Després dels quatre diumenges del temps de l’Advent, un temps fort de la litúrgia, en el qual ens haurem preparat mitjançant la penitència i la pregària, arribarem al dia 25, en què commemorarem novament el Naixement de Jesús a Betlem.
Realment és gran el fet que recordem, que resumim en poques paraules, però que és gairebé inabastable pel nostre enteniment: Déu infinit i etern es fa home, i tanca la seva divinitat en una naturalesa humana …
I així entra Déu en el món, fet un nen i sotmès a les lleis de la Naturalesa que Ell mateix va crear. I així el veurem moltes vegades al llarg d’aquests dies, en tantes representacions inspirades en el relat que trobem en els Evangeli: Jesús, Maria i Josep, els pastors i les seves ovelles, l’estel, i allà lluny els Mags que vénen d’Orient…
Potser perquè el Nadal és una cosa tan gran cal veure-la amb ulls de nen, que accepta la Veritat sense fer-se grans preguntes, senzillament, que s’acosta al naixement a mirar i a resar, i a jugar amb la imaginació al costat de Jesús petit …
Potser per això els millors textos per a la viure el Nadal no són els grans tractats de teologia que intentaran explicar-nos el misteri, sinó que els trobem en els Nadales, aquestes cançons en les quals la tradició ha volgut rendir-se davant la gran meravella, davant d’allò que és tan gran que no cap en el nostre cap, però que comprenem amb el cor, que és el que sap d’amor.
Mn. Francesc Perarnau