ens va passejar pel centre de la ciutat. Lisboa és un exemple de ciutat de baixa contaminació lumínica.
A l’hora prevista arribem a l’aeroport de Lisboa. Facturem molt poques maletes. Ens vam parar a comprar a la zona lliure d’impostos …. El meu marit i jo també vam comprar Vi de Oporto, dolços portuguesos, paté de sardines, etc. També vam sopar. Poc després d’arribar a la porta d’embarcament, ens van fer pujar a l’avió amb molta rapidesa. Abans de l’hora de sortida estava tot el passatge al seu lloc. I vam sortir volant, i volant tan ràpid que vam arribar a Barcelona mitja hora abans de l’hora prevista. Els pelegrins ens vam fer petons, ens vam abraçar, ens vam dir adéu al llarg de tot el passadís cap a la sortida de l’aeroport de El Prat. S ‘havia acabat el pelegrinatge.
Ja al taxi, cap a casa, la Tour-líder va respirar a fons: Tot ha anat molt bé, Gràcies a Déu!
Isabel Hernández Esteban