Certament l’Església, des de la seva fundació, no ha deixat d’evangelitzar; al llarg de la seva història bimil · lenària ha complert sempre amb el mandat de Jesús: Aneu per tot el món i prediqueu l’Evangeli a tota criatura (Mc. 16,15)
Fruit d’aquesta Evangelització incessant és el fet que la doctrina cristiana està estesa per tota la terra. En tots els continents és possible trobar l’empremta de l’Evangeli de Crist, encara que, en alguns llocs, no hagi arribat a calar en profunditat en la societat.
Però, com el mateix Jesús anuncia en la paràbola del sembrador, en alguns llocs on la predicació es remunta fins als mateix orígens del cristianisme, sembla que aquella llavor està sent ofegada per abundants espines. Per motius diversos, segurament per la negligència de molts cristians, possiblement també nosaltres mateixos ens hem d’acusar d’això, el camp de Déu ha estat descuidat, s’ha permès que creixin en ell els esbarzers que han impedit que la bona llavor sembrada creixés i donés el seu fruit.
Des de fa més de 25 anys, el successor de Pere ens convoca al que ha anomenat una Nova Evangelització. A ella estem tots cridats, cadascú en la mesura de les seves possibilitats.
Es tracta sobretot d’una nova actitud, d’una afany renovat de prendre molt seriosament la fe, de viure-la a fons, de fer-la vida i de portar-la amb la pròpia vida a tots els camps on ens moguem, que els pares de família la visquin a casa seva, que l’ensenyin als seus fills, que els mostrin la meravella del camí cristià, que els cristians siguem un exemple en la manera de viure la gran virtuts, de manera molt especial la virtut de la Caritat, que, no ho oblidem, és la virtut que ens distingeix: Jesús ens ho va dir clarament, en això coneixeran que sou els meus deixebles, si us tindreu entre vosaltres.
Com els primers evangelitzadors, el treball a desenvolupar no serà fàcil, i amb freqüència, també com aquells, en alguns llocs caldrà anar contracorrent, caldrà vèncer la resistència d’un ambient reticent als ensenyaments de Jesús. Potser cal patir el petit martiri de la incomprensió o de la burla … No ha d’importar massa. Es compliran llavors les paraules de Jesús en l’Últim Sopar en què, al costat del avís sobre les dificultats futures, hi ha també la certesa del triomf de Jesús: en el món heu de tenir tribulació, però confieu: jo he vençut el món (Jn 16, 33).