El dia 8 de juny de 2013, a la tarda, es va celebrar en l’Església de Santa Maria de Montalegre la Primera Comunió dels nens i nenes que s’han estat preparant en els darrers mesos en les entitats socials de Barcelona Brafa, Terral i Braval, aquestes dues del barri del Raval. Enguany han rebut la Primera Comunió Gerard Mameng, Clark Maz Mogro, David Israel Fiallos, Justin Patric Manongsong, Federick John Rolios i Marlon Brando de Braval. Alavaro Ramirez, Pau Quevedo, Miquel Sebastià, Eder Guerra i Alejandro Gutierrez de Brafa. I de Terral, Mikka Alyssa Banan Galang, Saray Ballester García, Marita Santos Guevara i Francine Pelayo Alenson.
La cerimònia la va concelebrar el Mn. Josep Miquel Bombardó, presidint-la el Mn. Javier Jarné, el qual a l’inici va explicar el significat del què és la salutació de El Senyor sigui amb vosaltres, tot dient als nens i nenes que hi eren al presbiteri que això es faria realitat en breus moments perquè aviat estaria Jesús dins d’ells, i que per això havien de donar gràcies a Jesús, i també als seus pares que els havien portat a aquest món. La santa missa va ser molt participativa. Els catequistes van llegir les lectures; els nens que combregarien van llegir les pregàries, i les nenes llegirien les accions de gràcies al final de la celebració.
En la seva homilia, Mn. Jarne els hi va recordar que Jesús els estima i que per això es vol quedar amb nosaltres, que Jesús vol ser el nostre amic i que la comunió és un aliment. Va explicar que tota la vida és un camí cap al cel i que de la mateixa manera que al cos li cal aliment, a l’ànima també i que aquest aliment és Jesús en la forma en què s’ha quedat amb nosaltres, després de sacrificar-se en la creu. Va dirigir-se als pares i mares dient-los que aquella celebració és una celebració de gran alegria, un pas més en la educació del fills, que és més important que els regals i els convits, i que han de seguir ajudant-los a portar una vida recta i honesta. A continuació, van renovar les promeses del baptisme.
I un a un, van rebre la primera comunió, i com els havia dit el mossèn, aquell dia seria el dia més important de la seva vida i no l’oblidarien mai.
Isabel Hernández Esteban