El primer pas, a Madrid
El cardenal Angelo Amato, nunci del sant pare Francesc a Espanya, va presidir la celebració multitudinària de la missa de beatificació d’Álvaro del Portillo, que es va celebrar a la zona de Valdebebas de Madrid, al migdia del 27 de setembre de 2014. El nunci, en la seva homilia, va parlar de l’ecologia de la santedat i de la puresa de la santedat davant les 300.000 persones que ens vam congregar en aquell recinte. Abans de celebrar la santa missa es va llegir un semblant de la biografia del beat i el missatge de la seva santedat el Papa Francesc. La celebració litúrgica va ser solemne i de beatificació. Immediatament després llegir la fórmula per demanar la incorporació d’Álvaro del Portillo a la llista de beats de l’Església catòlica, que es va dir abans del Glòria, tots els assistents vam arrencar un calorós i sentit aplaudiment. A partir d’aquest moment, es van incorporar al presbiteri les relíquies del beat que les va portar el nen que s’havia curat gràcies a la intercessió del beat Álvaro, acompanyat dels seus pares.
L’arribada de peregrins a Valdebebas es va anar realitzant des de la 7 del matí, hora en què es van obrir les portes. Va ser un esdeveniment únic al qual molts vam voler i, a més, vam poder estar presents. No només hi havia peregrins vinguts de qualsevol punt d’Espanya, sinó també dels països més llunyans. Els idiomes que sentíem eren d’arreu del món, i en alguns casos vam ser incapaços de reconèixer el seu origen. No obstant això, tots havíem anat a Madrid pel mateix motiu i estàvem igualment exultants de goig. Les prediccions del temps havien estat poc favorables, però gràcies a Déu! no es van complir i els paraigües van servir per protegir-nos del sol. En tot moment el servei de voluntaris ens va atendre repartint aigua, sucs de fruites, indicant els llocs als quals ens havíem de dirigir, etc; els serveis públics sanitaris i els d’ordre públic van fer el mateix. Realment va ser una jornada feliç, per la qual s’havia resat moltíssim, sobretot pels fruits de conversions que desitgem que es produeixin. Vam saber més tard que la família del nen curat i la família del beat Álvaro van passar el dia anterior junts i el nen es va sentir com si estigués el mateix Álvaro amb ells.
L’anècdota del dia
Cal assenyalar que per la Vila de Madrid es deia, amb gran sentit de l’humor, en veure la invasió de gent tan sorprenent, que un tal Álvaro donava un concert a Valdebebas, cosa que no estava lluny del que van dir més tard alguns informatius: Opus Dei Beatificació: festa multitudinària a Valdebebas. En definitiva va ser una trobada magnífica i festiva, de gran alegria per a tota l’Església.
Donant gràcies a Déu
I com no hi ha millor manera per donar gràcies a Déu que celebrar una missa d’acció de gràcies, a l’endemà, en el migdia del diumenge 28 de setembre de 2014, en el mateix lloc, ens vam tornar a trobar milers de persones. La missa la va presidir el prelat de l’Opus Dei, Dr. Javier Echevarría Rodríguez, el qual havia estat al costat del beat durant molts anys tant en vida de sant Josepmaria 
com quan el beat Álvaro li va succeir al capdavant de l’Opus Dei. El do i la bellesa que s’imprimeixen en haver viscut i treballat al costat d’un sant i un beat, i ser des de fa anys el prelat i Pare a l’Opus Dei, va fer possible que les seves paraules ens quedaran gravades en el nostre cor i en la nostra ànima. Ens va animar a ser apostòlics, a apropar ànimes a Déu i a protegir la família com a nucli de la societat.
Ens sentirem molt a prop del Pare, que ens va parlar amb molt d’afecte, estima i agraïment. En aquell matí va caure un plugim, però com ens va dir un taxista de Madrid Aquesta pluja és aigua beneïda amb el que s’ha celebrat.
Un intensiu a Roma, amb el beat Álvaro
Una vegada conclosos els actes de la beatificació a Madrid, en els dies següents es celebrarien diversos esdeveniments a Roma (Itàlia), on va viure i va morir el beat Álvaro. Així que prosseguirem el nostre viatge cap a Roma. En la tarda del dia 29 de setembre de 2014, abans del previst, va sortir la comitiva de l’església prelatícia de l’Opus Dei, amb les restes mortals del beat Álvaro que reposaven a la cripta de l’Oratori de Santa Maria de Pau. El trasllat del fèretre es va fer amb cotxe fins a la basílica de Sant Eugeni, situada no gaire lluny de l’església prelatícia. Entre cants i lloances al Senyor, diverses persones van entrar a coll el fèretre, el qual anava cobert amb una bella tela adomassada i moltes flors. La basílica estava plena de gent de tal manera que a la comitiva li va costar obrir-se pas fins al peu del presbiteri. S’havien disposat diverses pantalles i vam poder veure la cerimònia gràcies a elles, no obstant la megafonia va ser defectuosa i no vam poder entendre bé les paraules del prelat de l’Opus Dei. 
