S’ha dit moltes vegades que acabar un any és com tancar un capítol del llibre de les nostres vides. La imatge de la vida de les persones com un llibre la trobem en el l’Apocalipsi de Sant Joan. En aquest llibre del Nou Testament es diu que en el Judici final es llegirà el llibre en el qual estan escrites les accions de les persones. És una manera molt clara d’expressar que la vida de les persones no es perd en el passat, en queda un registre, simbolitzat en el llibre, que serà la base del Judici personal després de la mort.
Per tant és important que el llibre que escrivint al llarg de la nostra vida quedi ben tancat, que els capítols estiguin corregits, que no hi hagi taques o errors importants. En arribar el cap d’any, en el moment de tancar el capítol, se’ns presenta una oportunitat interessant. Podem fer un repàs del que han estat aquests 365 dies que hem viscut i, com fan moltes empreses, fer el balanç, per tal de veure si anem o no anem bé, per detectar quines coses en la nostra vida estan en ordre, i quines han de millorar. Des d’una perspectiva cristiana això es podria formular així : va la meva vida per on Déu vol ? Hi ha hagut all llarg de l’any coses que no han estat del seu grat ?
Seria trist que constatéssim que hi ha pàgines amb errors, amb coses que ens avergonyeix haver fet; pàgines escrites que ens agradaria que no consten al llibre de la nostra vida, però que hi són, i que haguéssim de resignar-nos a que quedessin així per sempre, que no poguéssim fer res per arreglar-les: supèrbia, afecció a coses materials, impuresa, faltes de caritat, egoismes, moments de mandra… Quantes vegades pensem: això voldria no haver-ho fet! (o dit!). Tenim la gran sort que Déu, que és un Pare bo, es deixa “enganyar” per dir-ho d’ alguna manera. El penediment i la confessió són la “goma d’esborrar” que neteja els errors. No és que quedin tapats, com han dit alguns corrents de pensament protestant, queden realment esborrats. Així de gran és la força del penediment i així d’immens és l’Amor de Déu que ens perdona de veritat. I no importa si l’error és mes o menys gran.
No deixem escapar aquesta magnífica oportunitat d’esmenar els errors, abans de mirar endavant a l’any que acabem de començar. El penediment comporta sempre (si no, seria fals) que hem fet els nostres bons propòsits: intentarem posar els mitjans per no ensopegar una altra vegada en les mateixes pedres. L’experiència ens diu que serà difícil, perquè no és la primera vegada que ens ho proposem. Però una vegada més és el mateix Déu qui ve a ajudar-nos: Comencem l’any acudint a Santa Maria Mare de Déu, Solemnitat que celebrem el dia 1 de gener i que ens recorda que Ella,la Mare, és la nostra millor intercessora. Acudim amb confiança a Maria per demanar-li la gràcia que necessitem per poder sortir vencedors en la nostra lluita diària per ser sants, fidels al seu Fill.
