Enguany el pessebre a l’església el van instal·lar en el mateix lloc de l’any passat. Creiem que és el millor lloc per ubicar-lo ja que tot just es veu de forma atractiva a l’entrar al temple pel carrer Valldonzella. I com sol passar a tot arreu, cada any te un aire diferent, tan si són o no els mateixos artistes que el preparen.
Havien vist aquestes figures sense guarniments de cap tipus, però al tractar-se d’unes figures de valor artístic, l’austeritat en la presentació també el feia bonic i sobri. En el Nadal del 2009, l’ambient que havien propiciat els artistes era el d’una haima del desert, no pas lluny de la realitat que podia haver estat fa més de dos mil anys. D’igual manera, D. Antoni Gaudí en un viatge al nord d’Àfrica per un encàrrec que li van fer, i que després no es va duu a terme, va dormir en una haima i contemplant el cel estrellat va pensar que allí s’estava be o molt bé. I tan va ser així que el sagrari de la Cripta de la Basílica de la Sagrada Família el va dissenyar com una haima, i el va construir de ferro, que posteriorment al van daurar.
Avui podem contemplar el pessebre de Montalegre amb la sagrada família de Jesús, Maria i Josep i unes llumetes que recreen un foc incandescent, i el bou i la mula al costat, dins d’una cova de suro, decorat amb fulles i flors d’eucaliptus, materials molt propis de les serralades catalanes.
Les figures són de resina, elaborades sobre motlles del gran escultor barceloní D. Josep Llimona i Bruguera (1864-1934), contemporani de D. Antoni Gaudí, amb el qual va col·laborar entre 1903 i 1916 en l’escultura del Crist Ressuscitat del Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat. El treball va ser realitzat per alumnes d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
Isabel Hernández Esteban