Jesús ho va avisar i les seves paraules es compleixen al llarg dels segles. Després de tant de temps encara hi ha guerres i rumors de guerres. Gràcies als moderns mitjans de comunicació som molt més conscients que en temps passats dels múltiples conflictes i guerres que hi ha als cinc continents. Des de les nostres llars podem contemplar diàriament la barbàrie i la destrucció de la qual som capaços els éssers humans. Davant la nostra mirada desfilen els cadàvers d’homes dones i nens, les famílies destrossades, les cases i els pobles arrasats per les bombes.
Hi ha el risc que ens arribem a acostumar a aquesta realitat; que es produeixi una “durícia” en la nostra consciència, que ens faci insensibles davant els horrors que contemplem.
Haurem de pensar que alguna cosa molt greu ens passa si un dia descobrim que estem veient aquestes notícies amb curiositat, potser amb atenció, i en el nostre cor no hi neix a la vegada, una reacció més profunda, de compassió, de pena, de solidaritat, que comporti a més una oració per aquestes persones que pateixen i un acte de desgreuge a Déu pels gravíssims pecats contra la humanitat i contra Déu que aquestes situacions impliquen.
Pensem també en les crides que el Sant Pare ve fent demanant-nos que preguem per la pau al món: troben en nosaltres aquestes peticions una resposta ràpida i generosa?
Mn Francesc Perarnau
