La Fe ens ensenya que Jesús és la Segona Persona de la Trinitat Santíssima, el Fill, que va prendre la naturalesa humana. Per tant és “Déu i home vertader”, tal com resem en el Credo. En Jesús veiem com Déu mateix encarna i fa viva la idea que té el Creador de l’ésser humà: Déu encarnant la seva idea d’home.
Per això és el model perfecte.
Podem per tant afirmar que Déu ens estima en Jesús amb un cor humà.
El cor és el símbol de l’amor. Diem: es pensa amb el cap, però s’estima amb el cor. D’alguna manera imaginem que el cap és el lloc del raonament pur, que és vist com una cosa freda i distant, mentre que en el cor bullen els sentiments, els afectes, les emocions, de les que l’amor podríem dir que és l’exponent més elevat.
Entrem al mes de juny, tradicionalment dedicat al Sagrat Cor de Jesús. En aquest mes es celebra la Solemnitat i se’ns convida a considerar la grandesa de l’amor amb què Déu ens ha estimat en Jesucrist fins a l’extrem de lliurar-se a la mort en la Creu. Aquest lliurament total que queda simbolitzat plenament en el moment en que el soldat li va travessar el cor amb la llança, i va brollar sang i aigua (cf. Joan 19, 34)
El Catecisme de l’Església ho sintetitza en aquestes paraules:
Jesús, durant la seva vida, la seva agonia i la seva passió ens ha conegut i estimat a tots i a cada un de nosaltres i s’ha lliurat per cada un de nosaltres: “El Fill de Déu em va estimar i es va entregar ell mateix per mi” ( Ga 2, 20). Ens ha estimat a tots amb un cor humà. Per aquesta raó, el sagrat Cor de Jesús, traspassat pels nostres pecats i per a la nostra salvació (cf. Jo 19, 34), “és considerat com el principal indicador i símbol … de l’amor amb que el diví Redemptor estima contínuament a l’etern Pare ia tots els homes “(Pius XII, enc.” Haurietis aquas “: DS 3924; cf. DS 3812). (Catecisme de l’Església Catòlica 478)
Encara que ha existit sempre a l’Església, la devoció al Sagrat Cor creix en especialment des que al segle XVII en què el Senyor es va aparèixer a Santa Margarida de Alacoque. El 16 de juny de 1675 Nostre Senyor li va mostrar el seu Cor a la Santa: Un Cor envoltat de flames d’amor, coronat d’espines, amb una ferida oberta de la qual brollava sang i li va dir: “Aquest és el Cor que tant ha estimat als homes, i en canvi, de la major part dels homes no rep res més que ingratitud, irreverència i menyspreu, en aquest sagrament d’amor. “
La devoció al Sagrat Cor consistirà precisament en estimar i reparar per l’Amor no correspost: Reparació i desgreuge, per les moltes ofensa que ha rebut i continua rebent al món, molt especialment en l’Eucaristia.
Mn. Francesc Perarnau