Conclòs el ritu, amb les lectures, l’homilia i unes oracions, van retirar la roba i les flors, protegint les restes mortals del beat Álvaro amb una urna, de tal manera que els fidels que volguessin, podien apropar-se i besar el vidre o passar estampes i objectes religiosos, cosa que vam fer tots els que estàvem allà, plens d’emoció. A les 8 del vespre, es va celebrar la missa habitual de la basílica, però amb el privilegi d’estar tan a prop del beat Álvaro.
Autèntic col·laborador de la Veritat
L’endemà, es van celebrar a Roma dues misses d’acció de gràcies. Nosaltres vam acudir a la tarda a la basílica de Santa Maria la Major. La comitiva de bisbes, inclòs el prelat de l’Opus Dei, Javier Echevarría Rodríguez, cardenals i altres sacerdots, acompanyats de les veus d’un cor masculí impressionant, va incrementar la solemnitat de la celebració. El cardenal que va presidir la missa, en la seva homilia, ens va dir, entre altres coses que la santedat de Déu es reflecteix en els seus sants, Crist mateix diu Faré pasturar les meves ovelles. I citant el papa Francesc ens va recordar que Déu ens primerea sempre … Crist va escollir als seus apòstols, i com un apòstol més així es va comportar el beat Álvaro … Va ser un autèntic col·laborador de la Veritat, fidel custodi de la tradició de l’Església però adaptada als temps … es va lliurar a l’Església i a l’Obra … Va transmetre pau sempre, donant a conèixer que se sabia fill de Déu … El Senyor ens crida a tots, fins i tot a les ovelles d’una altra pleta … Per això tot cristià és missioner si ha rebut l’amor de Crist … La nova evangelització suposa un donar-se de cada batejat … el millor camí sempre és per mitjà de la nostra Santíssima Mare … Que siguem bons fills de la nostra bona Mare.
Els carismes de l’Església
Estava previst que en l’audiència del sant pare Francesc del dimecres 1 d’octubre de 2014, el Papa es referiria al beat Álvaro, però no sabíem el què ens anava a dir, la qual cosa ens va suposar una gran expectació. Ens havíem inscrit amb temps, i un cop obtinguts els bitllets (o entrades) per estar a la plaça de Sant Pere, ens dirigirem molt aviat a fer cua, ja que s’havia de passar el control policial habitual. A les 7 del matí estàvem allà al costat de milers de persones que volien assistir a l’audiència. Abans de les 9 hores, ja retransmetien la primera audiència del dia des de la Aula Pau VI, o Aula Nervi, plena de persones, preferentment malaltes, impedides, o en cadira de rodes. La gent, arrabassada d’emoció, cridava frases de suport al Papa, o prorrompia en aplaudiments. Quan el Papa va sortir de l’Aula Nervi, va entrar a la plaça de Sant Pere en cotxe descobert, molt ràpid. Mentre, per megafonia, en diversos idiomes, es sentien els noms dels països participants, amb expressió dels grups inscrits de parròquies o de moviments cristians. 
Les primeres paraules del sant pare Francesc van ser en italià. Va agrair a tots els presents la seva assistència a l’audiència, amb especial èmfasi a tots els fidels de l’Opus Dei que estaven a Roma en ocasió de la celebració dels actes posteriors a la beatificació d’Álvaro del Portillo. El Papa ens va parlar dels molts carismes que hi ha a l’Església catòlica. Va dir que un carisma és més que una característica personal, és un do de Déu, infós per mitjà de l’Esperit Sant, per al bé de tots, per al servei de la comunitat i de l’Església. És a dir, no és un do per al bé propi sinó per al servei de la comunitat on es viu. El Papa ens impel·lí i ens va plantejar les preguntes Com vius tu el teu carisma? Ho tinc oblidat o em serveix per envanir-me? doncs amb els carismes resplendeix la bellesa de la fe cristiana, no ha de ser motiu de confusió, ni d’enveges, ni gelosia, ens ha de servir per unir-nos en un sol esperit, doncs aquesta és la varietat de l’Església. I com era el dia de Santa Teresina de Jesús i de la Santa Faç, ens va recordar que Teresina estimava molt l’Església i volia tots els carismes perquè en el cor de l’Església està l’Amor, i aquest era el seu carisma.
