Aquesta és la impressió amb què un roman després de llegir dos articles escrits per la columnista Melanie Phillips, al
Daily Mail, i accessible a l’edició digital
Mail Online del 24 de gener i del 14 de febrer passats.
“Que tenen que veure les matemàtiques, la geografia o les ciències naturals amb l’homosexualitat?” Es pregunta la columnista. “Doncs encara que sembli mentida els escolars anglesos estan sent bombardejats amb referències a la homosexualitat en aquestes matèries.” I explica que els professors, hauran de seguir els continguts educatius marcats pel Govern, hauran de fer considerar als alumnes per què els homosexuals es desplacen del camp a les ciutats, o els faran estudiar els censos de població perquè sàpiguen quants homosexuals poden trobar als seus llocs de residència o bé els parlaran d’algunes espècies animals, com els pingüins emperador o els cavallets de mar, en les quals el mascle pren un paper preponderant en la cura de les seves cries.
Tot això formant part d’una vasta campanya a través la qual es vol destruir el concepte de comportament sexual normal. “El que abans no era permissible en primer lloc, ara es converteix en tolerable, i finalment es farà obligatori”, assenyala Phillips. Defensar els valors tradicionals pel que fa a la sexualitat i es refereix al matrimoni heterosexual, és considerat fanatisme, intolerància, i, per descomptat, pot convertir –els qui així pensen– en criminals que no respecten les lleis. El matrimoni Bull, que no va voler allotjar, a la seva pensió, una parella d’homosexuals ha estat denunciat per aquest fet; agències d’adopció que denegaven la concessió d’un nadó a parelles del mateix sexe han estat forçades a tancar; alguns funcionaris que es negaven a oficiar unions civils homosexuals han hagut de fer marxa enrere…
Sorprenent és l’episodi protagonitzat –a contracor, m’imagino– pel Dr. Hans-Christian Raabe. Ens explica Phillips, en la seva columna del dia 24 de gener, que el doctor va ser nomenat membre del “Advisory Council on the Misuse of Drugs” (Consell Assessor sobre l’abús de drogues) pel seu coneixement del tema, basat més en la prevenció de l’ús de drogues que en el tractament posterior dels drogoaddictes. Però quan un llegeix l’article del 14 de febrer s’assabenta que el Dr. H.C. Raabe ha estat cessat del seu càrrec d´Assessor del Consell, sense ni tan sols haver pres possessió del càrrec.
“El seu crim? Ser coautor d’un document que afirmava que el 25% dels pedòfils eren homosexuals”. El fet més curiós és que el mateix Ministeri de l’Interior en un informe publicat el 1998 s´havia referit a un estudi que “suggeria raonablement que entre un 20 i un 33 per cert dels abusos sexuals a nens havien estat causats per homosexuals per naturalesa”.
El Dr. Raabe va declarar al Daily Mail: “He estat discriminat a causa de les meves opinions i creences que estan d’acord amb els ensenyaments de la majoria de les Esglésies. Això estableix un perillós precedent: estem dient que ser cristià constitueix actualment un impediment per exercir càrrecs públics? “
La veritat és que, no només a Anglaterra, sinó també a la gran majoria de països desenvolupats, s’està duent a terme una campanya tremenda de desprestigi contra els valors tradicionals i contra aquells que els sustenten.
Diu Melanie Phillips que “l’anomenada guerra de la cultura que s’està duent a terme entre aquells que volen destruir el codi moral del món occidental i els qui lluiten per defensar-lo, és simplement el tema intern més urgent amb el qual ens enfrontem.” I jo no tinc més remei que dir que hi estic totalment d’acord.
Vicente Font Boix
Per a saber-ne més:
(*) Joseph R. McCarthy durant 10 anys senador per Wisconsin a Washington. Ell i els seus col·laboradors es van fer famosos per encoratjar unes investigacions sobre funcionaris nord-americans i altres persones (sobretot artistes) com a sospitosos de ser agents soviètics o simpatitzants del comunisme.
Per extensió el terme “Macarthisme” descriu l’estat de persecució anticomunista que es va viure, als EUA durant els anys 50, en plena guerra freda i guerra de Corea. Els processos contra persones sospitoses es van denominar “caça de bruixes”. “Macarthisme” i caça de bruixes s’han convertit en sinònims per referir-se a qualsevol activitat, especialment promoguda des del poder per reprimir punts de vista (legals, polítics, socials …) no favorables a l’opinió dominant, sovint retallant o suspenent drets civils amb l’excusa de defensar alts principis com la seguretat nacional.