Iniciat ja el temps de pasqua i d’alegria el pintor restaurador Sr. Antoni Luque està realitzant la restauració d’alguns elements antics de la decoració de l’església, prosseguint els seus treballs que havia començat al llarg del mes de març. Prèviament, per tal d’ajustar-se a la pròpia història del temple, es van estudiar unes fotografíes antigues que es conserven a l’arxiu, i es va observar que sota grada hi van haver representats uns ocells que es van identificar com paons.
La restauració es farà a les dues sota grades. Poden veure ( a la fotografia de l’esquerra) al Sr. Luque en plena activitat. L’apropament a la superfície de la paret s’ha fet imprescindible per tal de netejar, dibuixar i pintar amb detall les figures dels paons i així representar la majestuositat i la bellesa d’aquests ocells, i dels adornaments de les sanefes.
Un cop acabat el treball finíssim de l’artista, també es pot observar que el color verd aigua que predominava en la nau central va desapareixent, passant a altres colors més adequats a una església amb molts anys d’història.
El Pavo Cristatus.
Aquest tipus d’ocell és de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels fasiànids, sent el seu nom en llatí Pavo Cristatus, actualment és molt comú, utilitzat per l’ornamentació degut a les seves plomes de colors, i per l’assaboriment culinari. No obstant en la historia de l’art la representació d’aquest animal te una trajectòria molt llarga com a símbol.
És un símbol solar, degut a la seva fantàstica cua oberta en forma de roda. En el Llibre dels Morts tibetà serveix com a tron a Amitabha o Amida, símbol de la immortalitat. En la Grècia Clàssica el paó era l’au de la deïtat Hera, i quan se la representa seduint a Zeus, se la sol acompanyar del paó.
Pel que fa a la iconografia cristiana és el símbol de la resurrecció de Crist, i, mitjançant aquesta, de la resurrecció de l’ànima. També això va contribuir a que es pensés que la carn del paó fos incorruptible. Ja des dels inicis del cristianisme, en les catacumbes, es podien trovar pintures d’aquests ocells.
Però també se li han assignat alguns significats menys elevats. Es representa com a símbol de vanitat fruit de la combinació de la seva breu bellesa i l’escassa vivacitat, en contrast amb la seva majestuositat.
Isabel Hernández Esteban
