Ens arriba per fi, amb el començament de l’estiu l’esperada encíclica del Papa Francesc, amb la temàtica de fons del problema ecològic que el desenvolupament de la societat tecnològica està generant
Les conseqüènci
es de l’activitat humana sobre el món i la natura, la casa comuna de la humanitat, són evidents. En l’encíclica trobem un estudi detallat dels greus problemes que apareixen en molts ecosistemes arreu del mon, sense limitacions geogràfiques perquè, com passa també en els organismes vius, no hi ha parts independents, tot comunica i el dany en els ecosistemes acaba sent un mal al conjunt del planeta. El problema s’agreuja quan es constata que els primers afectats per la situació i que estan rebent l’impacte directe del deteriorament ambiental són precisament les poblacions més pobres i desfavorides.
L’Encíclica és una crida a les consciències de tots, especialment a la d’aquells que tenen capacitat de decisió: hi ha l’obligació ètica i moral de buscar la manera d’aturar aquest rapidíssim deteriorament. El estudi va molt més enllà de les qüestions bioecològiques: es plantegen les arrels teològiques de la necessitat de tenir cura de la Creació, s’estudien les raons que es troben darrere de les actuacions antiecològiques que es descobreixen al món i s’aporten una sèrie de línies d’orientació i acció per poder ajudar a resoldre els problemes.
Com totes les encícliques convé llegir-la amb calma, comprendre bé el missatge contingut, pensar com podem donar-li la màxima difusió.
Mn Francesc Perarnau