Els agraïments i el missatge es van anar repetint en molts idiomes. El Papa anava afegint algun comentari especial. Va ser commovedor sentir el missatge en llengua àrab i les paraules que va tenir el Papa per als cristians perseguits a Síria i en altres països. Vam resar l’oració del parenostre en llatí, la qual estava impresa al revers del bitllet d’entrada. I vam rebre la benedicció apostòlica del Papa que ens va infondre d’alegria.
Al llarg d’aquelles magnífiques hores a la plaça de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà vam aplaudir, vam cridar, i malgrat les milers de persones que omplien la plaça, fins ben entrada la Via Conciliazione, es percebia un gran silenci i una profunda atenció quan el Papa parlava. Conclosa l’audiència amb el Papa, molts dels assistents van marxar però també molts altres ens vam quedar a veure el què passava després, abalançar-nos a les primeres files i pujats a les cadires. Així els cardenals i els bisbes presents, entre ells el Prelat de l’Opus Dei, van saludar un a un al sant pare, el qual va saludar després a un grup de malalts i a un grup molt nombrós de matrimonis recents, abillats amb els vestits de la seva cerimònia nupcial. Quan el Papa se’n va anar cap a l’interior de la Basílica de Sant Pere i ja no se’l veia ni per les pantalles, va ser el moment d’anar-nos i de recordar les seves paraules perquè es quedessin impreses per sempre.
En l’aniversa
ri de la fundació de l’Opus Dei
Al nostre viatge li quedava sol una jornada, la qual tenia un contingut molt especial ja que era el dia 2 d’octubre de 2014, en què es complien 86 anys del dia en què sant Josepmaria va veure l’Opus Dei i es va deixar portar de la mà de Déu per a fer-ho com Ell li deia. Aquell matí es tractava també de moure’s ràpid i aviat doncs volíem anar a missa a l’església prelatícia de l’Opus Dei, i el nostre lloc de descans estava realment a l’altre costat del mapa de Roma. L’autobús que ens havia de portar havia de passar per davant de la Basílica de Sant Eugeni, cosa que ens va brindar l’ocasió de tirar-li petons al beat Álvaro des de la finestra del vehicle públic. Vam poder comprovar també el constant entrar i sortir de la gent d’aquella església, probablement després de venerar les restes del beat, que aquella mateixa tarda el retornarien a la cripta de l’església prelatícia d’on havia sortit el dia 29 setembre 2014.
Vam arribar amb una hora i mitja d’antelació, i molt abans que nosaltres havien arribat altres persones, les quals tenien la mateixa intenció que nosaltres així que vam fer una llarga i pacient cua. Ens vam entretenir parlant amb uns i amb altres, fent-nos fotos, etc. Ningú ens podia assegurar res, només que tinguéssim paciència. Gràcies a Déu! vam tenir el privilegi d’estar en un banc del mateix oratori de Santa Maria de la Pau. La missa va ser concelebrada per set sacerdots de diversos països, vinguts de diferents punts del món, igual que els fidels que ens vam congregar allà. El sacerdot que va pronunciar unes breus paraules en l’homilia ens va dir allò que tots teníem al cor. Que era un privilegi poder ser-hi en el mateix dia de l’aniversari de la fundació de l’Opus Dei, en el lloc on reposen les restes de sant Josepmaria Escrivà sota l’altar, al lloc on va estar exposat el cos del beat Álvaro a les poques hores de morir, i on va estar també i resant sant Joan Pau II davant Don Álvaro del Portillo. Efectivament, en aquell oratori havien estat tres sants i era un gran privilegi i irrepetible estar en un dia com aquell. Abans d’anar-nos també vam aprofitar per passar les estampes de sant Josepmaria pel vidre que protegeix el fèretre de sant Josepmaria.
El segell d’un privilegi
El retorn a Barcelona va ser molt especial ja que les vivències d’aquells dies, entre Madrid i Roma, ens havien deixat molt remoguts i emocionats, amb un nou impuls apostòlic per apropar ànimes a Déu i fer créixer l’Església, amb el nostre carisma d’un lliurament total a l’amor de Déu per mitjà de la santificació del treball i de la família enmig del món.
Isabel Hernández Esteban
