Fa poc temps que alguns diaris recollien la noticia amb grans titulars: el Papa havia escrit en el seu llibre sobre la infància del Senyor que els Reis Mags eren d’Andalusia.
La notícia no deixava de sorprendre i, lògicament venien ganes de llegir el que realment havia escrit el Papa, per poder tenir una idea clara de la seva reflexió. El Papa, en realitat, deia aquestes paraules que copiem a continuació: “Així com la tradició de l’Església ha llegit amb tota naturalitat el relat del Nadal sobre el rerefons d’Isaïes 1,3, i d’aquesta manera van arribar al pessebre el bou i l’ase, així també ha llegit la història dels Mags a la llum del Salm 72,10 i Isaïes 60 (*). I, d’aquesta manera, els homes savis d’Orient s’han convertit en reis, i amb ells han entrat en el pessebre els camells i els dromedaris.
La promesa continguda en aquests textos estén la procedència d’aquests homes fins a l’extrem Occident (Tarsis, Tartessos a Espanya), però la tradició ha desenvolupat ulteriorment aquest anunci de la universalitat dels regnes d’aquells sobirans, interpretant com a reis dels tres continents llavors coneguts: Àfrica, Àsia i Europa “.
Com es pot comprovar, no té res a veure el que diu el Papa en el llibre amb la procedència andalusa d’aquests Mags que apareixen en l’Evangeli.
El pitjor de tot és que aquesta notícia que, d’altra banda, no té més transcendència, mostra una vegada més com alguns poden destruir una tasca profunda d’un expert en Sagrada Escriptura amb uns comentaris jocosos que queden molt lluny del sentit real que l’escriptor, en aquest cas el Papa, escriu en el seu llibre.
En tot cas ens queda la lliçó ben apresa. Encara que de vegades pugui resultar una mica ardu, val la pena llegir en directe els tres llibres sobre la Vida de Jesús que el Papa ha publicat en els últims anys. Beure en aquesta font sense intermediaris que ens vulguin explicar el que el Papa vol dir, ens ajuda a conèixer millor el Senyor. Ho farem a través de la llum que ens aporta la reflexió sàvia d’un home de Déu, que a més és un gran teòleg i en aquests moments el successor de Pere al capdavant de l’Església.
Mn Francesc Perarnau
