La setmana Santa
És la setmana que arribem, després de la llarga peregrinació de la Quaresma, al llarg de la qual ens hem anat disposant espiritualment per celebrar amb fruit aquests dies, al moment culminant de la Redempció, amb la passió, mort i resurrecció de Jesús.
Entrem a una setmana que la litúrgia de la Església vol seguir el curs natural dels dies, tal com varen passar les coses fa dos mil anys. Tot començarà el diumenge de Rams.
Diumenge de Rams
El diumenge abans de la Passió Jesús va fer una entrada impressionant a Jerusalem, perquè ho va fer sobre un ase, com feien els reis antics a Israel, i la gent del poble, que aquells dies omplien Jerusalem perquè havien anat a celebrar la festa de la Pasqua jueva, el varen aclamar triomfalment. I el saludaven enlairant palmes i branques d’arbres, tot cantant Al·leluies al seu pas.
D’això en queda un record a la Missa principal d’avui, amb la benedicció dels Rams.
Encara que hi hagi aquest aire d’alegria i de Triomf, a l’Evangeli de la Missa llegirem la Passió sencera, o al menys la part principal, i queda ben clar que entrem en els moments més seriosos de la vida de Jesús. Estem a punt per celebrar la Passió. Sortirem de la Missa del diumenge amb el cor encongit, esperant els dies mes sants del any. Entrem així a la Setmana Santa.
Dijous Sant: L’Eucaristia
El dijous Sant el ritme de la vida de l’Església és encara més lent que els altres dies, perquè vol recordar, pas a pas, el que va passar aquell dia de la vida de Jesús.
Al matí d’aquest dia els bisbes celebren la Missa Crismal amb els mossens de les seves diòcesis, que és la Missa on es consagraran els olis sagrats que al llarg del any es fan servir a algunes cerimònies, com són les uncions del malalts, els bateigs o les confirmacions.
Però el poble esta convidat a la Missa que se celebra a mitja tarda i que té com a record més important el moment en què Jesús va instituir el sacrament de l’Eucaristia, i que va manar als seus deixebles que la celebressin en record de la seva memòria.
El Santíssim Sagrament queda desprès de la Missa reservat en llocs especials, que anomenem Monuments, molt engalanats per facilitar que els fidels puguin anar a adorar a Deu que se’ns dona d’aquesta manera tan sorprenent, sota aquestes aparences de pa.
A molts llocs hi ha la tradició de visitar Monuments a diferents esglésies i fer així varies estacions al Santíssim Sagrament.
Divendres Sant: la Passió.
El Divendres Sant és el dia de la Passió de Jesús. És el dia més trist de l’any cristià. I tot ens convida a estar mes aviat seriosos i recollits, procurant sentir amb la Església aquells moments duríssims del judici, condemna, passió i mort de Jesús.
Tradicionalment era un dia que els cristians procuraven evitar manifestacions externes de soroll i alegria per respecte a la memòria del que Jesús estava passant aquell dia. Els més grans recordaran que això es traduïa fins i tot en el tipus de música que s’escoltava.
Lògicament la cosa mes important es la disposició interior. Aquestes manifestacions exteriors res voldrien dir si no fossin reflexa del nostre interior.
Pels que han complert ja 18 anys, i encara no en tenen 59 és un dia de dejuni, tal com vàrem recordar al parlar de la Quaresma.
Dissabte Sant: L’Església vetlla en silenci.
El Dissabte Sant és un dia sense litúrgia, l’Església recordarà aquest dissabte que Jesús està mort, tancat dins d’un sepulcre fred, vigilat pels soldats romans… És un dia d’espera.
Vetlla Pasqual
Acaba la Setmana Santa amb la celebració de la Resurrecció de Jesús, al tercer dia després de la mort a la Creu. És el moment culminant de l’any cristià: Jesús triomfa amb la seva resurrecció sobre la mort, la gran enemiga de la humanitat. La Resurrecció és el gran senyal que Ell mateix havia promès per certificar que el seu ensenyament era veritat.
Jesús va ressuscitar la nit del dissabte al diumenge, per això els cristians ens trobem a primera hora de la nit per celebrar la resurrecció a la vetlla Pasqual. El ritu de la celebració és segurament un dels més rics i més bonics de tota la litúrgia catòlica i és recomanable seguir-lo amb atenció per poder gaudir de la riquesa de la nostra celebració.
La celebració d’aquesta Vetlla necessita no tenir pressa. Hem de deixar les preocupacions fora de l’església per emocionar-nos seguint la historia de la salvació i sentir l’alegria profunda de la resurrecció de Jesús.
Recordem…
Només els diumenges són dies de precepte aquesta setmana. No ho son ni el Dijous ni el Divendres Sants. El fet que no siguin dies de precepte no treu que sigui molt interessant participar a la litúrgia: ens farà molt bé.
Mn Francesc Perarnau
