A l’acabar el discurs eucarístic, recollit per Sant Joan en el seu Evangeli, es produeix una gran desbandada dels deixebles del Senyor. No han entès el valor i el significat de les paraules de Jesús. Davant aquest abandó massiu de seguidors, Crist es dirigeix als dotze i els hi pregunta si volen també deixar-lo. Pere respon per tots: “¿A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”.
Davant els terribles atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017, la nostra reacció va ser pregar, acompanyar el més a prop possible a les víctimes, ajudar-los en tot el que vàrem poder, i també, pregar i perdonar els causants de la barbàrie. I seguim fent-ho. Però això no impedeix que reflexionem i ens preguntem el què està passant en la nostra societat.
En aquest context, em va venir a la ment aquesta escena evangèlica que acabem de recordar. N’hi ha tants allunyats de Déu, que no coneixen el veritable i únic Déu. Continuem en desbandada. I la solució ens la continua donant Pere després de tants segles: “¿A qui anirem? Tu tens paraules de vida eterna”. Paraules de veritat, de caritat, d’amor, de pau, que condueixen a la veritable llibertat i felicitat. No ens deixem enganyar, Ell és qui té paraules de vida eterna, no de mort i destrucció. La Paraula de Déu ens porta a viure segons el que som i a construir una societat que cerqui la perfecció en Crist.
Procurem posar els mitjans per conèixer bé aquestes paraules de vida eterna. La participació en les diverses catequesi ens ajudarà a fer-ho.
Mn. Xavier Argelich
