El dia 2 d’octubre es compleix un nou aniversari de la fundació de l’Opus Dei.
L’any 1928, el llavors jove sacerdot Josepmaria Escrivà va veure que Déu li demanava que difongués pertot arreu un missatge que era el mateix temps molt antic i una gran novetat: que tots estem cridats a la santedat.
El missatge era molt antic perquè està en l’Evangeli i era perfectament conegut i viscut pels primers cristians, com ens consta en els escrits que d’ells ens han arribat. I era alhora molt nou perquè, amb el pas dels segles i les convulsions que han patit el món i l’Església, aquest missatge s’havia anat diluint.
Molts anys mes tard el Concili Vaticà II, en un dels grans documents que va promulgar, en la Lumen Gentium, dedicava un capítol sencer, el cinquè, a explicar la vocació a la santedat a l’Església, en el qual s’afirma textualment: «Per això, tots a l’Església, ja pertanyin a la jerarquia, ja pertanyin al laicat, són cridats a la santedat, segons allò de l’Apòstol: “Perquè aquesta és la voluntat de Déu, la vostra santificació” (1 Tes, 4,3; Ef, 1,4)». Aquest text és acompanyat d’un ampli desenvolupament, podent-se afirmar que la santedat és la vocació original de l’ésser humà.
Aquell sacerdot es va posar a treballar per complir aquesta missió a ell confiada. Va entendre que es feia necessària una fundació per assegurar que es pogués complir aquest voler de Déu. Aquesta fundació va ser una institució que era l’Opus Dei, que es va anar obrint pas a l’Església i que, actualment, té la forma d’una Prelatura Personal. És aquesta una fórmula jurídica que s’ajusta perfectament al carisma fundacional, a allò que es necessita per poder portar a terme la voluntat divina de recordar al món la crida universal a la santedat, que és la raó de ser de l’Opus Dei.
Per als membres de l’Obra i per a moltes altres persones és un dia d’agraïment a Déu i a Sant Josepmaria, i un bon moment per seguir encomanant els apostolats que es duen a terme en la Prelatura i per renovar els desitjos de fidelitat a la vocació personal.
Mn. Francesc