Va quedar palès l’increment de la devoció privada amb la presència d’un notable nombre de fidels en la santa missa que es va celebrar en l’Esglèsia de Santa Maria de Montalegre el passat 9 de desembre a les 19 h. El seu rector en l’homilia va explicar els motius pels quals, per tercer any consecutiu i amb la intenció de continuïtat, s’oferia la missa en sufragi de l’ànima de José Maria Hernández Garnica: Estem plenament convençuts de que és sant, i no ens volem oblidar d’ell, volem que sigui una figura més coneguda, i pel be de l’Església que sigui als altars, perquè els sants són els nostres referents, els nostres models de vida.
En l’Exhortació Apostòlica Verbum Domini*, SS Benet XVI li dedica un apartat a la santedat. Fa referencia a diversos sant d’altars que al llarg de les seves vides han fundat congregacions o institucions inspirades en la Sagrada Escriptura, des de Sant Antoni Abat, a Sant Joan Bosco, San Juan Maria Vianey, Sant Piu de Pietreclina, entre d’altres, així com Sant Josepmaria Escrivá i la seva predicació sobre la crida universal a la santedat, referència que ens va alegrar a molts de nosaltres, va dir Mn. Perarnau, i citant textualment al Sant Pare va afegir: “Cada sant és com un raig de llum que surt de la Paraula de Déu”.
A continuació va explicar el desig que les restes mortals de D. José Maria Hernández Garnica, que ara reposen en el cementiri de Montjuïc, puguin ser traslladats, si l’autoritat eclesiàstica ho considera oportú, a la nostra Església de Montalegre i així fer més fàcil que tots els que li tenen devoció privada puguin acudir a resar. Això és una il·lusio que va creixent, però va dir, “Depèn de nosaltres, nosaltres som els protagonistes d’aquesta possibilitat”. Cal que destaqui aquesta devoció, que es noti de veritat, que resem nosaltres primer per transmetre-ho després a d’altres persones, que acudim a la seva intercessió, i que ho fem amb continuïtat. A continuació caldrà escriure-ho amb les nostres dades personals, ja que el fet d’escriure és molt important, té molta força. Va explicar que hi ha un equip de seguiment de la devoció que és qui ha impulsat totes les activitats que darrerament s’han realitzat: la missa anual, la trobada amb el postulador de la causa del sant i la presentación del seu llibre, les publicacions, la recollida de dades, el blog en la web, les estampes. Val a dir que les estampes surten a centenars, cosa que és un bon símptoma del creixement de la devoció.
Finalment, Mn. Francesc Perarnau va insistir que no ens hem de quedar d’espectadors de tot plegat, que ens hem d’implicar i aconseguir testimonis de la santedat d’aquest Servent de Déu, i “així José Maria Hernández Garnica s’implicarà també des del cel… I si resem, si fem resar i el difonem molt probablement el tindrem aquí”.
Va dirigir els cants així com la seva interpretació a l’orgue el Sr. Pep Masabeu. Tan abans de la celebració com a la sortida, membres de la Comissió impulsora de la devoció privada van poder recollir les dades de persones que començaven a implicar-se, també a vendre el llibre “Obrint Horitzons” i el DVD, a distribuir els darrers butlletins informatius i a lliurar les dades de la Comissió per a contactar amb ells.
El Servent de Déu va traspassar a Barcelona el 7 de desembre de 1972, i està enterrat en el Cementiri de Montjuic de la ciutat.
* Exhortació Apostòlica Postsinodal Verbum Domini de SS Benet XVI, sobre la Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església, de 30 de setembre de 2010. Apartat 48, Els sants i l’interpretació de l’Escriptura.
Isabel Hernández Esteban