Arribem al final de l’any de la misericòrdia. Quantes gràcies hem rebut durant aquest temps. Què sapiguem ser agraïts amb Déu, nostre Senyor, perquè hem pogut experimentar sovint la seva misericòrdia infinita i paternal. També, perquè hem aprés a ser misericordiosos amb els altres, especialment amb els més necessitats. Hem tingut moltes ocasions per viure les obres de misericòrdia. Hem sabut perdonar més i abans. Hem procurat guanyar, varies vegades, la indulgència jubilar. Ha crescut el nostre esperit de servei, de comprensió i generositat amb les persones amb qui tenim tracte habitual. De ben segur que cadascú podria continuar afegint altres gràcies obtingudes durant aquest any Sant.
Gràcies, Senyor! I, a la vegada, demanem-li que no deixem mai de cercar el seu amor misericordiós i de ser nosaltres mateixos misericordiosos. L’any Sant ha estat un revulsiu per l’Església i per tots els batejats, i, fins i tot, per tants d’altres que s’han apropat de nou o per primera vegada a la fe.
Procurem mantenir aquest pla ascendent en la nostra vida espiritual i apostòlica, que ens porti a ser anunciadors de la gran misericòrdia de Déu. Ell ens ha concedit aquest any de gràcia perquè el puguem conèixer-lo millor i estimar-lo més, estimant més i millor els nostres germans i germanes.
Mn. Xavier Argelich
