Mirat des d’una perspectiva cristiana, tancar un any és posar el punt final a un període del temps de vida que Déu ens ha concedit. I per la importància que té l’aprofitar bé aquest do de Déu, acabar l’any ens ha de moure a mirar enrere i a fer un cert balanç.
Al llarg de l’any 2010 tots hem rebut molts dons de Déu, moltes gràcies, molts béns, de vegades coneguts i moltes altres vegades desconeguts. Per això és costum cristià acabar l’any resant un Te Deum, un cant d’acció de gràcies al Senyor.
Al costat de tants béns rebuts també descobrirem, evidentment, errors i misèries personals, fruit de l’egoisme que nia en el nostre cor. Segurament hem demanat ja perdó al Senyor de totes aquestes coses, però és bo renovar aquest penediment. Reconèixer errors, demanar perdó, ens fa més humils, ens fa comprendre que necessitem més ajuda per part de Déu, ens fa obrir-nos més a la seva gràcia: ens disposa a començar de la millor manera el nou any que comença.
Començar un any obre davant de nosaltres un nou espai de temps, noves gràcies de Déu, noves oportunitats per a créixer en l’amor a Déu i en l’amor als germans.
L’experiència dels anys viscuts ens diu que hi haurà, sens dubte, dificultats i problemes, hi haurà dies millors i dies pitjors, dies de sol i gran lluminositat i dies d’ombres i foscor… Potser en algun moment sentirem fins i tot la incapacitat per a seguir endavant en el nostre camí cristià. Conscient de les dificultats per les quals els seus fills hem de travessar, l’Església ens proposa començar l’any amb la Festa de Santa Maria, Mare de Déu. És com una invitació a posar aquest nou temps que Déu vol concedir-nos sota la protecció i l’empar de Maria. Aquesta celebració vol recordar-nos que si ens agafem ben fort a la mà de la Mare de Déu, ella ens ajudarà i, passi el que passi, anirem endavant. Ens anima Sant Josepmaria:
Mare! -crida-la fort, ben fort. -T’escolta, et veu potser en perill, i t’ofereix, la teva Mare Santa Maria, amb la gràcia del seu Fill, el consol de la seva falda, la tendresa de les seves carícies: i et trobaràs reconfortat per a la nova lluita. (Camí 516)
Mn. Francesc Perarnau